02 de març de 2021
02.03.2021
Diari de Girona

La relació entre «el verd i el blau urbà» i la nostra qualitat de vida

«La renaturalització de les ciutats és el millor aliat per afrontar dos dels principals reptes urbans actuals: el canvi climàtic i la salut dels seus habitants», apunta l'arquitecte Pau Juvillà

01.03.2021 | 23:44
Una parella passejant pel parc de la Devesa de Girona.

V Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori. Els espais verds (parcs i jardins, passejos amb arbres...) i els blaus (rius, llacs, fonts...) dins dels municipis urbans són beneficiosos en la lluita per combatre malalties com «l'obesitat, les patologies cardiovasculars, cancerígenes i mentals», segons es va constatar en la jornada de la càtedra de l'Aigua, Natura i Benestar de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic i la Universitat de Girona.

La pandèmia de la covid-19 i els morts que ha provocat arreu del món marquen l'agenda informativa sobre els temes de salut des de fa molts mesos, però, en una Europa on cada any moren 600.000 persones per inactivitat física i unes 400.000 per les malalties derivades de la contaminació de l'aire, no es pot deixar de banda la importància que té el tipus de ciutat en la qual vivim i la nostra qualitat de vida. «Les evidències científiques demostren que el verd millora la salut de la ciutadania i contribueix a mitigar el canvi climàtic. La mateixa Organització Mundial de la Salut defineix el verd urbà com una eina per combatre les noves malalties urbanes com l'obesitat, les patologies cardiovasculars, cancerígenes i mentals que, a més, és indispensable per evitar estils de vida sedentaris», va explicar Eloi Juvillà, arquitecte de la Diputació de Barcelona, en una de les ponències de la V Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori organitzada per la càtedra de l'Aigua, Natura i Benestar de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic i la Universitat de Girona.

En la seva ponència «El verd urbà, una eina de salut», Juvillà va explicar que només un onze per cert dels elements que repercuteixen en la nostra salut estan relacionats amb el sistema sanitari i que, en canvi, les característiques de les ciutats on vivim i la qualitat de l'aire que respiren poden arribar a superar més del cinquanta per cent d'aquests mateixos elements. «El verd pot reduir les malalties mentals o trastorns d'ansietat i l'obesitat en un 30% i ens manté més anys amb un bon estat de salut», va sostenir Juvillà en unes jornades que, de manera virtual, van seguir al voltant de 200 persones i on es va recordar que diferents estudis recents incideixen en el fet que «tenir un espai verd a prop afavoreix les relacions socials, incrementa el nombre de trobades ciutadanes i multiplica per tres l'exercici físic dels veïns d'aquella zona». Per tot això, Juvillà està convençut que «la renaturalització de les ciutats és el millor aliat que tenim per afrontar dos dels principals reptes urbans actuals: el canvi climàtic i la salut dels seus habitants».

Dins la distorsió que ha provocat la pandèmia és relativament fàcil llegir reportatges sobre gent que, buscant més aire pur, deixa la gran ciutat per anar a viure en pobles. La realitat, però, és que les societats tendeixen més a la urbanització i a l'abandonament dels espais rurals (la España vaciada). «En un món en constant procés d'urbanització, els reptes per a un desenvolupament sostenible es concentren i es concentraran a les ciutats, que es preveu que el 2050 acullin el 75% de la població mundial», va apuntar una altra de les ponents de la V Jornada de les Guilleries, l'epidemiòloga i investigadora de l'Institut de Salut Global Mireia Gascón, apuntant la creixent importància que tindran reptes com «contaminació de l'aire i acústica, disseny urbà, falta d'espais verds, temperatures extremes...» perquè, segons ella, «els problemes derivats de la vida a les ciutats són i seran el centre d'atenció en matèria de salut pública, en la qual també s'haurà d'abordar la qüestió de la justícia ambiental».

I aquí, a criteri de l'epidemiòloga, entra la feina de no només analitzar la part de l'urbanisme que pot anar en contra de la nostra qualitat de vida -concentració excessiva de població, pocs espais oberts, molt ciment... «sinó també posar en valor els contraris o, dit d'una altra manera, la natura que s'ha mantingut o reintroduït dins de les ciutats: «Dos d'aquests elements són els espais verds i els espais també coneguts com a espais naturals, però que en un entorn urbà podríem dir que més aviat són espais renaturalitzats». Així, des de fa uns anys, hi ha una evidència científica dels beneficis «del verd i el blau urbà». Com a verd s'entén parcs i jardins, passejos amb arbres...; i com a blau, rius, llacs, fonts...

En aquest sentit, el parer d'epidemiòlegs com Gascón s'entronca amb els canvis que proposen urbanistes com Juvillà després que la pandèmia i les restriccions de mobilitat hagin fet sobre el que no tenim a tocar de casa. «La impossibilitat d'anar a cercar el verd fora de l'entorn proper ens ha tret la bena dels ulls i hem après que el distanciament de la natura genera costos econòmics, d'impacte ambiental i de salut que no podem ni volem suportar», diu l'arquitecte de la Diputació de Barcelona, que avisa que els espais verds i blaus no poden aparèixer ara com bolets a les ciutats: «Per aconseguir els màxims beneficis que ens pot oferir el verd, cal que el planifiquem, dissenyem i gestionem com la resta d'infraestructures urbanes».



Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit