Ambient a Girona per Temps de Flors entre setmana, malgrat que l’edició d’enguany s’emmarqui en una pandèmia. A més dels constants mòbils alçats disparant a tort i a dret, sura a l’aire una sensació de seguretat entre els visitants, que s’origina en les mascaretes i els circuits diferenciats al Barri Vell, a més del relaxament recent de les restriccions i l’acceleració de la vacunació. És un matí de dijous i el centre històric ja bull de gent, i anirà en augment a mesura que avanci el dia, tot i que queda molt lluny de les multituds que solien apilonar-se en les anteriors edicions de la mostra floral.
«Girona sempre és bonic, i en Temps de Flors, més», manifesten en Santi Combarros i la Lluïsa Pursals, de Premià de Mar, en un cafè de Pl. Catalunya, des d’on planifiquen la ruta que seguiran. «Ara ja comencem a tenir ganes de sortir. A més, ja estem vacunats de la primera dosi i això et dona una mica més de tranquil·litat». Altres, com l’Àngels, en Manuel i la Iolanda, que han arribat de Barcelona, apunten que aquest cop «és una mica soso perquè es troben a faltar els palaus i patis interiors, però en el temps que estem, està bé», afirmen, tot agraint que aquest any «es pot caminar bé».
«Ep! Heu de donar la volta»
Al matí, «gent gran i escoles, i a la tarda, un perfil més jove, sobretot estrangers francesos i anglesos, molts dels quals resideixen aquí, al Barri Vell». Això és el que s’està trobant Joan Barri, un informador de Temps de Flors. Sembla com si ell i una altra companya juguin a l’aranya per aturar tots aquells que pretenen enfilar el carrer de la Força per arribar a la Catedral. És una de les vies en què, per la mostra, només s’hi pot passar en un sentit. Cal donar la volta per la Pujada de St. Feliu per accedir a l’escalinata. «És una novetat i la gent no s’hi fixa molt», explica Barri. «Hi ha qui ens agraeix que aquestes mesures no creen aglomeracions, però a altres els molesta l’itinerari, sobretot a gent gran, perquè els fas caminar més», comenta.
Cercant «la liberté!»
El país gal segueix confinat, però els «oui» i els «tres jolie» es deixen sentir pels racons del Barri Vell. «Molt millor aquí que a França, que està tot tancat!», riuen amb entusiasme un grup provinent de Nimes. Un esperit similar és el que mostraven dues famílies de Tolosa que també passejaven per la mostra. «És meravellós, ens encanta l’exposició i també la ciutat», afirma Maria Laura Vidal. «No tenim por de la covid-19. Amb la mascareta s’hi està bé, i com a francesos, estem encantats de poder anar a restaurants, sortir i veure la gent, una mica de vida». «La llibertat!», s’exclama una de les seves acompanyants.
Esquivant les aglomeracions
Però no tothom reaccionava així. Tot just eren les dotze del migdia quan un grup de Mataró es decidia a tornar cap al Maresme: «Ara veiem molt personal i ja marxem, no ens agraden les aglomeracions. Però vaja, són coses maques de veure, i l’any que ve tornarem!», remarcava Manuel Luque. Un altre que esquiva el Barri Vell és el gironí Jesús Martínez. «Sé que allà hi haurà molta gent i estic més tranquil passejant per aquesta part», diu, mentre contempla la mostra feta per l’Escola Annexa, al Jardí de la Infància.
124.000 visitants a mitja mostra
La primera meitat de Temps de Flors, de dissabte a dimecres, han passat pel Barri Vell 124.000 visitants. La majoria (73.000) s’han concentrat el primer cap de setmana.
La diversitat al barri i al món, reflectit a l’espai de l’Ateneu Eugenienc
La diversitat de plantes, totes amb un origen geogràfic diferent, omple un dels espais que s’estrenen aquest Temps de Flors, l’Ateneu Eugenienc. La proposta, anomenada «Diversitat vegetal/Diversitat humana», busca reflectir el barri i exemplificar la convivència de tots els que el comparteixen. A més, s’inclou una activitat dirigida als infants. Una part de les plantes es mantindran al lloc per donar vida a l’espai de l’Ateneu. Tot plegat, amb una reproducció del Pont del Dimoni i altres símbols de la identitat del barri. En la creació han unit esforços l’arquitecte Miquel Macaya Garcia i voluntaris de les entitats adscrites a l’Ateneu Eugenienc i a la Mancomunitat de Santa Eugènia i Can Gibert.
