Dijous dia 24 de setembre, des de l'escola del meu fill (El Pla de Girona), ens van informar que dins el seu grup hi havia un positiu de COVID. A partir d'aquell moment s'activava el protocol. Els nens no podien tornar a l'escola fins a fer-los la PCR, prevista inicialment per a l'endemà. Això sí, ens recomanaven molta calma i seguir el protocol de confinament. Cap altra instrucció, excepte d'aïllar-los en una habitació sense cap contacte.

El dissabte 26 al matí havia d'anar a l'escola per tal de fer la prova i seguidament tornar a casa. En 48 o 72 hores disposaríem del resultat, o sigui, com a molt tard el dimarts. La veritat és que, una hora més tard, es posaven en contacte amb nosaltres per fer-nos tornar a l'escola i repetir la prova. No trobaven la documentació necessària per processar la mostra.

A tot arreu, ens varen explicar que la manera prevista per comunicar els resultats de les proves és mitjançant la web «La meva Salut». Allà es publiquen de forma immediata els resultats. El cert és que no tothom estava donat d'alta i fer-ho no ha estat senzill per a molts dels pares i mares dels nens afectats.

Amb l'angoixa que ens suposa a tots els pares i mares, vam fer servir tots els mitjans a l'abast per conèixer els resultats. Ens vam posar en contacte amb el CAP de referència, en el nostre cas el de Montilivi, vam trucar al 061 CatSalut respon, vaig contactar mitjançant correu electrònic amb la infermera pediàtrica, amb la meva metgessa de capçalera i, finalment, amb les gestores del seguiment d'aquest cas de COVID.

Segons ens van fer saber, no comunicarien els resultats de les proves a tots els alumnes fins que no tinguessin la totalitat dels resultats. Així doncs, fins quan havíem d'esperar per conèixer si els nostres fills eren o no positius de les proves del coronavirus? Mentrestant, els contactes de contactes, o sigui, nosaltres, els pares, en cas que els nostres fills fossin positius, podríem haver estat escampant el virus a tot arreu on anàvem. Recordeu que els contactes de contactes no han d'estar confinats.

Una setmana després de la primera prova de PCR, tan sols havien comunicat els resultats de les proves a una part dels companys de classe alhora que ens van fer saber que a dos d'ells els havien perdut les mostres i, per tant, havien de tornar-les a repetir. Malgrat el nostre enuig, es van tornar a prendre mostres (dijous dia 1 al CAP Montilivi). Tot just el 3 d'octubre, passats 10 dies des del primer avís, vam obtenir els resultats, negatius.

No tothom entén què comporta el confinament. Ni tan sols, qui ho entén, sap exactament què comporta. Ni el protocol a dins a casa, ni els dies que ha de complir. Com sempre, tants caps, tants barrets! Un protocol que hauria de ser clar i estricte és interpretat pels ciutadans de moltes maneres, però que el personal sanitari amb qui hem contactat no ho tingui clar, és, com a mínim, alarmant.

Amb tanta informació de què disposem, hem quedat totalment desinformats. Ho afirmo després de passar una setmana llegint i rellegint els diferents documents de Salut, els enviats pels CAPs i els enviats per la direcció de l'escola, així com després de parlar amb tots ells: «El confinament s'ha de fer, però tampoc ha de ser tan estricte». Per dues vegades he sentit que cal aplicar el sentit comú, el menys comú dels sentits.

Des de l'inici de la pandèmia m'he anat informant pels mitjans públics de comunicació i en les webs institucionals. M'ha tocat riure, per no plorar, de les mesures de control adoptades per tot tipus d'institucions governamentals, tan sigui el Govern espanyol, la Generalitat o els ajuntaments. Fins i tot, del cas que en han fet les nacions a l'OMS.

Queda clar que les dades de transmissió són altes, però en tot cas ho són perquè els infectats desconeixen ser-ne portadors.

Veient com actua el Departament d'Educació i com d'ineptes arriben a ser al Departament de Salut, no m'estranyaria que allò que Boris Johnson va proposar en l'inici de la pandèmia, «la infecció del grup per tal de disposar d'anticossos», no sigui res més que el que pretenen els governants espanyols de forma amagada.

A hores d'ara, de la mateixa manera que vaig quedar trasbalsat en no haver-me pogut acomiadar de la meva mare afectada pel covid, estic pensant que la pèrdua de mostres i el retard en el processament no és un cas únic. Els nostres fills no han de passar deu dies aïllats sense conèixer si són o no positius d'una malaltia que acaba matant centenars de milers de persones. Per a ells, és una situació angoixant i els provoca malestars emocionals.

Tot plegat és ridícul. Em fa pensar que estem en una societat tercermundista.

Que tinguem sort!

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus