Estudiar un màster és cada cop més habitual, o necessari, per a molts estudiants que acaben els seus diferents graus universitaris, i per això totes les universitats en tenen una oferta àmplia que, per exemple en el cas de la UdG, reuneixen al voltant d’un miler d’estudiants aquest curs. «A la UdG tenim 29 màsters que coordinem aquí i 15 més que són interuniversitaris, que fem amb altres centres, amb un ventall molt ampli amb els diferents àmbits de coneixement que s’estudien a la universitat, des de Biologia i Salut, Ciències Humanes i Patrimoni, Educació, Ciències, Enginyeria a la Politècnica o Turisme», explica Robert Martí, delegat del rector per a màsters internacionals, que detalla com «tenim màsters molt propers al territori, com per exemple els de secundària o formació del professorat o Psicologia General Sanitària, en què l’alumnat és més proper; però també d’altres molt internacionals, com els tres que tenen el segell d’excel·lència Erasmus Mundus, que tenen un alumnat molt internacional».

Una part dels alumnes que estudien els màsters Erasmus Mundus, tant a la UdG com en altres països d’Europa, compten amb beques, tant de la matrícula com d’ajudes per a la manutenció, de la Unió Europea, i això fa que, per exemple, en alguns dels que actualment es fan a Girona hi hagi arribat a haver 500 o 700 sol·licituds d’arreu del món per aconseguir una d’aquesta vintena de beques. «Són màsters amb un segell d’excel·lència, amb beques molt atractives que són publicitades per la Unió Europa, i això fa que tinguin molta demanda; però també hi ha gent que si no pot aconseguir la beca s’acaba matriculant igualment a la UdG en uns màsters que estan vinculats a grups molt potents de recerca i que tenen un cost en la línia dels preus públics dels màsters», detalla Martí sobre estudis com, per exemple, els dos que ja estaven en marxa:Erasmus Mundus Master in Medical Imaging and Applications (MAIA) o l’Erasmus Mundus European Master in Tourism Management (EMTM), o un tercer «que ens ha concedit aquest any sobre robòtica intel·ligent». Impartits, cent per cent en anglès, els màsters Erasmus Mundus s’imparteixen amb professorat propi de la UdG perquè «són iniciatives del professorat de la UdG que, a banda de fer docència, també fa recerca i aquests màsters són producte de la potència dels grups de recerca en robòtica, en turisme i en altres que s’estan preparant». A banda dels que tenen el segell Erasmus Mundus, especifica Robert Martí, també hi ha altres màsters que tenen «una alta acceptació entre els estudiants internacionals, com el de Mecànica de Materials i Estructures, que es fa totalment en anglès, o el de Dret de Danys, que té molts alumnes de països llatinoamericans».

Amb 29 màsters propis i 15 de compartits, gairebé mil estudiants matriculats i 588 titulats l’any passat, la UdG no es planteja l’objectiu de pujar aquests números com una prioritat perquè «estem més o menys estables, el curs passat n’hi havia 23 i aquest 29 de propis, però no volem pujar perquè sí» −sosté Robert Martí−, «sinó que els màsters que s’hi incorporin han de ser producte d’una necessitat de la societat o derivats a la potència d’alguns dels grups de recerca». Després d’un any de pandèmia, amb les lògiques complicacions que han obligat durant un temps a adoptar sistemes de classe virtuals o híbrids combinant la presencialitat i l’ensenyament en línia, a la Universitat de Girona no han notat una disminució ni de l’interès ni de les matriculacions amb els màsters. «Ha estat un any complicat, però, tant en els màsters en general com en concret en els més internacionals, no hem notat que les matriculacions hagin de baixar en un futur», explica Robert Martí.