11 de març de 2021
11.03.2021
Diari de Girona

Condemnada a 20 anys de presó la parricida de Girona

L'Audiència de Girona descarta l'internament en un centre psiquiàtric que demanava la defensa

11.03.2021 | 12:08
Condemnada a 20 anys de presó la parricida de Girona

L'Audiència de Girona ha condemnat a 20 anys de presó M. Àngels Freixas, la dona que el 30 de desembre del 2019 va ofegar la filla de 10 anys a la banyera després de drogar-la. La sentència recull el veredicte del jurat popular, que la va declarar culpable d'assassinar una persona especialment vulnerable però li va apreciar una eximent incompleta d'alteració mental perquè, en el moment dels fets, tenia les capacitats "molt disminuïdes" pel trastorn depressiu que patia. També li aprecien una agreujant de parentiu i una atenuant de confessió. L'Audiència descarta l'internament en un centre psiquiàtric: "No procedeix la mesura, sens perjudici que durant el compliment de la pena es pugui realitzar seguiment i vigilància a nivell psiquiàtric".

La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent la presidenta del tribunal Fátima Ramírez, recull el veredicte del jurat popular que va declarar l'acusada culpable d'assassinat a menor de 16 anys amb una eximent incompleta d'alteració mental, una atenuant de confessió i una agreujant de parentiu.

Així, declara provat que cap a les dues de la tarda del 30 de desembre del 2019 l'acusada, i "tal com ho havia planejat", va dissoldre 80 pastilles de benzodiazepina en aigua i li va fer beure el líquid a la petita. Quan la nena ja estava "en estat d'inconsciència", "la va introduir a la banyera plena d'aigua i va pressionar el seu cos per mantenir-la al fons fins a causar-li la mort". El fets van tenir lloc a un pis de la ronda Ferran Puig de Girona.

Segons va considerar provat el jurat popular, M. Àngels Freixas patia un trastorn bipolar de component predominant depressiu de "llarga durada". Un historial que inclou un intent de suïcidi l'any 2013 i dos ingressos a la unitat psiquiàtrica del parc hospitalari Martí i Julià de Salt el mateix 2019; el primer des del 21 d'agost fins a l'11 de desembre i el segon del 18 al 24 de desembre. Tres dies després de rebre l'alta i tres dies abans del crim, va tornar a anar a urgències "verbalitzant tenir por d'ella mateixa" però aleshores el psiquiatre que la va atendre va considerar que no calia que tornés a ingressar.

Segons la sentència, els ingressos a la unitat psiquiàtrica van ser conseqüència de la "persistència del seu estat depressiu" que es caracteritzava per "sentiments persistents de desesperança, ruïna i amb idees autolítiques".

Tenint en compte aquest historial, el jurat popular per 6 vots a 3 va concloure que el dia dels fets, i afectada pel trastorn depressiu, la processada tenia "molt disminuïda" la capacitat "per decidir realitzar una conducta diferent a la de matar-la per solucionar el greu problema que, per a ella, suposava cuidar sola la seva filla i que la menor continués patint": "Es va generar en l'acusada la percepció errònia que no era bona mare, que no podria cuidar sola de la filla ni afrontar la vida quotidiana".

20 anys de presó

Després del veredicte, el fiscal Enrique Barata i l'acusació particular encapçalada pels lletrats Óscar Álvarez i Óscar Ballester, van sol·licitar que la condemnessin a 20 anys de presó. L'advocat de la defensa, David Muñoz, va demanar la pena mínima i que l'internessin en un centre psiquiàtric no penitenciari.

La magistrada l'ha condemnat a 20 anys de presó i descarta l'ingrés psiquiàtric. La sentència argumenta que només li pot rebaixar la pena en un grau per l'eximent incompleta i que no procedeix fer-ho en dos graus perquè "al marge de la patologia psíquica, no operen de manera favorable a la doble reducció punitiva que creixés i es desenvolupés en el marc d'una família estructurada". "No consta que tingués problemes econòmics tot i que no treballava, va cursar estudis universitaris i tenia el suport de la seva germana i del seu exmarit per cuidar la filla", afegeix la magistrada.

A l'hora de desestimar l'ingrés en un centre psiquiàtric no penitenciari, l'Audiència sosté que aquesta mesura de seguretat se circumscriu a "circumstàncies de les quals pugui deduir-se un pronòstic de comportament futur que reveli la probabilitat de la comissió de nous delictes": "En aquest cas, aquest pronòstic de reincidència delictiva no s'ha posat de manifest per cap dels perits ni del psiquiatre del centre penitenciari, ni tampoc pot deduir-se del delicte comès perquè l'heteroagressivitat de l'acusada se circumscriu a un context molt concret de la seva faceta com a mare".

"No procedeix, per tant, acordar la mesura d'internament en un centre psiquiàtric, sens perjudici que durant el compliment de la pena de presó pugui realitzar-se seguiment i vigilància a nivell psiquiàtric", conclou la sentència que remarca que aquest tractament ja s'integra "dins l'assistència sanitària global" establert a la llei general penitenciària.

A més dels 20 anys de presó, l'Audiència també imposa 10 anys de llibertat vigilada i fixa en 150.000 euros la indemnització que la dona haurà de pagar al pare de la petita.

La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC en un termini de deu dies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit