L'entitat Som Sostre ha detectat la presència de nous perfils de persones sense llar als carrers de Girona, diferents dels que solien trobar-se abans del confinament en les seves sortides. El seu fundador, Cristian Lienlaf, explica que «aproximadament un 10% de les persones que estem atenent són nous sensesostre», que no tenen tantes eines i a qui els costa més d'acceptar la situació en què es troben, així com admetre que necessiten ajuda. Segons Lienlaf, aquestes persones «no tenen tantes eines per sobreviure al carrer, ni coneixen els codis o les formes per aconseguir coses».

Segons Lienlaf, els preocupen els criteris que apliquen els serveis socials a l'hora d'atendre aquests sensesostre. Alerten que poden trigar més d'un mes a donar-los cita, degut al fet que «són persones que estan bé de salut mental i física i, per tant, poden sobreviure millor que altres». Però des de l'entitat alerten que, davant aquestes circumstàncies, els afectats podrien acabar abocant-se «ràpidament» a addiccions com les drogues o l'alcohol.

«En les nostres sortides» -en les quals els voluntaris porten un plat calent als sensellar- «intentem mantenir una conversa amb ells, deixar clar que som veïns de Girona, i anar obrint una mica d'espai per xerrar i perquè puguin desfogar-se», a més de «treure's la vergonya respecte a la situació en què estan», exposa Lienlaf. Una barrera que, per aquests nous perfils, «és el doble de difícil de trencar perquè molts no accepten la situació», apunta el fundador de Som Sostre. «Durant el dia, molts estan a biblioteques llegint, i intentem trobar-los per acompanyar-los a enviar currículums o pensar idees per trobar una sortida per ells», diu Lienlaf, que afegeix que «intentem donar-los més atenció perquè són doblement vulnerables».

Un repunt de persones ateses

En tan sols un mes, des de Som Sostre han passat d'atendre una vintena de persones a gairebé 40, de mitjana, en les seves sortides. Un repunt que, tot i ser habitual quan comença l'hivern, enguany s'ha accentuat i «va a l'alça», expliquen des de l'entitat. A més d'aquests nous perfils, també s'han trobat gent que arriba a Girona d'altres municipis.

Per un altre costat, afirmen que «el voluntariat ha pujat». Ara són 40 persones entre els que fan les sortides -uns 15-20- i els col·laboradors - des de restaurants a persones que col·laboren donant material que va des de menjar a roba interior. Això sí, durant el confinament només feien sortides entre 6 i 8 persones. Actualment cobreixen els barris de Girona Centre, Sant Narcís, part de Santa Eugènia i el Barri Vell.

«Falten equipaments»

Lienlaf admet que estan «molt espantats» de cara a l'hivern, i més amb presència del virus, i alerten que els equips són insuficients. «La Sopa porta més de 100 anys donant el mateix servei», exposa el fundador de Som Sostre, «mentre la població ha crescut un 70%». I denuncia que «som més de 100.000 persones a la ciutat però tenim les mateixes places per als sensesostre que fa 100 anys: alguna cosa estem fent malament».

En aquesta línia, estan elaborant un document que reflecteixi «les situacions de sensellarisme i la quantitat d'atenció que reben», fent un inventari dels equipaments disponibles. Un exemple són les places que el centre d'acollida La Sopa té per passar-hi la nit. Lienlaf afirma que, dels 70 llocs, «en queden 25-30 de reals per a les persones sense llar», ja que molts es reserven a altres usuaris. Una altra dada que exposa és que «de 8 dutxes, 6 funcionen i 2 són d'aigua calenta». A partir d'aquesta informació volen fer una proposta al consistori a llarg termini, que inclou la creació d'un nou alberg que se situï a prop de serveis mèdics i psiquiàtrics.

En paral·lel, des de Som Sostre estan contactant amb associacions de veïns per «sensibilitzar-los» i fer-los veure que «el problema no són els sense sostre, sinó com es tracta el col·lectiu». Tot plegat, per abordar també els problemes de convivència que, en ocasions, poden acabar sorgint amb el veïnat.

Treballar en l'àmbit comarcal

Des de l'Ajuntament de Girona coincideixen que «pot ser que ens comencem a trobar altres perfils» al carrer. La regidora de Drets Socials i Cooperació, Núria Pi, exposa que, amb el confinament, «moltes coses s'han aturat, com els desnonaments», i hi suma que «també hi ha hagut molta gent que no ha pogut fer front al lloguer o a la hipoteca, i ara començarem a veure'n les conseqüències», explica Pi.

La regidora de Drets Socials assenyala també que des de la seva regidoria «som els primers que som conscients que falta alguna cosa més». Pi afirma que l'únic recurs que hi ha per al sensellarisme a tota la província és la Sopa, i això «fa un efecte crida» i «sensació que si pots aconseguir alguna cosa, si no és a Girona, no és enlloc». Però, segons diu, «no és real, i Girona s'acaba desbordant». Per això, creu que «ens hem de plantejar si l'opció passa per seguir dotant Girona de serveis» destinats al sensellarisme o treballar «en l'àmbit de comarques perquè cadascuna disposi del seu recurs». Pi diu que estan treballant per definir on i com fer el «pla de fred» per a aquest hivern, ja que l'hauran d'adaptar a les mesures de seguretat.