Els multreincidents que cometen els robatoris violentsAixí de taxatiu és el cap dels Mossos d'Esquadra a Girona, el comissari Josep Milán, que assegura que «està preocupat» perquè aquests individus «han canviat les seves formes: utilitzen una violència, sobretot en robatoris al carrer, que no té cap sentit».

El comissari comenta que aquest increment de la violència en els lladres passa per fer fortes «estrebades i donar cops» a les víctimes amb «excessiva» violència. Normalment, aquests lladres el que volen és robar la bossa de mà o el telèfon mòbil i alguns d'ells, per fer-ho, ataquen per l'esquena.

El cap dels Mossos a la Regió Policial de Girona assegura que l'ús de la violència gratuïta, segons la seva opinió, «és incomprensible» i afirma que «això no havia passat els darrers anys. Això em preocupa».

La ciutat de Girona és on es registren més robatoris d'aquesta tipologia, però el policia explica que han baixat aquests delictes. Les dades globals del 2020 per la Regió Policial de Girona mostren d'entrada que els robatoris violents a la via pública han tingut un «nivell de resolució molt alt», que voreja el 42%.

Tot i «les dificultats que hi ha», ja que en aquest tipus de fets els delinqüents «porten la cara tapada -molts amb mascareta i gorra-, els atacs són per darrere, alguns a persones grans, cosa que dificulta alhora que ens facin una descripció, i també hi ha víctimes que queden bloquejades», sentencia el policia.

Durant el 2020, els Mossos han realitzat 227 detencions per robatoris violents al carrer i han tractat 587 fets, un 24% menys que l'any anterior.

El comissari no amaga que a Girona tenen àrees amb més problemes i afirma que, per aquest motiu, hi fan «molta pressió»; la qual passa, segons descriu Josep Milán, per actuar de forma «molt coordinada» amb la Policia Municipal de Girona. Concretament, realitzen actuacions -identificacions, controls- al parc Central i als barris de Sant Narcís i Santa Eugènia. Explica que en aquestes àrees és «cert que la concentració de joves en determinats punts crea inseguretat però hi estem actuant molt». Afegeix que, per frenar-ho, en el moment que tenen disponibles equips d'ARRO els destinen als controls i que cada dia de dos a tres agents de paisà i membres de seguretat ciutadana treballen aquestes zones.

Tot i això, també fa un toc d'atenció i considera que «com a ciutadans barregem els que són fets delictius amb l'incivisme que es produeix en determinants moments i en uns barris», i afegeix que «hi ha accions d'incivisme que a vegades produeixen més inseguretat que fets delictius».

Darrere d'aquests robatoris violents hi ha multireincidents i el seu perfil passa per «menors i ex-MENAs que no són tutelats i viuen en habitatges ocupats i es mouen pel territori. Però també hi ha joves que viuen en família i multireinceidents històrics», ressalta el comissari Josep Milán.

Pla amb la judicatura

Pla amb la judicatura La feina policial, però, ha aconseguit que alguns dels multireincidents hagin entrat a presó. Però també gràcies a un pla «que a Barcelona funciona molt bé i que a Girona també», descriu el comissari, i que consisteix que el cap de l'ABP del Gironès i el d'Investigació tinguin una relació directa amb els jutges del partit judicial i la Fiscalia.

Els Mossos d'Esquadra diàriament quan detenen un dels multireincidents els aporten el nombre de detencions acumulades de l'individu, les diligències, entre d'altres. Una nova forma de treballar, que els està aportant bons resultats, diu el comissari: condemnes i ingressos a presó. Els Mossos també treballen amb el CNP, en cas que els delinqüents siguin estrangers, ja que els informen si «una persona pot ser expulsable» del país.