Girona es veu obligada a aturar el pla per lluitar contra les ocupacions de pisos vinculades a la delinqüència. El protocol fixava multes mensuals de 1.000 euros als grans tenidors, per forçar-los a no desentendre's de la problemàtica. Però la sentència del Constitucional que anul·la diversos articles del decret llei aprovat per la Generalitat per millorar l'accés a l'habitatge, ha desmuntat la peça bàsica del pla. I deixa el consistori sense eines a l'hora de fer pressió als grans tenidors perquè fessin fora aquests okupes i destinessin els pisos a lloguer social. L'alcaldessa, Marta Madrenas, i la regidora d'Habitatge, Annabel Moya, critiquen que tota la feina feta durant mesos des de quatre àrees del consistori quedi en "no-res".

El protocol per posar fre a les ocupacions vinculades a la delinqüència, i també mobilitzar pisos buits, s'havia treballat durant mesos. Implicava fins a quatre àrees de l'Ajuntament de Girona (Alcaldia, Habitatge, Serveis Socials i Seguretat).

En paral·lel a la pressió policial, el consistori tenia clar que per resoldre la problemàtica calia forçar la propietat (bancs i fons d'inversió) a trobar-hi solució. "No es preocupen de res del que passa als seus habitatges, ni tan sols els importa; se'n desentenen del tot", critica l'alcaldessa, Marta Madrenas. "No oblidem que parlem d'okupes que, directament, són delinqüents, i que també creen problemes veïnals".

Per això, emparant-se en la llei catalana, el protocol imposava multes "coercitives" als grans tenidors. Cadascuna era de 1.000 euros mensuals, i com concreta Madrenas, s'anirien imposant de manera recurrent fins arribar a la meitat del valor de l'habitatge (que és el topall fixat per norma)."Aquí en cap cas hi havia voluntat recaptatòria, sinó que l'objectiu era implicar la propietat perquè tirés endavant el desallotjament", diu l'alcaldessa.

Les multes s'imposarien a tots aquells grans tenidors que tinguessin pisos amb okupes. Però no només això, perquè el protocol també anava més enllà. I amb voluntat de mobilitzar habitatge, recollia que tots aquells grans tenidors que fes més de dos anys que tinguessin pisos buits, també haurien de pagar les sancions. D'aquesta manera, se'ls forçaria a posar-los a lloguer i destinar-los a col·lectius desafavorits.

Per això, concreta la regidora d'Habitatge, Annabel Moya, es preveia dur a terme un pla d'inspeccions arreu de la ciutat. "La nostra voluntat era poder fer front a les necessitats socials que pateixen famílies, joves i gent gran; i més en uns moments de crisi tan profunda com l'actual", subratlla Moya.

"Hem perdut una eina molt útil"

Ara, però, tot aquest protocol ha quedat en paper mullat. Perquè la sentència del Tribunal Constitucional que invalida diversos articles del decret llei d'habitatge aprovat pel Parlament, toca de ple l'eix central del pla de l'Ajuntament de Girona. "L'única opció que teníem era poder imposar aquestes sancions coercitives, i ara el Constitucional ha tirat per terra aquesta opció", critica l'alcaldessa.

"Si no ha possibilitat de poder imposar les multes, ens quedem sense eines a l'hora d'obligar els grans tenidors a implicar-se en el problema", lamenta Madrenas. En referència a les ocupacions vinculades a la delinqüència, l'alcaldessa diu que la policia "pot anar aixecant actes cada dia", però que per tallar el problema de soca-rel, allò que calia era desallotjar. I això, ho havia de promoure la propietat.

"Ara, però, ens quedem sense l'única fórmula que teníem per forçar-los a moure's", diu en referència als grans tenidors. L'alcaldessa de Girona lamenta que la fiscalia tampoc s'impliqués amb la problemàtica i subratlla que, ara, la resolució del Constitucional "no s'entén".

"El tribunal ens ha tirat per terra tota la feina; m'agradaria que el govern espanyol o aquests jutges anessin a parlar amb els veïns de les escales on hi ha ocupacions delinqüencials, i que siguin ells qui els ho expliquin", critica. L'alcaldessa diu que, a còpia de denúncies i detencions, aquests okupes sí poden acabar entrant a presó. Però que, de fet, els pisos quedaran allà, ocupats per altres.

I d'altra banda, tant Madrenas com Moya lamenten que s'hagi perdut una oportunitat per resoldre situacions d'emergència habitacional. Perquè si s'aconseguia que els grans tenidors mobilitzessin pisos buits, aquests es podrien destinar a la borsa de lloguer social o a cobrir les necessitats de determinats col·lectius (com ara joves i gent gran).

L'Ajuntament de Girona ha decidit aparcar el pla per frenar les ocupacions delinqüencials i mobilitzar habitatges buits després que ahir se'ls informés oficialment de la sentència del TC. "Hem perdut una eina molt útil", conclou la regidora d'Habitatge.