23 de octubre de 2020
23.10.2020
Diari de Girona

Fins a un 70% més de gironins han rebut ajudes d'urgència respecte de fa un any

Són dades del període entre gener i setembre, en què els serveis socials també han atès fins a 1.033 usuaris més, i per motius diversos · La crisi agreuja els casos de violència masclista, i la qualitat de vida de persones grans i dependents

22.10.2020 | 23:23
Fins a un 70% més de gironins han rebut ajudes d'urgència respecte de fa un any

Un 70% més de gironins han rebut ajudes d'urgència de l'Ajuntament entre gener i setembre, un període marcat per la covid-19. Concretament, se n'han concedit a 5.230 persones en comparació amb fa un any, quan van ser 3.075. Un 77% dels nuclis familiars que l'han rebut ingressen menys de 1.000 euros al mes, i un 54% cobren menys de 500 euros mensuals. A més, ha pujat el nombre dels que no tenen cap classe d'ingrés; ha passat de 161 casos l'any passat, a 464 enguany.

A més, els serveis socials han atès 1.033 persones més que l'any passat. Els nous usuaris tenen un perfil divers, si bé la majoria són persones aturades, amb treball submergit o que fan tasques de la llar. Així, el consistori ha passat d'atendre un 6,7% de la població al 7,5%. Ho va explicar ahir la regidora de Drets Socials, Núria Pi, que va presentar un informe sobre l'impacte de la pandèmia a l'atenció social.

Pi va diferenciar els efectes de la primera onada de covid-19, «d'arrel sanitària» - especialment en relació amb la protecció dels més vulnerables al virus dels d'aquesta segona onada. «Ara estem entrant en les conseqüències econòmiques de la crisi, i cada vegada hi ha més usuaris als serveis socials per manca d'ingressos», va subratllar Pi. Amb tot, la regidora va alertar que l'«hivern serà molt difícil», i va anunciar que, des dels serveis socials, «haurem de canviar prioritats i la finalitat dels recursos» per adaptar-se a les noves necessitats.

Pi va avisar que «cal que totes les administracions siguin eficaces i eficients per afrontar les dificultats de la pandèmia», i va subratllar que «l'Estat, en aquests moments, no ho és», i que és des de l'Ajuntament des d'on estan «cobrint les deficiències», ocupant-se d'aquells qui encara no han percebut les ajudes a l'Estat.

Més receptors d'ajudes socials

Entre gener i setembre, les demandes econòmiques que més han crescut tenen a veure amb les necessitats bàsiques: la despesa en habitatge ha augmentat en 180.000 euros respecte a la de l'any passat, i la de subsistència ha pujat 156.000 euros.

Pel que fa a les ajudes d'urgència específica per la covid-19, se n'han concedit 1.712 a 793 nuclis familiars (2.378 persones), i s'hi han destinat 159.122 euros. Pi va manifestar que són conscients de la importància d'allargar l'ajuda més temps, una via més immediata que les ajudes d'urgència ordinàries, que tarden unes tres setmanes.

La crisi social també s'ha fet notar amb situacions de pèrdua econòmica, augment del deute o el risc de perdre l'habitatge, que han «disparat» l'angoixa i l'estrès dins els nuclis més vulnerables.

En paral·lel, l'informe alerta del risc que creixi l'escletxa digital. Un obstacle que ja va afectar a l'alumnat que no disposa d'ordinadors o connexió a Internet, a més del «desconcert i estrès» de les famílies a l'hora de donar-los suport quan aquestes «tampoc no sabien com utilitzar-les», va explicar Pi. L'escletxa digital també esdevé excloent per part de la població a l'hora de fer la majoria de tràmits que ara es realitzen per Internet.

Violència masclista agreujada

Pel que fa a violència masclista, l'informe assenyala que, si bé el nombre de dones ateses no varia, s'han trobat més casos amb situacions de «violència física severa». Per il·lustrar-ho, Pi es va referir als dispositius «Atenpro» tramitats -un dispositiu que connecta immediatament la víctima amb la policia si està en perill i que es dona en casos molt justificats. Al setembre se'n va donar un per setmana, el doble que al setembre de 2019. Pi preveu que a l'octubre s'iguali o se superi aquesta xifra. Els casos també s'han tornat més complexos degut a la crisi social.

Persones grans i dependents

Els serveis dirigits a persones grans i dependents es van haver «d'adaptar amb rapidesa». Per això van activar els serveis d'atenció domiciliària (SAD) les 24 hores del dia. El SAD ha estat un «reforç important per les famílies», que segueixen sent la principal font d'ajuda per aquest col·lectiu. De fet, els serveis socials preveuen que més famílies optin per tenir cura de les persones dependents, i, si això passa, portarà a un augment de peticions de prestacions econòmiques per cuidadors no professionals.

Pi va posar en relleu que aquells amb una dependència més severa «es protegeixen sortint menys, tenen menys contactes socials i pateixen més ansietat i depressió que els altres», fet que fa pronosticar que «la seva salut emocional física i cognitiva es deterioraran més fàcilment», exposa la regidora.

Per últim, el servei de càtering ha continuat augmentant per dos motius: el tancament dels menjadors socials i la reducció de places als centres de dia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook