Els alumnes del cicle formatiu de Màrqueting i Publicitat de l'institut Santa Eugènia no sabien on els portaven els seus professors dimarts passat. Desconeixien que l'activitat d'aquell dia els faria canviar la perspectiva sobre un projecte que ja tenien mig fet. Aquests estudiants estan dissenyant una aplicació de dinamització turística del camí de ronda entre Sa Conca i S'Agaró utilitzant la gamificació -és a dir, que converteix l'experiència del passeig en un joc. Un dels trets importants de l'app és que en pugui gaudir tothom.

I aquí és on entra en acció l'entitat Multicapacitats. Tres professors de màrqueting -Irene Romanyac, Irene Freixas i Joaquim Bohigas- van contactar amb l'entitat per organitzar una activitat en què l'alumnat experimentés, en primera persona, com era circular per una via a la natura tenint una discapacitat, i que això els servís per fer inclusiva l'aplicació. Així, quan la classe va arribar a l'inici de la ruta del Carrilet II, al final del carrer Emili Grahit, es van trobar amb el president de Multicapacitats, Isaac Padrós, que ja els esperava amb bastons i màscares per a tots.

Padrós, que és invident, va convidar-los que es posessin a la seva pell recorrent un tram d'aquesta via verda fins al parc Científic i Tecnològic sense poder utilitzar el sentit de la vista, i guiant-se amb el bastó. «Aleshores sorgeixen pors, inseguretats, caminen a poc a poc, dubten d'ells mateixos», explica Padrós, «és interessant perquè estan en una edat en què sembla que et menges el món». Va ser «una experiència xocant i colpidora per als joves», comenta una de les professores, Irene Freixas, que afirma que Padrós els va fer adonar de com una persona cega gaudia de camins de ronda o vies verdes, i que «que les sensacions, les olors, els sorolls, són importants», diu la professora.

Arran de l'experiència els alumnes van adonar-se que «hi ha coses que no s'havien plantejat» en dissenyar l'aplicació, apunta Padrós. «Per exemple: què és important explicar? Què no fa falta explicar? Cal que t'expliquin les olors del paisatge, o que al fons, a l'horitzó, es veu un far o un castell? Que tots els miradors tenen un punt on tothom es fa la foto? És clar, que és important», posa en relleu Padrós. «Des de Multicapacitats creiem que aquestes sortides són oportunitats magnífiques, és la millor manera de generar empatia», defensa el president de l'entitat. De fet, un cop acabada la ruta, els alumnes «van poder preguntar el que volien: des de com fem servir el nostre telèfon, fins a com estudiem a la facultat». «Comencen a sorgir dubtes i es genera una proximitat molt bonica», destaca Padrós.

El sacseig de la jornada i les conclusions que els estudiants en van treure han fet que ara s'hagin posat a repensar parts de l'app que no estaven adaptades. «Ja tenien l'aplicació mig feta, i ara han de replantejar-se molts punts», indica Freixas, per aconseguir un resultat de què en pugui gaudir tothom. Un cop acabin el projecte, la professora explica que tornaran a convidar Padrós, i també el Patronat de Turisme Costa Brava Girona -que també ha col·laborat en el projecte- per avaluar si el prototip d'aplicació final està ben adaptat.

L'impacte de l'activitat va més enllà de l'aplicació, i està fortament lligada a la sensibilització cap a les persones amb discapacitat. Padrós explica que solen començar aquest tipus de trobades donant dades. I els exposen que, mentre la població a Catalunya ha crescut un 23% en vint anys (de 6,3 milions de persones a 7,5), el nombre de persones amb alguna discapacitat ha crescut més d'un 130%. Ara, segons apunta Padrós, un 90% de les persones amb discapacitat l'adquireix al llarg de la vida -abans, era a la inversa, un 90% naixia amb ella.

«A mi m'ha passat, fa 7 anys m'hi veia», explica el president de Multicapacitats. Pel que fa a les causes, Padrós exposa que «té a veure amb com vivim; hi ha més accidents de trànsit, malalties que abans eren terminals i avui no ho són, però el tractament pot causar-ne alguna», posa com a exemples.

A més d'això, en aquestes trobades que organitza Multicapacitats també parlen als alumnes de les «discapacitats invisibles», d'aquelles que no són evidents perquè la persona no porta bastó ni va amb cadira de rodes, ni té cap element que associaríem amb una discapacitat, ja que moltes són mentals. Tot plegat, per transmetre als joves una realitat a què «tots hi estem exposats, pot passar a qualsevol», remarca Padrós.