Pere Tubert i Bassas, que fou president de Mifas des del 1982 fins al 31 de desembre de 2013, va morir la nit de Nadal als 67 anys. Tubert va ser un dels fundadors de Mifas l'any 1979, una entitat pionera que es va crear per fomentar la integració laboral i personal de les persones discapacitades. Al llarg dels anys va anar creant un seguit d'empreses que donaven feina a persones que, abans de la seva fundació, només podien sobreviure gràcies als subsidis. La gestió dels aparcaments de les zones blaves va ser una de les seves primeres activitats. Mifas té actualment uns 5.000 socis i la seva tasca li ha valgut el reconeixement i l'obtenció de diferents distincions.

Tubert era tenaç, incansable en la lluita contra els nombrosos obstacles que es va trobar a la seva vida, tant en l'àmbit personal com en el professional. A finals del 2013, va deixar la presidència de Mifas «cansat d'una política que menysprea». Després d'anys de treball i de lluita, va rebre un cop molt dur quan l'Ajuntament de Girona, amb Carles Puigdemont d'alcalde, va convocar un concurs públic per a la gestió dels aparcaments de les zones blaves. La tasca que fins aleshores havia fet Mifas va recaure llavors en una empresa de Madrid. Tubert, però, ja havia consolidat una entitat puntera.

L'exalcalde de Girona Quim Nadal va tenir-hi una relació «cordial, respectuosa i col·laboradora». Nadal recorda que Mifas va néixer «d'una forma modesta», però que Tubert, acompanyat de diferents persones, amb «gran capacitat, professionalitat i molta dedicació» van ser capaços de generar «una entitat que es plantejava l'atenció a les persones amb limitacions físiques com un procés de professionalització». «El que ha fet Mifas amb el treball dels seus socis i el que ha fet en el terreny dels aparcaments i altres vessants empresarials li ha donat una capacitat de resposta molt exemplar», diu Nadal, i ho ha fet «vencent dificultats objectives i dificultats injustes», conclou.

Qui va ser el vicepresident de l'entitat, Quim Bonaventura, apunta que Tubert «no era un home fàcil en alguns aspectes» ni «un personatge còmode, era de pocs pèls a la llengua i si n'havia de dir quatre de fresques, les deia amb tota la llibertat i dignitat». «Ha estat un bon amic, un bon mestre i un dirigent que no ha deixat indiferent a ningú», diu Bonaventura, que recorda que «va ser l'impulsor dels grans projectes de Mifas, com la Residència, els dos tallers ocupacionals de Riudellots de la Selva i Vilafant i un grapat de coses més». «La feina feta està a la vista de tothom» i Tubert «és al darrere de tota aquesta feinada; amb altres, evidentment, però durant un grapat d'anys encapçalant el col·lectiu», indica.

L'exconsellera de Benestar Social i Família, Irene Rigau, recorda que la relació amb Tubert era cordial per la vessant gironina i això feia que les seves reivindicacions fossin més clares i contundents. El considera «enèrgic i exemplar» i «un dels precursors de les empreses del tercer sector». Combinava reivindicació i emprenedoria. «La seva actitud positiva i reivindicativa cap a un model de societat més inclusiu que ajudés a aixecar les barreres materials el va portar a crear empreses per poder donar feina a com més gent millor, en lloc de reivindicar subsidis». Rigau recorda «de manera entranyable» la il·lusió de quan, amb la seva esposa, «amb valentia i coratge» van adoptar dues criatures.

A Twitter, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va dir que Tubert «va defensar sempre les persones amb discapacitat, i va treballar sense parar per tenir una ciutat adaptada i que pensés també en tothom amb problemes de mobilitat» i que «deixa un gran llegat humà».

El funeral es fa avui al tanatori de Cassà de la Selva a les dotze del migdia. La vetlla serà dues hores abans.