18 de febrer de 2021
18.02.2021
Diari de Girona

El rector de Sant Narcís mostra als fidels el camí de la república

El Full Parroquial, escrit per mossèn Benet Galí i repartit el dia de les eleccions, assegura que Espanya «no ens estima» i fa una crida a «no alimentar partits botiflers, xenòfobs i intolerants»

18.02.2021 | 00:02
El rector de Sant Narcís mostra als fidels el camí de la república

Per un dia que vaig a missa, i l'enxampo més llarga que de costum, perquè és dimecres de cendra. Més de mig centenar de fidels es reunien ahir de bon matí a la parròquia del barri gironí de Sant Narcís, per assistir a la missa de mossèn Benet Galí. La causa de la meva presència era menys pietosa: comprovar si era certa la informació respecte del full parroquial de diumenge 14 de febrer, jornada electoral. Efectivament, només d'entrar, em faig amb un exemplar, on entre altres coses -veure fotografia- es crida a votar per la independència i no a partits «botiflers, xenòfobs i intolerants». Hi falta només afegir que són aquests partits els que van clavar Crist a la creu. Per si el diable tempta algú de sortir de missa sense prendre el full, clavat al plafó n'hi ha un exemplar.

Mossèn Benet compagina la parròquia de Sant Narcís amb la de Sant Salvador d'Horta i el servei religiós de l'hospital Trueta. Alguns veïns del barri malparlen d'ell per la seva tendència a barrejar religió i política, però d'altres l'estimen precisament per això. La lectura evangèlica d'ahir va ser Mt 6, 1-6, un passatge que no parla de Catalunya ni d'eleccions, sinó de ser discret amb les accions, allò de la mà dreta que no sàpiga que fa l'esquerra, etcètera. L'escrit «Eleccions a Catalunya» del Full Parroquial de discret no en té res, és tan explícit que sobta que surti d'una mà sacerdotal, essent l'Església tan amant de metàfores i sobreentesos. S'hi diuen les coses clares, que les puguin entendre fins i tot les ovelles esgarriades. Mossèn Benet, en canvi, és prou discret de no signar el text, però no se n'amaga. En acabar la missa, deixo passar uns minuts perquè tingui temps de treure's la casulla, i vaig al seu despatx, que per cert serveix també de confessionari.

Més informació

-Sí, ho he escrit jo, no me n'haig pas d'amagar. Jo penso així, i es tracta de la meva llibertat d'expressió. No sé on és la polèmica, a vegades he escrit coses pitjors- m'explica amablement, una vegada ha vist que la meva intenció no era explicar-li els pecats i molt menys penedir-me'n.

-Però mossèn, l'Evangeli insta a no barrejar Església i política, ja sap, «al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu», raono fent valer tots els meus coneixements teològics.

-Ui, els que diuen això és perquè són de l'altra part- respon menys teològicament.

Darrere la porta del despatx té enganxada una estelada, un dia un fidel que anava a confessar-se va dir-li que l'hauria de treure. La resposta del mossèn va estar a l'altura de les Escriptures:

-Oi que si fos una bandera del Barça no em diries que la tragués?

Al terrat del despatx oneja una estelada, i al plafó de la parròquia hi ha llaços grocs. «A vegades me'ls treuen, però els tornaré a posar mentre els presos siguin a la presó», indica. «Després del discurs del Rei dient que estava bé que vinguessin a atonyinar-nos, en acabar la missa vaig dir que els catalans no tenim rei, que ens l'havia imposat en Franco. Tothom em va aplaudir», recorda. Rep anònims instant-lo a deixar el sacerdoci.

-I el Bisbe?

- De tant en tant rep alguna queixa sobre mi, però no em diu res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook