He treballat disset anys al CFA Girona i en fa quatre que soc jubilada. Durant tots aquests anys el centre s'ha mantingut en la seva línia inicial de ser valent en els seus objectius pedagògics i persistent en les seves reivindicacions: anticipant-se als plans oficials i iniciant el GES i les PAU per a adults, reivindicant l'augment de l'oferta formativa, l'augment de plantilla, un local adequat o un conserge... El Centre ha passat per moments delicats de relació amb els SSTT a Girona però més aviat o més tard sempre s'ha pogut mantenir un diàleg i una bona comunicació.

He format part d'alguns equips directius del centre i per això puc afirmar que l'objectiu permanent ha estat la cerca de les millors condicions per a l'alumnat, la transparència en els fets, no només en les formes, i una docència útil i propera a l'alumnat jove i adult. S'ha anat als barris per tal d'apropar l'educació a la ciutadania amb més dificultats, s'ha treballat amb diferents entitats i col·lectius de la ciutat per arribar a qualsevol persona que necessités una formació per millorar la seva situació personal i laboral. Amb aquest ànim de servei públic, es va buscar una solució a la demanda de l'alumnat d'Accés a la Universitat que necessitava preparar-se dues matèries de ciències, no satisfeta per part del Departament durant tots aquests anys.

Davant el greu conflicte plantejat a l'actual directora del CFA Girona, tinc moltes preguntes per fer i m'agradaria trobar alguna resposta:

Per què una inspectora inicia un procés d'expedient «a correcuita» contra la directora tot i que se li explica ben clarament i argumentada quins són els fets?

Per què després de molts ?mesos de silenci, des de Barcelona, se li comunica a la directora que se li ha obert un expedient i no se li permet que els testimonis que presenta siguin interrogats a favor de la seva defensa?

Per què un fet tan senzill i que sembla entendre tothom qui el vol escoltar -la cessió d'una aula unes hores a la setmana, sempre que hi hagués disponibilitat d'espai, al grup d'alumnes d'AU que van fer la demanda per preparar-se amb una mestra externa al centre i que no suposava cap tipus de transacció que intervingués el CFA Girona- es tergiversa i treu de context?

Per què el director dels SSTT a Girona dona el vistiplau a un procés d'expedient, sembla que desconeixent totalment la formació d'adults i la seva pràctica, que pot suposar una greu afectació en la trajectòria professional de la directora i la del CFA Girona?

Per què s'imputa a la directora una falta tan greu que suposa la destitució de càrrec quan s'ha demostrat a bastament que ni la direcció actual, ni cap de les anteriors, ni el centre s'han lucrat ni s'ha perjudicat la institució?

Per què si després de tants anys de reivindicar-ho totes les escoles d'adults de Catalunya, es permet que les matèries especifiques d'AU siguin dins l'oferta formativa des del 2019-20, i no es vol admetre que era necessari resoldre la mancança i, conseqüentment, comprendre que els CFAs van buscar solucions a les necessitats dels seus alumnes?

Per què l'educació de les persones adultes segueix sent la més incompresa dins de tots els departaments d'Educació al llarg de la història?

No puc entendre que s'hagi arribat a una situació tan rocambolesca com aquesta i que, en lloc d'ajudar a resoldre la problemàtica en què ha derivat, el Departament i els SSTT a Girona no hagin mostrat voluntat per arribar a una solució ràpida i positiva per a la directora i el centre.

Em dol profundament veure com es menysté una direcció que s'ha mantingut fidel a la trajectòria definida durant més de 40 anys d'història del CFA Girona i que ha sabut adaptar-se a les necessitats canviants de l'educació de persones adultes.

Les meves darreres preguntes són:

Hi ha voluntat d'un càstig exemplar per aniquilar les idees imaginatives quan manquen els recursos públics?

Què es persegueix amb la destitució de la directora del CFA Girona?

Espero respostes...