15 de octubre de 2020
15.10.2020
Diari de Girona

Girona, Salt i Sarrià calculen que caldran 17,7 milions a la xarxa d'aigua en 15 anys

Els municipis aposten per integrar una divisió de serveis dins l'empresa pública Trargisa, que s'encarrega de la depuradora i la incineradora · Asseguren que no es tocaran les tarifes

14.10.2020 | 23:52
Els regidors de Salt i Girona Àlex Barceló i Martí Terés i l'alcalde de Sarrià, Narcís Fajula.

Els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià aposten perquè la gestió de l'aigua s'integri com una divisió dins l'empresa pública Trargisa (que ja gestiona la depuradora i el tractament de deixalles un cop recollides, per exemple, amb l'ús de la incineradora). D'aquesta manera, la municipalització no suposarà crear una nova empresa, sinó ampliar la que ja existeix. Representants dels tres consistoris van subratllar ahir que, amb la municipalització, la capacitat d'inversió augmentarà fins a un 42% i calculen que en els propers quinze anys caldrà destinar 17,7 milions d'euros per posar la xarxa al dia. Uns diners que sortiran precisament d'aquest nou marge, perquè els ajuntaments ja avancen que no es tocaran tarifes.

Després que Girona ja hagi rescindit el contracte a Agissa, un pas que ara faran també els plens de Salt i Sarrià, la municipalització de l'aigua ja és a tocar. El regidor de Sostenibilitat de Girona, Martí Terés, va explicar que aquest període de transició durant el qual Agissa continuarà prestant el servei serà «el més curt possible». De fet, va assegurar que no s'allargarà més enllà del desembre. Els tres ajuntaments entren ara de ple a tancar tots aquells tràmits que cal fer perquè la gestió de l'aigua sigui el 100% pública.

El primer, saber com es passarà d'Agissa a la nova estructura. Per això, s'ha fet un estudi que analitza les diferents fórmules de gestió (entre aquestes, per exemple, crear un consorci o una societat limitada). El tinent d'alcaldia de Salt, Àlex Barceló, va subratllar que aquest estudi era «imprescindible» i que, de fet, acredita allò que ja s'intuïa: «Que la millor fórmula és la gestió directa».

Amb les diferents alternatives a la mà, l'aposta dels tres consistoris també és clara. Tant Girona, com Salt i Sarrià aposten per crear una nova divisió dins l'empresa pública Trargisa –participada pels tres ajuntaments- que s'encarregui del cicle integral de l'aigua. Actualment, de fet, Trargisa ja gestiona la depuradora de Campdorà (el sanejament en alta).

Un 42% de capacitat d'inversió

Un dels punts clau de la municipalització és que, com recullen els estudis, la gestió pública de l'aigua permetrà incrementar fins a un 42% la capacitat d'inversió que fins ara tenia Agissa. Segons ha explicat Barceló, el marge de maniobra creix substancialment perquè ja no hi haurà un soci privat (a qui fer pagaments) i també, perquè pel fet de ser públics, hi ha beneficis fiscals.

L'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, també va explicar que la municipalització no comportarà acomiadaments. La plantilla actual d'Agissa (52 treballadors) se subrogarà –s'està pendent d'un informe del secretari municipal de Girona que ho avali- i de fet, es preveuen crear vuit nous llocs de treball. Entre d'altres, perquè fins ara el servei de sanejament no es prestava ni a Salt ni a Sarrià, i ara sí que es farà.

Mantenir tarifes

Pel que fa a tarifes, els tres ajuntaments també van explicar que no s'apujaran. «Sí que hi haurà alguns canvis, però la idea és que els blocs de consum siguin semblants als actuals; i fins i tot, més ajustats a les necessitats reals», va concretar Martí Terés.

De moment, els consistoris tenen un primer estudi damunt la taula. ·Però en cap cas està tancat sinó que ha de rebre aportacions; ens posem un any de marge per anar-ho concretant·, va concretar Terés. Entre d'altres, les noves tarifes es debatran amb la Taula de l'Aigua, que s'ha convocat per a la setmana vinent.

17,7 milions en quinze anys

Els estudis sobre la municipalització de l'aigua també concreten quines són les actuacions que caldrà fer a la xarxa actual i en fixen un calendari. En total, sumen 17,7 milions. D'aquests, 7,7 milions corresponen a inversions que es calcula que caldrà fer en els propers deu anys. Els 10 milions restants són reposicions; i en aquest cas, el termini que es fixa és de quinze anys (a raó d'uns 900.000 euros anuals). «Preveiem assumir-les amb l'increment del 42% que tindrem en capacitat d'inversió, i no tocant tarifes»·, va insistir Terés.

Obert i participatiu

Girona, Salt i Sarrià també van concretar que un dels objectius que guiarà el camí cap a la municipalització serà la transparència i la participació. I per això, a l'hora de redactar el nou reglament del servei, s'obrirà un debat amb la Taula de l'Aigua (on hi ha representades entitats del sector i ecologistes, entre d'altres).

El nou reglament, entre d'altres, incorporarà un organisme de participació -seguint el model de Terrassa-, millorarà la transparència, concretarà com actuar en situacions de vulnerabilitat, impulsarà una oficina virtual o solucionarà deficiències de l'actual (que data de fa més de vint anys).

Tràmits als plens

Després de resoldre el contracte amb Agissa, el proper pas que hauran de fer els plens és aprovar l'expedient d'inici del canvi de model de gestió de l'aigua. L'Ajuntament de Girona preveu fer-ne l'aprovació inicial aquest novembre, amb l'objectiu que la definitiva sigui o bé a finals d'aquell mes (a través d'un ple extraordinari) o bé dur-la a l'ordinari de desembre. Es comptarà amb un nou organisme de participació (a imatge de l'Observatori de l'Aigua amb què ja compta Terrassa).

CUP: «Volem l'aigua clara!»

Mentrestant, la CUP ha engegat la campanya «Volem l'aigua clara!» per avançar en la municipalització de l'aigua a comarques gironines presentant una moció a la Diputació. El text demana crear un pla de serveis per donar suport als municipis que fan el pas cap a la gestió pública de l'aigua i que s'estudiï la situació actual dels serveis d'abastament d'aigua a la província. La campanya pretén, d'una banda, mostrar els avenços en la gestió pública de l'aigua i, de l'altra, denunciar la mala praxi de la gestió privada a partir de casos en diferents poblacions amb contractes i pròrrogues de durada «llarga i injustificada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook