Els serveis socials de Girona han atès 1.033 persones més que l'any passat en el període que va de gener a setembre, un temps marcat per la crisi sanitària i social causada per la covid-19. Aquests nous usuaris tenen un perfil divers, si bé en la seva majoria són persones aturades, amb treball submergit o que realitzen tasques de la llar. Així, han passat d'atendre un 6,7% de la població de Girona, a quasi el 7,5%, segons ha explicat la regidora de Drets socials del consistori gironí, Núria Pi, en la presentació de l'últim informe de serveis socials sobre l'impacte de la pandèmia en l'atenció social.
La regidora ha diferenciat les conseqüències de la primera onada de covid-19, que eren "d'arrel sanitària" - especialment en relació amb la protecció de les persones vulnerables davant el coronavirus -, de les que arribaran en aquesta segona onada. "Ara estem entrant en les conseqüències econòmiques de la crisi, i cada vegada hi ha més usuaris als serveis socials per manca d'ingressos", considera Pi.
Amb tot, Pi alerta que "aquest hivern serà molt difícil", i anticipa que, des dels serveis socials, "haurem de canviar prioritats i la finalitat dels recursos" per adaptar-se a aquesta nova realitat. Pi ha afegit que en aquesta reformulació dels serveis serà "vital" l'aprovació dels pressupostos.
A més, Pi diu que des del consistori, com a institució més propera al ciutadà, han destinat recursos "a cobrir les necessitats" d'aquells que tenen dret a ajudes "però que degut a la lentitud de l'administració, sobretot de l'Estat, no les han pogut percebre". En aquest sentit, ha avisat que "cal que totes les administracions siguin eficaces i eficients per afrontar les dificultats de la pandèmia", subratllant que "l'Estat, en aquests moments, no ho és", i que és des de l'Ajuntament des d'on estan "cobrint les deficiències".
Ajudes socials
Pi ha explicat que, entre gener i setembre, ha pujat el nombre de beneficiaris dels Ajuts d'Urgència ordinaris, que han estat 5.230 persones, mentre que en el mateix període de 2019 eren 3.075. D'aquests, un 77% dels nuclis familiars que han rebut l'ajuda ingressen menys de 1.000 euros al mes, i un 54% cobren menys de 500 euros mensuals. A més, ha pujat el nombre de persones que no tenen cap classe d'ingrés, que han passat de ser 161 casos l'any passat, a 464 enguany.
Les demandes econòmiques que més han crescut han estat aquelles relacionades amb la cobertura de les necessitats bàsiques: habitatge i alimentació. Per aquest motiu, la despesa en habitatge ha augmentat en 180.000 euros respecte a la de l'any passat - són el 35% del total de les ajudes mensuals -, i la de subsistència ha pujat 156.000 euros.
Pel que fa a la nova ajuda que el consistori va crear per respondre més ràpidament a les necessitats originades pel context de covid-19, les ajudes d'urgència específica per la covid-19, s'hi han destinat, de gener a setembre, 159.122 euros. Aquesta via permet donar una resposta immediata, respecte a les d'urgència ordinàries que tarden unes tres setmanes. Pi ha manifestat que són conscients de la importància d'allargar aquesta ajuda durant més temps. Fins ara, se n'han concedit 1.712 a 793 nuclis familiars, abarcant 2.378 persones.
Segons l'informe, els grups de població que s'han vist més afectats són sobretot aquells col·lectius que ja es trobaven en una situació de greu exclusió social abans de la crisi. Segons ha concretat Pi, es tracta sobretot de famílies monoparentals amb poca xarxa de suport, persones que depenen de l'economia informal, treballadores de la llar i cuidadores de gent gran i dependent, així com les persones sense papers.
La crisi social també s'ha fet notar amb situacions de pèrdua econòmica, l'augment del deute o el risc de perdre l'habitatge, que han "disparat" l'angoixa i l'estrès dins els nuclis més vulnerables. A banda, han augmentat les dificultats per la conciliació, sobretot en famílies monoparentals sense xarxa de suport, i apareixen més "dificultats per fomentar dinàmiques sanes en famílies en situació de risc social". Finalment, han detectat un major malestar entre la joventut a l'hora d'afrontar pèrdues de feina, precarietat o defuncions properes.
