La Sindicatura de Comptes ha detectat irregularitats contractuals a l'empresa pública que gestiona Sindicatura de Comptes l'hospital de Salt. L'informe fiscalitza el pressupost, contractes i despeses de personal de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) durant el 2017. El document subratlla que l'IAS va contractar més personal del que podia, i que els qui treballaven a oftalmologia i odontologia tenien contracte de serveis quan, en realitat, ocupaven llocs estructurals. A més a més, posa de relleu que els sous de nou directius no van passar pel Consell d'Administració i que l'IAS no va reclamar més de 73.000 euros en pagaments indeguts a l'exadjunt a gerència. Pel que fa a pressupost, la sindicatura ha detectat «almenys» 12,5 milions d'euros en excés de despesa. L'IAS va replicar ahir mateix tots els punts.
L'IAS és una empresa pública que gestiona el Parc Hospitalari Martí i Julià -on hi ha el Santa Caterina-, la Xarxa de Salut Mental de les comarques gironines i les àrees bàsiques de salut (ABS) d'Anglès, Breda-Hostalric i Cassà de la Selva. L'any 2017, va gestionar un pressupost de 98,94 milions d'euros.
Sobre els 12,55 milions, es reparteixen entre disset proveïdors, sobretot de medicaments (tot i que també n'hi ha de serveis informàtics o de manteniment d'instal·lacions). La Sindicatura recull que molts d'aquests contractes es van signar el 2016 i, tot i que es podien prorrogar, «l'IAS no va formalitzar, en cap cas, la pròrroga». També recull «incidències diverses» tant amb la licitació o l'adjudicació d'alguns contractes d'obres com la construcció de la nova UCI del Santa Caterina, que es va adjudicar en bloc, i sense justificar, quan això només es permet «en casos excepcionals».
Les contractacions
La part més extensa de l'informe, però, fa referència a irregularitats detectades amb les contractacions -i retribucions- del personal de l'IAS. Explica que el 2017 hi havia personal de l'IAS que prestava serveis «amb dedicació completa» a l'Institut Català de la Salut (ICS), i viceversa. Això es feia arran del conveni marc que recollia l'aliança estratègica entre l'ICS i l'IAS.
La Sindicatura, però, subratlla que «atès el seu caràcter estructural, aquests llocs de treball haurien d'estar coberts mitjançant personal de la mateixa institució, i subjectes al conveni corresponent». A més, l'informe també detecta que hi havia personal d'oftalmologia i odontologia que tenia contracte de serveis quan, en realitat, ocupaven llocs estructurals.
La Sindicatura també recull que, aquell any, l'IAS va contractar 23 persones per cobrir places vacants. Però que, en realitat, d'acord amb la taxa de reposició fixada per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, aquell exercici l'IAS «només hauria pogut incorporar set persones».
En relació amb sous, la Sindicatura diu que no ha obtingut «justificació» de diversos complements retributius abonats al personal, i no inclosos al conveni, que sumen 72.343 euros. A més, l'informe també diu que l'empresa pública tampoc ha justificat el càlcul de diversos conceptes retributius previstos al conveni, i que afectaven vuit treballadors, de 25.458 euros.
Pel que fa a l'estructura directiva, la Sindicatura recull que el 2017 hi va haver nou directius que van cobrar la seva retribució «sense que els imports fossin aprovats pel Consell d'Administració de l'IAS». Un tràmit que no es va fer fins dos anys després, el 2019. «A més, la Sindicatura no té constància de l'aprovació pel Consell d'Administració dels objectius dels directius per al 2017 i del seu percentatge d'assoliment individual», recull l'informe.
Per últim, la Sindicatura posa de relleu que, entre els anys 2016 i 2018, es van pagar indemnitzacions a l'exadjunt a gerència comuna de l'ICS i l'IAS que sumaven 73.369 euros. Segons l'informe, aquestes quantitats eren «pagaments indeguts susceptibles de reintegrament» perquè «no corresponien». Però, tot i això, la Sindicatura lamenta que, a dia d'avui, «no consta que el Consell d'Administració de l'IAS hagi emès cap resolució respecte d'aquest expedient».
La resposta de l'IAS
Danant d'aquest informe, l'IAS va respondre amb un comunicat assegurant que els 12,5 milions d'euros «en cap cas són un excés de despesa», donat que l'IAS en l'exercici analitzat «va obtenir superàvit». Va apuntar que aquest import «correspon majoritàriament a despesa de medicaments realitzada sota el mateix acord marc signat per l'ICS, amb els mateixos preus de referència en ser aquests molt més competitius».
Respecte al sou dels directius, va assenyalar que «no es tracta de sou, sinó de pagaments d'objectius per a l'exercici corresponent 2017» i que aquell any «es va poder fer efectiu el pagament d'objectius del 62% a tots els treballadors». A més, va indicar que aquest import «no ha de ser aprovat pel Consell d'Administració, ja que ve regulat pel Conveni col·lectiu d'aplicació». Pel que fa la nova UCI, van dir que l'IAS va fer la contractació «en compliment de la Llei de contractes del sector públic i en estricta lliure concurrència».
En relació amb l'aliança ICS Girona-IAS, van recordar que «aquesta permet la mobilitat del personal assistencial entre una i altra institució, fins i tot en períodes de jornada completa, en funció de les característiques de l'especialitat i l'instrumental ubicat a cada institució». Pel que respecta a la contractació dels serveis d'oftalmologia i odontologia a la qual fa referència l'informe, van indicar que també es va fer «a través de contractació pública en lliure concurrència». Sobre les despeses a gerència, va detallar que la quantitat es refereix «exclusivament a despeses en concepte de dietes i quilometratge efectivament realitzats, del lloc de residència al lloc de treball i viceversa.
Finalment, sobre els complements retributius abonats al personal i no inclosos al conveni, l'IAS va informar que es tracta de «retribucions a professionals per activitat feta amb caràcter extraordinari pagats en base a pactes entre l'empresa i els treballadors, majoritàriament sanitaris.
