Fa uns dies va aparèixer un article fent referència als pròxims pressupostos per a l'any 2021.

He de dir que no va ser cap sorpresa la falta d'interès general del consistori per pactar uns pressupostos amb un consens general de les formacions polítiques presents a l'Ajuntament.

Puc afirmar que dins de l'equip de govern hi ha persones amb suficient talent per a fer molt millor les coses, capaces de treballar pel bé comú, amb dedicació plena. L'Ajuntament, com en qualsevol altre àmbit públic, té treballadors capacitats per a fer costat als seus caps, però aquest seria un altre article.

El pitjor de tot és que estem en modo eleccions al Parlament.

Amb un Ajuntament totalment passiu, sense un rumb clar, fins i tot pitjor, sense projecte de ciutat definit. Els partits que exerceixen l'oposició tampoc van sobrats, un perquè tem perdre l'oportunitat de ser alcalde, un altre perquè és merament representatiu i estan per anar-se'n a casa, un altre a l'espera de veure què fa la seva casa central a Madrid i sempre ha tingut algú fent de tapat.

El pacte de govern de dues formacions que en aquests moments estan en plena contesa electoral no és el millor per a la ciutat. En diuen pacte d'estabilitat, pot millor denominar-se pacte de supervivència.

Si a això hi sumem que el soci de govern va votar en contra dels pressupostos en vigor, si no s'hagués arribat a un consens estaria cogovernant amb uns pressupostos prorrogats i sense ser del seu grat.

L'altra formació política que va donar suport als pressupostos del 2020 no en dona ara argumentant incompliments dels acords (cert en una bona proporció) i com a política de desgast.

Tenim una ciutat que perd energia econòmica, talent, capacitat emprenedora, i augmenten les desigualtats, major atur, més inseguretat, poc cuidada, entra en un estat de degradació important, sense suport als sectors de la ciutat i a la població més necessitada, etc., i no tot hem d'atribuir-ho a la pandèmia.

Les respostes dels caps de l'Ajuntament només son bones paraules, una retòrica de «qui dies passa anys empeny».

Els ciutadans fan esforços per a minimitzar aquesta situació amb propostes; la resposta, «orelles sordes» als projectes participatius, incompliment reiterat de compromisos amb els barris.

Tenim una part de l'Ajuntament de foto i per a la foto, som conscients de la problemàtica de tenir les arques buides i amb un€ la cobertura del qual la pagarem tots els ciutadans, visquem o no a Girona.

Deixem-nos de pensar en partits, en cadires, en fotografies i fem el que hem de fer: ADMINISTRAR-GERENCIAR-POTENCIAR una ciutat com Girona que té múltiples capacitats. A la ciutat hi ha talent de sobres per a sortir molt més reforçats d'aquesta situació. La mala sort, triada per nosaltres mateixos, consisteix en la falta d'empatia per una part del consistori.

En el sector privat, si la part executiva superior no funciona, se substitueix o, si té respecte per la seva persona, dimiteix. Com expressa la coneguda frase «Zapatero a tus zapatos», la cap de l'Ajuntament ha d'estar en aquests moments únicament per a la ciutadania.

Y ahí lo dejo€ com diu l'advocat Boye. Si ens deixen, seguirem amb altres temes de la ciutat.