L'informe també analitza l'impacte socioeducatiu, on posen l'atenció al risc que creixi l'escletxa digital. Els professionals han percebut amb "situacions de desconcert i estrès en el seguiment dels deures escolars en alguns infants i les seves famílies, davant la situació inicial de manca d'ordinadors, l'accés a internet, però sobretot per donar suport al fill a l'hora d'utilitzar aquestes eines quan les famílies tampoc no sabien com utilitzar-les", explica Pi.
L'altra cara de l'escletxa digital és la importància que prenen els mitjans digitals en aquest context per fer la majoria de tràmits, de forma que una part de la societat en pugui quedar exclosa.
Violència masclista: casos més greus i complexos
La regidora ha especificat quin ha estat l'impacte de la covid-19 en els casos de violència masclista de gener a setembre. Tot i que no ha pujat el nombre de dones ateses, sí que han notat que els arriben més casos amb situacions de violència física severa. Així, han atès dones a qui s'ha amenaçat amb arma blanca, o que han patit lesions físiques.
Com a exemple, Pi s'ha referit a la quantitat de dispositius "Atenpro" que han tramitat des del consistori - un dispositiu que connecta immediatament la víctima amb la policia si es troba en situació de perill, i que es dóna només en uns casos molt concrets i justificats, segons ha especificat Pi. Durant el mes de setembre n'han donat quatre, un per setmana, mentre que el setembre passat en van ser 2. Però la regidora també ha dit que a l'octubre preveuen igualar o superar el nombre de tramitacions.
Els casos de violència masclista també s'han tornat més complexos a causa de la crisi social, que comporta situacions com "la pèrdua de lloc de treball, situacions estressants al domicili com haver-se de fer càrrec d'una persona depenent", diu Pi.
Un altre factor "preocupant" que ha explicat és el trencament de condemnes, ja que moltes dones que atenen al servei també els comuniquen que es dediquen recursos a fer un seguiment a les víctimes, però no a l'agressor.
Des dels serveis socials també els sembla "igualment preocupant" el fet que "es donin visites del pare als fills quan hi ha hagut casos de violència severa a la parella", afirmava Pi.
Persones grans i dependents
La regidora ha manifestat que els serveis dirigits a persones grans i dependents també s'han hagut "d'adaptar amb rapidesa". Per això van activar els serveis d'atenció domiciliària (SAD) les 24 hores del dia per atendre a "la necessitat de suport específic i intensiu en persones amb perfil de risc i greu desamparament".
Des dels serveis socials, preveuen que més famílies optin per tenir cura de les persones dependents. Si es confirma, anticipen que això portarà a un augment de peticions de prestacions econòmiques per cuidadors no professionals. De fet, la xarxa familiar segueix sent la principal font d'ajuda per aquest col·lectiu. Pi ha subratllat que els SAD ha estat un "reforç important per les famílies", que ara tenen una activitat similar a la que tenien al març.
"La pandèmia està afectant les persones més vulnerables amb dependència severa", ha posat en relleu Pi, que explica que "es protegeixen sortint menys, tenen menys contactes socials, pateixen més ansietat i depressió que els altres". Aquest aïllament preventiu "els redueix la seva socialització i la mobilitat, preveient que la seva salut emocional física i cognitiva es deterioraran més fàcilment", exposa la regidora.
En canvi, la teleassistència ha estat "de gran ajuda" per tenir informació dels usuaris i donar-los suport emocional. Aquest servei domiciliari també ha facilitat l'accés als serveis sanitaris dels majors de 75 anys, segons ha afirmat Pi.
Respecte del servei de càtering, la regidora ha explicat que continua augmentant per dos motius: el tancament dels menjadors socials - que preveuen mantenir tancats - i la reducció de places dels centres de dia.
