29 de abril de 2021
29.04.2021
Diari de Girona

Un tros de plàstic pot alterar l'ecosistema d'un riu del Pirineu?

Recullen en un afluent del Ter, a prop de Setcases, les primeres mostres d'un «experiment de descomposició» per determinar com la degradació de plàstics i bioplàstics afecta els rius

29.04.2021 | 00:07
Un tros de plàstic pot alterar l'ecosistema d'un riu del Pirineu?

Projecte internacional. Investigadors de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, de la universitat francesa de Clermont i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes participen en el projecte Plastic0Pyr, del qual «l'experiment de descomposició» és una part, que té com a objectiu conscienciar sobre la necessitat de «rebaixar l'acumulació de plàstics als ecosistemes, per tal de fer compatible el turisme amb la seva conservació»

«El lloc exacte on hem deixat els materials? Tampoc cal dir-ho, però és a prop de Setcases». Els materials als quals es refereix Anna Romaní, de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, són plàstics i bioplàstics que, conjuntament amb restes naturals de fustes o de fullaraca, es van deixar en un petit afluent del Ter, a prop de Setcases, per veure com ha afectat la seva degradació en l'ecosistema del rius de muntanya com els dels Pirineus. «L'experiment de descomposició», que ha estat dissenyat des de la UdG, forma part d'un projecte molt més ampli, el Plastic0Pyr, del qual la Universitat de Girona forma part al costat del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) o la Université Clermont Auvergne francesa sobre com prevenir de manera sostenible l'acumulació de plàstics en els ecosistemes dels rius muntanya. Ena aquest cas, de zones amb interès turístic, dels Pirineus catalans, francesos i andorrans.

La idea és que l'experiment s'allargui tot un any i, durant aquest temps, mentre els materials es van descomponent, els investigadors de la UdG i de les altres institucions implicades en el projecte hi aniran quatre cops a recollir mostres per veure com s'han degradat i com ha afectat això el riu i el seu ecosistema. «Què ens trobarem? No ho sabem, per això fem l'experiment però la idea és veure i estudiar les comunitats de microorganismes que s'hi formin i comprovar els canvis en la capacitat del riu per captar nutrients», explica Romaní, que, amb prudència de científica, prefereix esperar que s'hagi completat la recol·lecció de dades i el seu posterior anàlisi abans d'aventurar conclusions que, a mitjà termini, podrien acabar «formant part d'un, dos o tres articles en publicacions científiques».

La setmana passada, científics de la UdG CEAB-CSIC i de la UCA (Clermont) van pujar al punt de mostreig per fer la primera de les quatre recollides de mostres prevista en l'experiment des descomposició. El material s'ha repartit en cinc laboratoris diferents -UB, UCA, UdG, CEAB-CSIC i Ercros - on es començarà a analitzar com s'ha degradat. Ercros participa en el procés perquè, a través d'un conveni firmat amb el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, forma part del projecte de descomposició amb la voluntat «d'aportar coneixement r coneixement en benefici de la protecció del medi ambient dins del marc del projecte Plastic0Pyr».

I és que, més enllà de l'experiment de descomposició que servirà per «saber quin efecte té la degradació dels plàstics en l'ecosistema del rius», conèixer «com les activititats dels humans podem canviar els sistemes fluvials» és una pota important per a la feina de conscienciació social el projecte Plastic0pyr.

« Rebaixar l'acumulació de plàstics als ecosistemes de muntanya, per tal de fer compatible el turisme amb la seva conservació» és l'objectiu d'un projecte que ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través de Programa Entreregions Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook