Deia la portaveu de JxCAT a l'Ajuntament de Barcelona que la ciutat comtal «ha estat un referent mundial d'urbanisme i ara ens col·loquen aquest urbanisme tàctic cutre, que no s'entén i amb blocs de formigó perillosos per ciclistes i motoristes. Guanyar espai pels vianants i fer una ciutat més viva? Sí. Però fent-ho bé». Ho exposava en una entrevista a la cadena Betevé, des de la comoditat que permet estar a l'oposició i criticar les mesures d'un govern on no va poder entrar. Si mana algú que no és de la corda, com en aquest cas Ada Colau, es pot desbarrar. Però diria el mateix la ciutadana Artadi si visqués a la ciutat dels quatre rius? A la immortal Girona també hi han aparegut blocs de formigó en diferents punts: a l'avinguda Sant Narcís, a la plaça poeta Marquina o bancs dur entre pilones de plàstic a Juli Garreta. Per no esmentar la criticada obra a la Creu, on la separació del carril bici de l'asfalt es fa amb unes illetes dures poc aplaudides. Aquí, una hipotètica Artadi gironina, callaria. Que hi mana Marta Madrenas
