29 de abril de 2021
29.04.2021
Diari de Girona

Salt i Girona tenen dos dels barris amb un nivell socioeconòmic més baix de Catalunya

La capital és la tercera ciutat amb una major desigualtat entre zones, per les diferències entre Montjuïc i Font de la Pólvora

29.04.2021 | 00:07
Salt i Girona tenen dos dels barris amb un nivell socioeconòmic més baix de Catalunya

Quatre dels deu barris amb un nivell socioeconòmic més baix de Catalunya se situen a les comarques gironines. Es tracta, concretament, de dues zones de Salt, l'àrea de Font de la Pólvora i Vila-Roja de Girona i el sector oest de Figueres. Així consta en una estadística que ha elaborat per primera vegada l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que també apunta que Girona és la tercera ciutat, després de Barcelona i Badalona, amb una major desigualtat entre els seus barris.

L'Idescat ha desenvolupat per primer cop un nou índex que avalua el nivell socioeconòmic per territoris, i concretament per agrupacions censals. Per fer-ho, analitza les característiques socioeconòmiques de la població a través de sis indicadors: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb un baix nivell d'estudis, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers procedents de països amb una renda baixa o mitjana i renda mitjana per persona. L'índex mitjà de Catalunya se situa en 100 punts, de manera que totes aquelles localitats que superin aquesta puntuació es trobaran per sobre la mitjana catalana, mentre que les que no hi arribin es quedaran per sota. Així, l'Idescat ha definit sis categories en funció de la seva puntuació: un nivell socioeconòmic molt baix (menys de 75 punts), baix (de 75 a 90), mitjà-baix (de 90 a 100), mitjà-alt (de 100 a 110), alt (de 110 a 125) i molt alt (per sobre els 125).

A partir d'aquests indicadors, l'Idescat ha determinat que l'agrupació censal número 3 de Salt (nucli urbà-nord-oest) és la que té un nivell socioeconòmic més baix de tot Catalunya. Si l'índex socioeconòmic mitjà de Catalunya se situa en 100 punts, en el cas d'aquesta zona de Salt arribaria només a 37,1. A continuació es troben el barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet, Sant Roc de Badalona, el nucli antic de Balaguer i en cinquena posició es torna a situar una altra zona gironina: els barris de Vila-roja i Font de la Pólvora, que conjuntament formen una agrupació censal de Girona ciutat. En aquest cas, el seu índex socioeconòmic se situa en 57,4, per tant, està molt lluny també dels 100 de mitjana catalana.

Si la llista s'amplia fins als deu barris catalans amb un menor desenvolupament socioeconòmic, se'n poden trobar dos de gironins més. En sisè lloc hi ha l'agrupació censal de Salt 2 (nucli urbà nord-est), que obté un 58,1 de puntuació i, per tant, se situa molt a prop de Vila-roja i Font de la Pólvora. I a continuació es troba, amb 59,2 punts, la zona oest de Figueres, que ocupa la setena posició en aquesta classificació. Tanquen la llista dels deu barris amb un menor nivell socioeconòmic de Catalunya un barri de Tortosa, el nord de Montornès del Vallès i la zona est de Canovelles, també al Vallès. En canvi, no hi ha cap municipi gironí entre els deu barris amb un major nivell de Catalunya, ja que tots ells es reparteixen entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Aquest estudi també situa la ciutat de Girona com la tercera que pateix una major desigualtat entre els seus barris, degut a la gran diferència que hi ha entre el districte de Montjuïc, que té un índex molt alt (126,1), i els 57,4 punts de Vila-roja i Font de la Pólvora, fet que els situa entre la categoria més baixa. Només les ciutats de Barcelona i Badalona experimenten desigualtats més importants entre els seus barris.

Pel que fa al conjunt de les comarques gironines (sense tenir en compte la Cerdanya, que està comptabilitzada com a Alt Pirineu i Aran) es caracteritzen, segons l'Idescat, per tenir la majoria de les agrupacions censals en nivells socioeconòmics mitjà i baix: 43 de les 75 agrupacions analitzades es troben en aquests nivells. Concretament, n'hi ha deu que tenen un nivell socioeconòmic considerat molt baix: les ja mencionades Vila-Roja-Font de la Pólvora (Girona), els dos nuclis de Salt nord-oest i nord-est i la zona oest de Figueres, a les quals s'ha de sumar el centre-nord i l'est de Figueres, dues zones de Lloret de Mar (litoral central-oest i inerior central), el centre i nord d'Olot i la zona central i oest de Roses.

En canvi, només el barri de Montjuïc, a Girona ciutat, té un nivell considerat molt alt. Hi ha, això sí, set àrees de la demarcació que compten amb un nivell alt: tres zones de Girona (Montilivi-Palau-l'Avellaneda, Eixample nord-est i Example sud-est) Quart, Bescanó, la Vall d'en Bas i el Pla de l'Estany (sense Banyoles).

Al conjunt de Catalunya, si es tenen en compte els municipis de més de 50.000 habitants, l'índex més elevat es troba a Sant Cugat del Vallès (124,3), seguit de Castelldefels (110,2), Cerdanyola del Vallès (109,5) i Barcelona (108,9). A la capital catalana, el nivell socioeconòmic més baix es localitza a la Riereta, amb un índex de 64,9, i el més alt a les Tres Torres, que té un índex del 138,6.

A Tarragona, 26 de les 50 agrupacions tenen nivells socioeconòmics intermedis, mitjà-baix o mitjà-alt. Pel que fa a l'Ebre, la majoria tenen un nivell baix, i no n'hi ha cap en el mitjà-alt o alt. A Ponent, la majoria d'agrupacions tenen nivells socioeconòmics baix i mitjà-baix, mentre que a l'Alt Pirineu i Aran la maojria tenen nivells intermedis. Pel que fa a les comarques centrals, la majoria d'àrees es troben en els nivells intermedis, mitjà-baix i mitjà-alt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook