La secció tercera de l'Audiència de Girona va jutjar ahir un home acusat d'abusar de la seva fillastra de 14 anys a Girona l'any 2018. La Fiscalia li recrimina que durant l'abril d'aquell any i «com a mínim durant un mes» va mantenir relacions sexuals amb la menor «almenys en deu ocasions fent-li creure» que eren parella sentimental. Tot plegat, «aprofitant-se de la seva relació de parentesc i de superioritat», i tenint en compte que en el Codi Penal l'edat mínima de consentiment és als 16 anys.

Durant el judici, però, ni la víctima ni la mare van fer cap referència als fets, ja que van al·legar que no recorden res. Segons la fiscal, això indica que no volen incriminar l'acusat, ja que la víctima anteriorment va reconèixer que havia tingut una relació amb l'acusat, i que havia estat consentida.

La mare de la víctima va ser qui va donar el senyal d'alarma quan va descobrir la relació. Segons van explicar durant la vista els agents que van personar-se al domicili el dia que es van denunciar els fets, el 3 de maig d'aquell any, se'ls havia requerit perquè la mare va explicar que la filla havia patit abusos per part del seu pare biològic. Un cop al domicili, a més, els va dir que la seva parella també n'hauria abusat. «Ella ja sospitava, i havia notat una relació massa afectuosa entre la seva parella i la seva filla», va explicar l'agent de policia. Davant la insistència de la dona, l'acusat va reconèixer que tenia una relació amb la seva fillastra, i que n'estava enamorat.

Eren més tard de les 12 de la nit quan els agents van arribar al domicili de Girona on haurien tingut lloc els abusos. Després de parlar amb la mare, els agents van veure que un home baixava per les escales i tenia la intenció de marxar de l'edifici. Els agents van donar-li l'auto, i li van preguntar si era cert el que denunciava la mare, i l'acusat ho va confessar tot. Llavors van detenir-lo.

Els fets van sortir a la llum el dia anterior a la denúncia, quan la mare va assabentar-se a través de l'acusat que la seva filla havia patit abusos per part del seu pare biològic. L'acusat també li va acabar confessant que mantenia una relació amb la víctima, i que estava «enamorat» d'ella.

Les psicòlogues que van fer la primera avaluació de la víctima van indicar que el relat de la menor era creïble, i que de fet no li van detectar cap comportament traumàtic. Van indicar que els va referir que les relacions havien estat consentides i que va demanar no haver de declarar contra el seu padrastre. Per això, van considerar que el fet que la víctima declarés que no recorda res pot deure's al fet de no voler perjudicar l'acusat. Les professionals van descriure la relació com a «ascendent i de superioritat», ja que l'acusat en el moment dels fets tenia 42 anys.

L'acusat nega els fets

Durant el judici, l'acusat només va contestar les preguntes de la seva advocada per negar que hagués mantingut cap relació amb la seva fillastra ni haver-hi mantingut relacions sexuals. Per això, la seva defensa demana que se l'absolgui d'aquests fets. Amb tot, en cas de condemna, l'advocada va sol·licitar que se li apliquin dues atenuants, una de confessió i l'altra de reparació del dany, perquè actualment paga el lloguer de l'habitatge on viu la seva exparella amb les filles, una de les quals tenen en comú.

«Sorprèn que es demani una atenuant de confessió quan l'acusat ara nega els fets», va subratllar la fiscal davant la petició de la defensa. Precisament, el Ministeri Públic considera que la confessió inicial de l'acusat constitueix gran part de la prova que l'incrimina.

«L'acusat s'ha prevalgut d'una relació de superioritat i parentesc i va iniciar la relació amb la víctima quan ella li va confessar que havia patit abusos per part del seu pare», va recordar la fiscal. Per això, a part dels 12 anys de presó, també sol·licita que s'indemnitzi la víctima amb 10 mil euros.

La defensa creu que, donada la «gravetat» de les acusacions, durant el judici no s'han aportat proves que puguin incriminar l'acusat. Amb tot, davant una possible condemna, demana que es tingui en compte la possibilitat d'indultar l'acusat.

El cas ha quedat vist per a sentència.