22 de març de 2021
22.03.2021
Diari de Girona

Quan els terrenys de l'estadi de Montilivi pertanyien al monestir de Sant Daniel

La biblioteca de la Universitat de Girona ha acabat el projecte de digitalització dels 1.589 pergamins de l'arxiu del monestir, incloent el fundacional amb la donació d'Ermessenda

21.03.2021 | 23:24
Aquest pergamí de l'any 938, la signatura de la venda de dos trossos de terra al Mont Eusebi de Girona, és el més antic qeu es guarda a l'arxiu del Monestir de Sant Daniel.

Més de 1.000 anys d'història a l'abast de tothom. «La nostra voluntat és ajudar i donar expertesa a qualsevol entitat del territori, però sempre amb la condició que aquests fons han de quedar oberts a la ciutadania», explica la directora de la biblioteca de la UdG, Àngels Merino, sobre l'esperit d'un projecte que augmentarà la visibilitat d'un arxiu com el del mil·lenari monestir gironí, que «jo mateixa desconeixia i que té uns fons molt rics».

El 20 de desembre de l'any 938, Dominicus i la seva esposa Riceldis varen vendre a Obtadus i la seva esposa Ermelles dos trossos de terra al mont Eusebi, justament el lloc on avui s'aixeca l'estadi de futbol de Montilivi de Girona. Aquesta transacció està documentada en el pergamí més antic dels que es conserven en el fons de l'Arxiu del monestir de Sant Daniel de Girona. Vuitanta anys més tard, el 15 de març de l'any 1018, la comtessa Ermessenda i el seu fill, Berenguer Ramon I, van fer la donació de l'església de Sant Daniel de les terres que l'envoltaven i d'altres, entres les quals les de Mont Eusebi o unes a Vila-roja, «al grup d'homes i dones consagrats a Déu viuen a la casa i a la capella de Sant Daniel». Un document considerat «fundacional» del monestir de Sant Daniel de Girona, que al llarg dels seus ja més de 1.000 anys d'història ha reunit en el seu arxiu un gran nombre de documents històrics que ara, gràcies a la digitalització dels 1.598 pergamins del seu arxiu que acaba de completar la Universitat de Girona, estaran molt més a l'abast de tothom.

«Els fons del monestir són molts rics, per la importància cultural que va tenir i per les terres que va anar comprant, però si un investigador o estudiant vol fer una tesi o un treball sobre un tema concret hi ha d'anar personalment, demanar permís, desplaçar-se, tocar-los amb el deteriorament que això suposa per als pergamins...; en canvi, ara ningú s'ha de desplaçar perquè hi té accés des del seu ordinador i, a més d'aquesta accessibilitat, s'augmenta la visibilitat d'uns arxius que eren molt desconeguts», explica la directora de la biblioteca de la UdG, Àngels Merino, sobre com aquest projecte començat fa més de tres anys ha posat a l'abast de tothom un munt de documentació relacionada amb el monestir de Sant Daniel de Girona; amb la digitalització, i en alguns casos també transcripció, i geolocalització de les terres de les quals es parlen en els pergamins (aquí queda clara la coincidència d'aquell mont Eusebi de l'any 938 amb l'actual Montilivi).

La comtessa Ermessenda va poder fer la donació fundacional del monestir perquè, tres anys abans, el 18 de juny de l'any 1015, el bisbe Pere Rotger, germà de la comtessa, li havia venut a ella i al seu marit, Ramon Borrell, l'alou de Sant Daniel a canvi de cent unces d'or pur amb les quals el bisbat volia reparar la coberta de la Catedral de Girona, que, molt deteriorada, impossibilitava la celebració de les misses en dies de pluja. Les signatures de la venda dels terrenys de mont Eusebi, la transacció entre Pere Rotger i Ramon Borrell i Ermessenda o la donació de la comtessa, un cop ja vídua, a la comunitat que vivia a Sant Daniel de totes les terres que tenia a Girona són els documents més antics de l'arxiu del monestir de Sant Daniel, que ara, a través del repositori digital «DUGi Fons Especial» de la biblioteca de la Universitat de Girona, es poden consultar en línia i en format obert des de qualsevol part del món. «L'arxiu del monestir de Sant Daniel sempre havia estat obert als investigadors que ho demanaven, i molts venien a fer-hi consultes, fins i tot de llocs com el Canadà, però ara serà molt més accessible», explica Merino sobre un projecte que va començar fa més de tres anys, en el marc de la celebració del mil·lenari, amb la col·laboració entre la Universitat de Girona, el monestir de Sant Daniel, el Servei d'Arxius de la Federació de les Monges Benedictines i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

El projecte ha inclòs la digitalització de 1.509 pergamins, des del més antic fins al més modern (una confessió del 1.682 del Col·legi de Clergues de la Cambra Apostòlica), i la transcripció de 200 d'aquests pergamins en el repositori digital de la biblioteca de la UdG. «Volem un projecte amb la Biblioteca de Catalunya que es diu Transcriu, perquè se'n puguin transcriure més d'aquests 200», apunta Merino, detallant que «l'acord amb al monestir és que l'ús per a docència, investigació i recerca serà sempre obert mentre no hi hagi un ús comercial; evidentment qui vulgui fer un punt de llibre amb la imatge d'un dels pergamins haurà de pagar».

Més enllà d'aquest projecte amb el Monestir de Sant Daniel, la voluntat de la Universitat de Girona és «ajudar i donar expertesa a qualsevol entitat del territori, però sempre amb la condició que aquests fons han d'estar oberts a la ciutadania». Àngels Merino cita el Museu de l'Exili de la Jonquera, la Casa Masó de Girona o el Mar i Murtra de Blanes com altres institucions gironines amb què s'han firmat acords o hi ha converses per digitalitzar fons o catalogar les seves biblioteques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit