Durant els pròxims tres dies un tribunal popular haurà d'escoltar molt atentament els testimonis, metges, familiars i pèrits que declararan en el judici iniciat ahir contra la mare que va ofegar la seva filla de deu anys a la banyera al seu pis de Girona el 30 de desembre de 2019la mare que va ofegar la seva filla de deu anys a la banyera al seu pis de Girona el 30 de desembre de 2019. El veredicte no serà: «És culpable» o «és innocent», ja que l'autoria dels fets va quedar demostrada minuts després de cometre el crim aquell dia a quarts de dues del migdia.

El que va fer un cop va haver adormit la nena amb medicaments i la va haver col·locat dins la banyera per ofegar-la, va ser trucar al timbre d'una veïna del mateix replà per confessar que «he mort la meva filla». A partir d'aquí la confessió va repetir-se a una segona veïna, al periodista del Diari de Girona Albert Soler i posteriorment als efectius policials que van acudir a l'escenari del crim. I és que durant la fase d'investigació del cas s'ha confirmat tot el que l'acusada va explicar durant la inspecció ocular i en les diverses declaracions que va fer.

El que es pretén aclarir, doncs, és si l'acusada va matar la seva filla «conscient de què feia» o si en el moment de perpetrar el crim tenia les capacitats mentals alterades. La diferència és crucial: s'enfronta a la primera pena de presó permanent revisable que es demana a la província de Girona. En l'extrem oposat, si fos degudament acreditat, hi ha la possibilitat que l'acusada sigui eximida de qualsevol responsabilitat criminal per motius d'alienació mental. En aquesta tesi batalla la seva defensa, que pretén demostrar que el llarg historial mèdic de l'acusada té un valor crucial per entendre el «perquè» del crim. Ho va expressar durant la sessió d'ahir l'advocat David Muñoz, on va exposar davant el tribunal jurat que «una persona normal no faria mai una cosa així».

En canvi, la Fiscalia assegura taxativament que en el moment de cometre el crim l'acusada no patia cap mena d'alineació mental i que «sabia el que feia». El fiscal apunta a un pla prèviament concebut, ja que uns dies abans de matar-la la dona va anar a comprar diverses caixes de benzodiazepines que van ser utilitzats per adormir la filla. La seva tesi també suggereix que el seu divorci amb el pare està directament relacionat amb el crim: «La nena era el més apreciat i el que més mal li podia fer al marit», va assenyalar el fiscal del cas, Enrique Barata.

L'acusació particular, que a diferència de la Fiscalia no sol·licita presó permanent, sosté que quan va confessar el crim al periodista, amb qui mantenia esporàdiques converses a través de les xarxes socials, el que pretenia era «fer-se publicitat»: «Com s'explica que quan se li oferís sortir amb la cara tapada després de cometre el crim digués que no? Semblava que estava orgullosa del que havia fet», va indicar l'advocat Óscar Ballester, que representa el pare de la nena. La pena que sol·licita és de 20 anys de presó, i també demana corresponsabilitat a l'Institut d'Assistència Sanitària per haver donat l'alta a l'acusada uns dies abans dels fets sense avisar familiars ni tenir en compte que feia dies que no prenia la medicació.

La germana de l'acusada no va saber fins temps després que s'havia divorciat. En canvi, sí que estava al corrent de la seva insistència per reprendre la relació amb l'exmarit. Quan parlava amb ella sobre els seus problemes mentals, totes les possibles referències a un dany eren sobre ella mateixa. «Un dia va dir que si ella no existís, tots deixaríem de patir», va recordar.

El pare de la nena va indicar que la dona tenia un «llarg historial» d'entrades i sortides al centre psiquiàtric que venien de lluny. Aquell any, quan es van divorciar, ella li havia dit diverses vegades que «no se'n sortiria» si no tornava amb ella.

«Actuava com un robot»

«Actuava com un robot» Les veïnes a qui l'acusada va acudir per explicar-los el que havia fet van coincidir durant la seva explicació dels fets: la dona els ho va explicar amb una completa fredor. «Semblava un robot», va manifestar una de les veïnes.

De fet, aquella «fredor» amb la qual va explicar com havia perpetrat els fets durant aquella tarda del 30 de desembre també va impactar els policies que van acudir-hi. Tots van coincidir a subratllar que la dona va respondre a totes les preguntes de manera «ordenada, tranquil·la i conscient».