La Machineh Conteh va néixer a Gàmbia, fa cinquanta-dos anys. Mai va anar a l'escola. No sap escriure ni llegir. Ara, que en fa vint-i-nou que viu a Catalunya i vint-i-quatre que ha fixat la seva residència a Celrà, ha decidit revertir aquesta situació i assistir a les classes d'alfabetització en català que ofereix el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt.
Dos dies a la setmana, els dimarts i els dijous, es desplaça fins al número 9 del carrer Bòbiles per atendre les explicacions de la Laura Bohigas, la professora d'aquests cursos que també s'imparteixen a Quart i a Bordils.
Bohigas és llicenciada en Filologia Catalana i treballa amb l'entitat Vincle, que promou la inclusió social. Explica que prepara les classes aplicant «diferents mètodes» perquè «no tothom aprèn de la mateixa manera». Bohigas dedica sempre una estona a llegir i a escriure, que combina amb jocs i conversa.
Normalment els grups «són de la mateixa procedència», però heterogenis en edats i nivell oral. «Alguns han intentat alfabetitzar-se abans, sense èxit», per això la professora intenta aplicar diferents dinàmiques perquè si no aprenen, diu, «es poden sentir molt frustrats».
L'oportunitat d'aprendre
La Machineh diu que alfabetitzar-se «no és fàcil». Ho diu en català. Amb esforç i «de mica en mica», ha aconseguit entendre l'idioma, cada vegada més, i parlar-lo. «M'agradaria saber llegir i escriure», diu. I confessa que «llegir és el més difícil», però que assistint a les classes -tant com pot- va millorant.
A classe, també hi assisteixen la Fatou Conteh i catorze dones gambianes més. Però avui només són dos. «Estan fent el Ramadà i costa que vinguin a classe», explica la professora, que també reconeix que «un dels problemes és que són molt irregulars perquè totes són adultes i tenen altres obligacions».
La Fatou Conteh té deu anys menys que la seva companya. Tot i compartir cognom, s'han conegut a Celrà, la primera destinació fora de Gàmbia de la Fatou, fa disset anys.
Totes dues Conteh treballen d'empleades de la llar i es cuiden de la neteja. La Machineh creu que conèixer l'idioma la pot ajudar amb «la feina» o, inclús, potser a trobar-ne una altra.
Els fills de totes dues van a l'escola del poble i coneixen bé l'idioma, tant oral com escrit. Un cas que ajuda les mares a millorar el nivell propi.
Segregació escolar
Bohigas explica que al principi els grups d'aprenentatge eren mixtes, però que van acabar segregant-los «perquè s'ha detectat que si hi ha homes a classe, les dones deixen de venir». I les alumnes presents admeten que si hi hagués algun home, no vindrien a aprendre; per un tema cultural. «No ens reunim amb homes. Només amb els de la família», expliquen.
Als grups de persones procedents de Marroc -com a Quart- passa el mateix. Ara mateix, els cursos de Celrà i Quart són femenins i el de Bordils és masculí. «El més important és que aprenguin».
També és per una qüestió d'horari. «Les dones solen venir al matí, que és quan tenen més temps lliure, perquè els fills van a l'escola». Els homes prefereixen les tardes, «perquè normalment treballen tot el dia i venen quan surten de la feina».
120 hores de català
Els cursos, que van començar el mes de març, consten de 90 hores lectives i 30 hores extres de formació, per la qual cosa es busquen voluntaris que dominin el català. Durant aquest tram final, l'alumnat rep la visita dels externs a classe i fan unes sessions més informals que, a més, «els permeten relacionar-se amb altra gent».
Aquest projecte d'alfabetització s'emmarca dins del programa 'Lletres per a tothom', promogut per la Generalitat de Catalunya arreu del territori i finançat amb fons europeus. Al Gironès, s'estan impartint aquestes classes a diferents municipis des del 2018. Fins ara, s'han ofert a Bescanó, Llagostera, Sarrià de Ter o Cassà de la Selva, entre d'altres.
