10 de desembre de 2020
10.12.2020
Diari de Girona

Girona fa seguiment a una quinzena d'indigents que viuen a les naus de la carretera Barcelona

L'Ajuntament els ofereix ajuda social però admet que té "poc marge" per millorar-ne la situació perquè ells no volen

10.12.2020 | 19:06
Interior d'una de les naus abandonades a la carretera Barcelona de Girona

L'Ajuntament de Girona fa seguiment a una quinzena d'indigents que viuen a les naus abandonades de la carretera Barcelona. La regidora de Drets Socials, Núria Pi, explica que des del consistori i les entitats se'ls ofereix ajuda social, però també admet que més enllà d'intentar crear-hi "vincles de confiança" hi ha "poc marge" per millorar-ne la situació. Fonamentalment, perquè els mateixos sensellar no volen. "Sabem que l'estructura de les naus no està en les millors condicions, però és on volen estar i es tracta d'una propietat privada", diu Núria Pi. La regidora de Dret Socials sí que subratlla però que aquests indigents, que en certa manera s'autoorganitzen dins els espais abandonats, tampoc generen problemes de convivència.

Les naus abandonades de la carretera Barcelona fa temps que estan ocupades. De fet, porten en desús més d'una dècada i hi ha indigents que han optat per viure-hi. L'Ajuntament de Girona, a través de la tasca que fan els educadors socials, té constància que actualment hi ha una quinzena de sensellar que dormen a les naus. En concret, les que es troben entre l'antiga Simon i el nou emplaçament de la Clínica Girona.

La regidora explica que des de Serveis Socials, i conjuntament amb Creu Roja i Càritas, se'ls fa seguiment i se'ls ofereix ajuda social més enllà de la bàsica (alimentació i higiene). Núria Pi admet, però, que tot i que alguns sí que utilitzen els serveis de La Sopa o del Palau de Fires, n'hi ha d'altres que no accepten el suport.

"Hem de partir de la base que no tothom vol ser ajudat; hi ha gent que senzillament vol una cobertura mínima, perquè prefereix tenir llibertat de moviments i no accepta normatives", concreta la regidora. "A més, també tenim una altra limitació, perquè aquestes naus són propietat privada, i tampoc podem entrar contra la seva voluntat", hi afegeix Pi.

Per això, la tasca dels educadors de carrer i les entitats socials, amb aquests indigents, se centra en "crear vincles de confiança". "En la mesura que es deixen, hi som per ajudar; però no sempre és possible", admet Núria Pi. "Avui dia hi ha molts llocs buits, i si ells volen ocupar, marxaran a buscar-ne un altre; aquesta és la realitat, i per molt que ofereixis una alternativa, al final hi ha poc marge", concreta.

"Ho consideren casa seva"

La regidora de Drets Socials explica que, en definitiva, els indigents consideren les naus abandonades com a "casa seva". "Sabem que l'estructura no està en les millors condicions; però en aquest cas, es tracta de persones que no tenen cap altre recurs o no volen viure enlloc més", diu Núria Pi.

De fet, els mateixos sensellar s'autoorganitzen i han dividit l'interior en diferents seccions, on cadascú n'ocupa una. "Ens pot agradar més o menys, però com que poc marge d'actuació hi tenim, els fem seguiment i suport i intentem crear aquests vincles, per oferir-los ajuda si ens la demanen", reitera la regidora de Drets Socials.

Per això, d'entrada, allò que es fa és que cada sensellar tingui un treballador social de referència perquè els pugui ajudar a sortir d'aquesta situació, donant-li l'ajuda que accepti i que necessiti en cada moment.

No hi ha conflictivitat

Núria Pi sí que concreta però, que a diferència d'altres llocs, els indigents que viuen en aquestes naus ocupades no generen problemes de convivència. "El sensellarisme ja de per si crea alarma; però en aquest cas no ens arriben problemes de conflictivitat o de robatoris", hi insisteix.

De fet, la regidora recorda que la situació a les naus abandonades és diferent a la d'altres llocs de la ciutat –en aquest cas, blocs d'edificis- on s'han registrat ocupacions conflictives. En aquests casos, vinculades a la delinqüència o a màfies que "sí que s'aprofiten de la vulnerabilitat de les famílies i creen conflictes als barris". "Però aquí, són persones que no tenen cap altre recurs", conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit