Igual que passa amb els capellans, el descens de les vocacions religioses s'està deixant notar també, i de forma pronunciada, a les comunitats religioses de monges i monjos. Segons les dades de la Guia de l'Església de Girona, a les comarques gironines hi havia, l'any 2015, fins a 82 comunitats -tant masculines com femenines-, mentre que a finals del 2020 només se'n comptabilitzaven 58. En només cinc anys, doncs, s'ha produït un descens del 30%. En la majoria de casos, es tracta de comunitats que havien quedat molt reduïdes -a vegades quedaven ja només dos, tres o quatre integrants-, de manera que la institució religiosa de la qual depenien va decidir traslladar-les amb una altra comunitat més nombroses, el que sovint ha comportat un trasllat lluny de les comarques gironines.

L'any 2015 hi havia al Bisbat de Girona un total de 82 comunitats religioses. D'aquestes, 66 corresponien a 27 instituts de vida religiosa femenins, mentre que n'hi havia 16 comunitats més que formaven part d'instituts masculins. En ambdós casos, tanmateix, la xifra ha decaigut en els últims cinc anys. En el cas de les dones, actualment hi ha 47 comunitats religioses de 24 instituts, mentre que pel que fa les comunitats masculines, en queden 11 que formen part de deu instituts.

Sovint, les comunitats religioses desapareixen per l'escassetat dels seus membres, que moltes vegades són, a més, d'avançada edat. Quan això passa, les congregacions solen optar per traslladar els seus integrants cap a altres comunitats més nombroses, sovint a Barcelona o a altres punts de l'Estat.

Aquest va ser el cas, per exemple, de les Carmelites Descalces de Montilivi, a Girona. Després de 63 anys de servei a la ciutat, i havent arribat a tenir fins a una quinzena de membres, l'any 2019 només hi quedaven quatre monges. Com que n'havien de ser cinc, com a mínim, per a poder mantenir-se comunitat, van ser traslladades a Tarragona i van posar el convent en venda.

Una altra comunitat despareguda -en aquest cas, l'any 2017- van ser les clarisses caputxines de Girona, que tenien el convent situat a la pujada del Rei Martí. En aquesta ocasió, la comunitat -de clausura- portava instal·lada a la ciutat des de l'any 1609. A finals de 2016 va morir l'abadessa, Carmen Girbau, i al convent només hi quedaven dues religioses, ambdues d'edat avançada. Això va fer que la congregació també decidís traslladar-les i deixar l'immens edifici, al cor del Barri Vell, buit. L'Ajuntament de Girona i la Diputació van mostrar el seu interès per adquirir-lo, però de moment no ha transcendit que s'hagi arribat a cap acord.

D'altra banda, el 2017 van marxar de la ciutat de Girona els dominics del Sagrat Cor. Aquesta comunitat ja havia viscut a la ciutat entre els anys 1254 i 1835 i, després de 116 anys d'absència, van tornar el 1951. Al llarg d'aquests 66 anys d'història contemporània, la comunitat va arribar a tenir entre set i nou frares, però l'any 2017 només en quedaven dos. És per això que l'orde també va decidir tancar les portes a Girona i traslladar-los a un altre emplaçament.

Comunitats encara actives

D'altres comunitats, en canvi, mantenen el seu arrelament a les comarques gironines encara que en la majoria de casos també hagi disminuït el seu nombre d'integrants. Entre les comunitats que segueixen actives a les comarques de Girona hi ha les carmelites d'Olot, els monjos cistercencs de Solius, els Fills de la Sagrada Família de Blanes, els jesuïtes de Girona, els missioners claretians del Cor de Maria de Girona i els salesians de Don Bosco, també a Girona, entre altres.

Si es miren, concretament, les comunitats religioses de vida contemplativa, hi ha les monges benedictines del monestir de Sant Daniel de Girona, les carmelites de Banyoles, les clarisses de Vilobí d'Onyar i les Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Immaculada de Girona.

Altres comunitats destacades són les Missioneres del Cor de Maria tant a Girona com a Olot o les diferents comunitats de les Religioses de Sant Josep de Girona que hi ha arreu de la demarcació.