La suspensió de les barraques de La Copa va ser una de les primeres decisions preses per contenir l'expansió del coronavirus a la ciutat de Girona. Juntament amb les atraccions de la Devesa i les parades del dia de Tots Sants, eren els tres grans espais d'acumulació de gent per les Fires. L'any 2018, per exemple, es considera que unes 55.000 persones van passar per La Copa les nits de concerts. Aquell va ser l'últim any amb una programació d'activitats nocturnes a l'espai. L'any següent es va suspendre tot pels aldarulls per la sentència dels presos independentistes. I aquest any, pel maleït virus, que al final s'ha emportat les barraques però també quasi tota la programació alternativa que havia estat preparant l'Ajuntament.

Les entitats que solien tenir barraca feien ingressos amb la venda de tiquets de begudes i entrepans i obtenir recursos econòmics per tirar endavant les activitats que desenvolupen al llarg de l'any. Els dos darrers anys, però, s'han trobat sense aquesta opció d'ingressos per finançar-se. I cal tenir en compte, a més, que l'any 2017 també es van suspendre dues nits de concerts, perquè l'Ajuntament volia protestar per l'empresonament dels líders independentistes.

Ara, algunes entitats «perjudicades» demanen que el consistori es plantegi alguna alternativa per mirar d'ajudar aquests col.lectius. Per reflotar-los. Per exemple, com es va fer l'any passat, quan després de la suspensió de les barraques de les Fires es van organitzar tres nits de concerts a La Copa durant el mes de febrer. Algunes es queixen que, a elles, directament, no se'ls ha informat que no s'organitzarien barraques. Des de l'Ajuntament, però, s'afirma que el 15 de setembre hi va haver reunió amb comissió de La Copa i ja se'ls va comunicar que no hi hauria barraques. I que, aquell dia, també es va informar que s'estava estudiant com poder concedir ajuts a les entitats.

Associació Juvenil Salsa Jove

L'Associació Juvenil Salsa Jove és una de les habituals de La Copa. El seu president, Narcís Reguero, explica que l'entitat fa quatre anys que, comptant el 2020, que tenen «zero ingressos», «pèrdues» o que fan «cau i net». L'any passat van muntar la barraca i va acabar destrossada quan es van fer servir peces com a barricades la nit dels disturbis per la sentència dels presos independentistes. La despesa de reparació va ser d'uns 5.000 euros. Ara tenen dubtes seriosos sobre si han de seguir participant a les barraques: «Fer una inversió inicial de 5.000 euros, per potser tornar a perdre o només pagar proveïdors, subministraments...-explica - fa que la gent de l'entitat es plantegi seriosament deixar de fer barraca». «Aquesta situació representaria a l'entitat perdre la meitat dels seus ingressos anuals», apunta el president, que també exposa que «amb les últimes vivències, l'entitat ha anat trobant altres formes d'ingressos alternatives a la barraca». Però tot plegat, diu, «passa factura al desenvolupament d'activitat al nostre barri, la davallada d'inversió i la quantitat de les activitats i actes, tant el número, temporalitat i qualitat».

L'Associació es dedica a activitats d'oci per a nens i adolescents i està ubicada a l'esquerra del Ter. Sobre la situació d'enguany, Reguero diu que «per coherència amb la situació actual i el marc normatiu que aplica, l'Ajuntament no tenia més sortida que anul·lar les barraques». «Aquest cop s'ha fet amb seny i abans de començar a muntar», valora. Això sí, té «l'esperança que ofereixi a les entitats una alternativa pel tancament de barraques», ja sigui «una línia de subvencions, uns concerts com el febrer d'aquest any o un festival».

Club d'escacs Gerunda

El club d'Escacs Gerunda és una entitat habitual també a les barraques. El seu secretari, Quim Mundet, explica que les activitats que fan al llarg de l'any no generen despeses copioses i mouen «grans pressupostos». Amb els ingressos de la barraca podien permetre's «no haver d'estar pendents de ser deficitaris» i ara han de vigilar una mica a què destinen els diners. «Hem de ser més estrictes», admet Mundet. Amb menys diners no s'ha pogut finançar algun desplaçament d'algun participant ni reservar determinat material i s'han hagut de posposar alguns esdeveniments o accions previstes que suposaven alguna despesa. El secretari del club considera que amb la suspensió de les barraques d'aquest any, l'Ajuntament «ha fet bé». A més, recorda que el consistori ja va muntar els concerts d'hivern per les barraques suspeses l'any passat i que havia guardat «tanda» a les entitats per aquest any. «Han mirat de tirar-nos un cable», exposa Mundet. Això sí, critica que cada cop les administracions els obliguen a fer més tràmits i que això pot estar tirar enrere algunes entitats a l'hora de decidir tenir barraca.

Colla castellera Xoriguers de la UDG

UDG

Per la colla castellera Xoriguers de la UdG, haver-se quedat dos anys sense plantar la barraca «suposa no tenir un ingrés clau» per la seva temporada, un fet que tal com apunten les presidentes de la colla, Aina González i Àngela Llop, «es tradueix a fer menys activitats o haver-les de fer a mig gas» amb els pocs recursos dels quals disposen. A més, volen deixar clar que la suspensió de les barraques «sap greu» perquè són «històriques» i «part del jovent gironí». Afirmen que les ajudes econòmiques que es van prometre l'any passat «encara és hora que hagin d'arribar» i lamenten que, tal com asseguren, no els hi hagin «notificat oficialment» que les barraques s'anul·laven i que s'hagi «actuat paral·lelament respecte a les associacions». Els Xoriguers, juntament amb el Consell d'Estudiants, el sindicat SEPC, i l'equip de rugbi Àligues i Aligots, han signat un comunicat de queixa per aquesta teòrica manca de comunicació i reclamant alternatives a la suspensió de les barraques. Des de la colla, s'insisteix en el fet que «es poden fer concerts i esdeveniments amb les mesures adients», però creuen que falta «voluntat» per part de l'Ajuntament i que té « una clara intenció de voler acabar amb les barraques tal com les coneixem».

Associació de Naturalistes de Girona

L'Associació de Naturalistes de Girona volia tornar a tenir barraca. Adrià Compte, membre de la junta de l'entitat, recorda que després d'anys d'absència, el 2019 tornaven a tenir barraca amb l'objectiu de «difondre l'entitat i les seves activitats i perquè fos un espai des d'on reivindicar les nostres idees». També per fer diners, indica, per poder fer, precisament, aquestes activitats. En un any que no han pogut fer alguns casals, no podran fer la quina de Nadal i no han rebut algunes subvencions de les administracions -perquè per fer front a la covid s'han destinat a altres qüestions-, per l'entitat, no tenir els ingressos de la barraca els ha suposat «un problema econòmic». «No són greus», però sí que servien per tirar endavant alguna activitat o mantenir els dos tècnics treballant. Adrià Compte espera que de cara a l'any vinent se'ls reservi plaça per tenir ingressos per a «difondre les seves idees» i fer «possibles els objectius de col·lectius com el nostre», tenint en compte que enguany i el passat no han pogut instal·lar la barraca. Finalment, afirma que l'Ajuntament no els va notificar oficialment que la suspensió de les barraques i que tampoc se'ls va preguntar per possibles alternatives.

Ajuntament de Girona

Des de l'Ajuntament de Girona, el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, ha recordat que el 15 de setembre hi va haver reunió amb comissió de La Copa i ja se'ls va comunicar que no hi hauria barraques davant la situació de pandèmia. «Es va parlar des del primer moment amb la comissió, que són els interlocutors de les entitats», assegura Ayats, que remarca que llavors ja se'ls va plantejar diverses fòrmules, com per exemple fer barra única en el cas que es pogués fer en un altre emplaçament que no fos La Copa, com el parc del Migdia. Però finalment, per una banda, la comissió no va veure viable la possibilitat de fer barra única i, per l'altra, l'agreujament de la situació de pandèmia ja va fer descartar totalment unes barraques tradicionals o una alternativa com el parc del Migdia. Davant la suspenció de les activitats, el vicealcalde diu que «s'està estudiant la possibilitat de concedir ajuts a les entitats, com també es va plantejar en la reunió del 15 de setembre».