Amb la baixada de les temperatures, els bernats marbrejats ( Halyomorpha halys) entren a l'interior dels edificis a buscar refugi. La presència d'aquesta xinxa invasora similar al «bernat pudent», sol provocar el rebuig dels habitants i han començat a aparèixer queixes en multitud d'indrets.

A la ciutat de Girona hi ha queixes a punts tan dispars com Santa Eugènia, Palau-sacosta, Domeny, Sant Narcís, Montjuïc, Pedret, Pont Major o la vall de Sant Daniel. Els afectats reclamen a l'Ajuntament que hi actuï d'alguna manera perquè els poden comptar per desenes. Els insectes apareixen a qualsevol racó de la casa un cop han aconseguit entrar-hi a la recerca d'un lloc on passar l'hivern. Quan les temperatures pugen, els insectes tornen a ser visibles quan surten dels refugis per tornar a l'exterior.

No obstant, la lluita contra la presència d'aquest insecte volador és dificil. De color marró o marbrejat i amb unes bandes blanques a les antenes és considerat una plaga.

El Departament d'Agricultura en els díptics repartits als consistoris quan es va començar a detectar la presència del bernat marbrejat, ja apuntava que aquest insecte no tenia cap insecticida que el matés.

Mesures preventives

De fet, l'Ajuntament de Girona, en algunes de les respostes que està enviant aquests dies a veïns que han reclamat algun tipus d'actuació exposa que «la brigada de control de plagues urbanes no actua en aquests casos, vist que no hi ha mitjans químics efectius».

Segons directrius de la Generalitat, es recomana que la ciutadania apliqui mesures per evitar que els insectes entrin en els seus habitatges mitjançant «la instal·lació de mosquiteres a les finestres» o «tapar els forats exteriors amb malles». A l'interior dels habitatges o de les propietats privades es poden eliminar mitjançant un «aspirador i posteriorment retirant la bossa i posant els insectes en un pot amb aigua i sabó».

Per contra, no són recomanables els tractaments amb insecticides als habitatges, «ja que no són efectius», s'insisteix. Es demana, això sí, no retornar-los a la natura.

L'insecte es va detectar a la zona fa tot just cinc anys i s'alimenta i pot afectar principalment molts arbres fruiters i ornamentals, a més dels cultius agrícoles. Malgrat que no pica a les persones, ni als animals pot resultar molest perquè quan es veu amenaçat desprèn una forta i desagradable olor, i perquè poden trobar-se en grans quantitats.