La iniciativa sense ànim de lucre Dentistes Solidaris de Girona comença a notar l'impacte econòmic que està tenint la crisi del coronavirus a la societat. El projecte, impulsat pel Col·legi de Dentistes des del 2011 i que sempre ha estat «desbordat» d'usuaris, ja té una llista d'espera d'un any i mig, amb 116 persones inscrites, però el seu president, Xavier Chacón, preveu que en el context actual això «anirà a més».

Com qui posa un termòmetre al teixit social de la ciutat, Chacón explica que la demanda en aquesta clínica altruista va directament lligada a la que reben al Banc dels Aliments o als serveis socials. Justament, dijous passat l'Ajuntament va presentar un informe evidenciant el creixement en les ajudes concedides i de ciutadans atesos pels serveis socials. «Amb aquest perfil és amb el que treballem», indica Chacón, que alerta: «Comença a haver-hi gent en ERTO a qui no podran contractar, intuïm que pujarà el nombre d'aturats, i sempre que creixen les persones aturades i baixen els ingressos ens puja la llista d'espera».

Una llista que lamenta que «no s'acaba mai», i a la qual, a més, també cal incorporar els tractaments que van quedar pendents a causa del confinament. Tot i això, tenen clar que «sempre intentem abastar el màxim de pacients possible perquè sabem que qui no pot venir no té un pla B», posa de manifest el president, tot advertint que «no és el mateix atendre't ara que d'aquí a dos anys».

Al 55% de la capacitat

El problema amb què topen, en aquest punt, és que encara que més persones hi tinguin dret, passaran a engruixir la llista d'espera, perquè la seva capacitat depèn del nombre de col·laboradors que tinguin. Aquest octubre estan actius unes «20 o 25 hores setmanals» -de les 40 que podrien fer- amb un equip de 12 dentistes que hi van de forma voluntària. Chacón estima que és un 55% de la seva capacitat. «Tenim una consulta amb un box, si tinguéssim la clínica a ple rendiment tota la setmana, amb molts col·laboradors, podríem fer més pacients que ara», apunta el president.

Malgrat la seva crida perquè més dentistes hi col·laborin, es tracta de professionals que ho compaginen amb la seva feina. Per això, Chacón assenyala que «no sempre és fàcil», i tot es complica més en una situació de dificultat com la que ha portat la pandèmia. «Quan les coses funcionen i tens temps lliure pots venir més, però si ho estàs passant malament a nivell empresarial, o tens una altra consulta on no es dóna abast, és més complicat», exposa. En aquest sentit, fa referència a la feina que va quedar endarrerida en el sector a causa del confinament, i que ara omple les agendes d'aquests professionals a les seves feines, un fet que els treu temps.

Tot i que al final el nombre de col·laboradors varia segons el mes, un reflex de com els ha afectat és que les dues auxiliars fixes que hi treballen han vist la seva jornada reduïda de 40 a 30 hores setmanals des que van tornar a l'activitat per reajustar-se al volum de feina de l'organització. «Com més col·laboradors tinguem, més pacients podrem atendre i més moviment econòmic hi haurà», explica Chacón.

Mesures de seguretat

Una altra «barrera extra» que també es pot sumar a l'hora de col·laborar és l'exposició que la mateixa professió té a possibles contagis del virus. «Generem aerosols, i és un mitjà de contaminació ràpid per la covid», detalla Chacón, tot i que afirma que el risc s'ha minimitzat al màxim «perquè hi ha totes les mesures de seguretat».

De fet, no van reobrir fins al 8 de juny, un cop ja estaven clars els protocols sanitaris i de seguretat per oferir les màximes garanties contra la covid-19, que era la seva prioritat. En aquest sentit, s'han trobat que els equips de protecció individual s'han encarit en comparació amb els preus d'abans de la pandèmia, un cost inesperat que han hagut d'assumir.

Un projecte reconegut

Amb l'objectiu de permetre que tothom tingui a l'abast la salut bucodental, Dentistes Solidaris Girona atén persones en risc d'exclusió social i en situació de pobresa, que venen derivats dels serveis socials si reuneixen un seguit de circumstàncies. Els pacients paguen un import simbòlic amb què es finança part del funcionament del servei. També reben el suport de l'Ajuntament, que els cedeix el local al Mercat del Lleó, i del DipSalut. Chacón recorda que la crisi del 2008 va motivar-los a començar amb el servei, en veure que «hi havia molta demanda de tractaments que part de la societat no es podia fer». De fet, la iniciativa ha estat reconeguda per la Fundació Dental Espanyola.

Encara i que ara puguin trobar-se amb noves dificultats arran de la crisi sanitària, Chacón defensa que «nosaltres sempre hi serem» i que «tenim la intenció de lluitar» per continuar oferint el servei de forma altruista a través d'aquest projecte.