Transcric un escrit que es podia trobar diumenge passat al suplement del full parroquial de l'església gironina de Sant Narcís i suposo que també de la de Sant Salvador d'Horta que està a càrrec del mateix rector:

«ELECCIONS A CATALUNYA.

Aquest diumenge, dia 14 de febrer de 2021, hi ha eleccions al nostre país, la nostra nació, CATALUNYA, en unes circumstàncies molt especials per la pandèmia que estem sofrint, però sobretot per la situació d'opressió que l'estat està fent judicialitzant la política, mantenint empresonats els nostres líders socials i polítics, inhabilitant el president català, posant medalles als policies i guàrdies civils que ens van pegar a cops de porra el dia 1 d'octubre de 2017, multant i imputant ciutadans pel simple fet d'exercir el dret democràtic de votar, un dret reconegut universalment, per tothom, menys per les dictadures.

Votem per Catalunya, per la seva independència, d'un estat que no ens vol, que no ens estima. I no alimentem partits botiflers, xenòfobs i intolerants que aniquilen la nostra identitat.»

Aquest és, en la seva literalitat, el missatge «evangèlic» que s'hi donava. No penso gastar ni un gram de tinta per discutir ni rebatre cap de les múltiples inexactituds (diguem-ho així) que farceixen el pamflet. En no anar signat, conforma la línia editorial de les dues parròquies (i probablement d'altres) i, per extensió i mentre no es demostri el contrari, reflecteix també el pensament del Bisbat que, en no actuar, hem de suposar que ho aprova per bé que la inacció es pugui atribuir només a un pecat d'omissió de la funció episcopal a l'hora de pasturar el ramat.

L'estrany del cas, doncs, no és que en ple segle XXI encara hi hagi capellans trabucaires que des de la trona i sense dret de rèplica, o des de mitjans de comunicació eclesiàstics, es dediquin a adoctrinar la feligresia, no en l'esperit de l'evangeli sinó en un sentit polític determinat bo i fent passar bou per bèstia grossa. El que sorprèn (o no) és la aquiescència de la jerarquia catòlica, en aquest cas el Bisbat, davant les actituds sectàries reiterades de no pocs mossens que fan política partidista des del púlpit d'una manera «capellanívola», si se'm permet l'expressió redundant i la incorrecció del mot, mentre oculten el seu biaix embolicant-lo de moral cristiana. La profusió d'estelades i llaços grocs a molts campanars del nostre paisatge és un altre exemple d'aquesta manera de predicar i no practicar, almenys del tot, la tan proclamada caritat cristiana. I com que tot això ve de lluny, sense que qui ho podria evitar ho faci (o, si ho fa, no se'n surt), bona part de la ciutadania hi posa pell morta i els gira l'esquena. Així les coses, no cal ser uns malpensats per imaginar-se de quina manera es deu difondre el missatge evangèlic en els nombrosos grups de catequesi per a infants, casals de joves, grups d'esplai i similars que es duen a terme en els centres parroquials del país. En honor a la veritat, haig de dir també que em consta que aquesta manera de procedir no és usual en totes les parròquies. Sortosament, encara queden rectors amb suficient sentit de l'equitat i del ridícul que saben quin és i quin no és el seu paper. Per altra banda, tot i els intents de sembrar odi i rancúnia com el que ens ocupa, no dubto que la majoria de fidels són adults amb prou criteri per separar el gra de la palla i menysprear un text amb tanta barrabassada quasi talibana per centímetre quadrat que no és digne de respecte ni de credibilitat. Amén..