La ciutat de Girona acollirà, entre el 17 i el 19 de juny, un capítol extraordinari de l'orde del Camí de Santiago, durant la qual es nombraran els nous cavallers i dames a la Catedral de Girona. La previsió és que vinguin entre dotze i quinze persones de Galícia, mentre que la resta seran tant de les comarques gironines com d'altres punts de Catalunya. Es tracta de la primera vegada que l'orde celebra un capítol extraordinari a la ciutat de Girona.

«Per nosaltres és tot un honor que se celebri aquest capítol extraordinari aquí, i més aquest any, que és any sant compostel·là», explica Joaquim Rosa, impulsor de l'Associació Gerunda- Amics dels Camins de Sant Jaume a les comarques gironines. Segons assenyala, l'orde celebra cada any un capítol extraordinari a Santiago de Compostel·la just el dissabte abans del dia 25 de juliol, diada de Sant Jaume. En aquest ocasió, es reuniran també per primer cop a Girona.

La trobada reunirà tant elements turístics com culturals. El dijous dia 17, un cop hagin arribat tots els membres de l'orde, es farà una visita guiada per la part alta de Girona, repassant espais tan emblemàtics com la muralla, Sant Domènech o el passeig Arqueològic, entre d'altres. Divendres es farà una excursió a Castefollit de la Roca, Besalú i Banyoles, mentre que a la tarda està previst anar a visitar la Costa Brava: probablement, el recorregut de Lloret a Sant Feliu de Guíxols, passant per Tossa.

Els actes centrals, tanmateix, arribaran dissabte. A tres quarts de deu del matí, els membres de l'orde arribaran a l'església del Carme de Girona, on hi ha una capella dedicada a la Verge del Pilar. Allà faran entrega d'una Creu de Santiago perquè es col·loqui a la columna de la Verge, ja que habitualment l'acompanya però en aquest cas falta aquest element. Després de l'entrega, i vestits amb l'uniforme de l'orde, es dirigiran cap a la Catedral de Girona, on, a les onze del matí, està previst el nombrament dels nous cavallers i dames. De les comarques gironines, de moment n'hi ha dos de confirmats: l'alcalde de Caldes i president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, i l'exregidora de Sils Maria Josep López, a qui s'ha proposat l'entrada a l'orde per la seva implicació amb els camins de Sant Jaume.

Després de la cerimònia es faran les fotografies de rigor a les escales de la Catedral i tot seguit la comitiva es dirigirà al Saló de Descans del Teatre Municipal, on està previst que els rebi una delegació de l'Ajuntament de Girona. Quan acabi la recepció, es farà un dinar de germanor amb les autoritats convidades i allà es farà entrega dels diplomes i medalles als nous cavallers i dames. Després d'una estona de descans, es tornaran a vestir amb els uniformes i es dirigiran fins a l'església de Sant Fèlix, on es farà una missa i s'imposaran els escapularis. Al final de la celebració es farà una visita a la capella de Sant Narcís.

«Per a nosaltres, aquest esdeveniment permetrà injectar una gran dosi d'informació a la província, i a veure si l'Ajuntament de Girona s'assabenta finalment que és una ciutat xacobea», assenyala Rosa. En aquest sentit, el màxim responsable de l'Associació Gerunda lamenta que l'Ajuntament de Girona a la ciutat amb les fletxes grogues perceptives. «La senyalització universal és amb el fons blau i la fletxa groga, però a Girona el camí està marcat amb un marró vermellós i hi ha senyals que no es veuen, el camí que està marcat és secundari i no ressegueix la via Augusta... hi ha molts peregrins que pregunten i no saben per on han de tirar», lamenta Rosa, que afegeix: «No costaria res posar els senyals adequats i que el pelegrí pugui identificar sense problemes el senyal del camí de Sant Jaume».

Rosa explica que, a la ciutat de Girona, hi ha nombrosos monuments dedicats a sant Jaume que la converteixen en una ciutat xacobea, encara que oficialment no tingui el títol. Per exemple, hi ha, entre d'altres, la capella de la verge del Pilar de Pedret, on hi havia l'antic hospital de Sant Jaume; l'antic pont dedicat a Sant Jaume a Pont Major (ara reconstruït i rebatejat com a pont de l'Aurora); la figura de sant Jaume a la façana de la Catedral i a l'hospital de Santa Caterina, en memòria del ja mencionat hospital de Sant Jaume que hi havia hagut a Pedret.