Primer Temps de Flors en pandèmia i després d’un any de pausa forçada per l’aturada de les societats del món sencer. El dur sacseig de la covid-19 i el confinament s’han fet presents en alguns espais florals de l’exposició. Això sí, tots ells desbordants d’esperança i ganes de passar pàgina, i desprenent la mateixa empenta que ha mostrat la ciutadania gironina en abocar-se de ple a tornar a fer creacions florals en comunitat.

«Malgrat tot, sempre surten flors» Marc Martí

Com la vida s’obre camí malgrat les adversitats és el missatge que destil·la l’espai del Jardí de la Infància muntat per l’AFA de l’Escola Annexa, en col·laboració amb el centre educatiu. «La idea surt de l’any que hem passat tots plegats, tan negre i fumut», explica Laia Escribà, de la comissió de Temps de Flors de l’AFA Annexa. Allà, una gran soca tallada estén les arrels fins a florir a la gespa en brillants i acolorides plantes i flors de tota mena. Escribà explica que es va topar amb aquesta soca a l’abocador orgànic de les Hortes de Santa Eugènia, i la brigada li va facilitar poder-la fer servir.

«Ho simbolitza tot: el Gloria, que ens va deixar mig estabornits, i aquest any, quan tot va quedar tallat de cop». L’han col·locat al punt central de l’esplanada, i representa els «temps negres i durs, on tot es trenca, però la nostra comunitat, incombustible, no ens rendim, recollim els branquillons i recomencem. Tornem a buscar l’esperança, i que aviat torni la vida», subratlla Escribà.

El projecte també incorpora els «ventilaflors» ideats per Dani Talavera i Jordi Pla. N’hi ha dotze, un per cada any que ha passat des que l’AFA i l’Annexa es van implicar de ple en l’exhibició, convertint-ho en tot un moment de trobada i «caliu» per a la seva comunitat educativa. Escribà ho viu com una excusa, un moment d’escapar del dia a dia «que se’ns emporta» per «compartir un projecte entre tots». Un muntatge en què hi participen tots, des dels nens i nenes de l’escola fins a professors i famílies, fins i tot d’alumnes que ja han deixat l’escola.

Temps d’abraçades

Siluetes abraçant-se i tocant-se com ho solíem fer. És el que mostra el Grup Mifas i l’Associació de Veïns de Fontajau a la rambla Xavier Cugat. La intenció de l’entitat i dels veïns ha estat «mostrar qui es passeja pel mig de la rambla i escenificar el moment d’abraçar-nos, que recordem amb nostàlgia i esperem tornar a fer aviat», explica Sara Devesa. Mifas hi ha representat persones de tota mena de condició i en diverses situacions. Una de les figures, però, s’ha escapat de la rambla per entrar dins les oficines de Mifas, a la mateixa via. Aquella és important i especial, ja que representa i homenatja a Pere Tubert, expresident i impulsor de Mifas, que va morir el desembre passat. Devesa destaca l’aliança que han forjat amb l’Associació de Veïns del barri a través de la creació d’aquest espai. «Vam pensar que era una manera de col·laborar, i ens han ajudat moltíssim», subratlla. Ha estat una oportunitat per «conèixer-nos i crear teixit», afirma, ja amb la ment en «què farem per l’any que ve». I afegeix que «estem molt contents que l’exposició hagi sortit del centre de Girona». Un entusiasme que comparteixen els veïns, que estan «encantats».

Cant a l’esperança

Malgrat tot, sempre surten flors, porta per nom la instal·lació als Jardins de la riera Gornau, a Montilivi. Un reflex en tots els aspectes de les «emocions i sentiments de solidaritat» que van sorgir durant la pandèmia, explica el president de l’Associació de Veïns de Montilivi, Ramon Ternero, impulsors de la instal·lació. «Hem traslladat aquestes paraules i emocions positives a un espai obert, en forma de flors i fulles, on cadascuna porta una de les paraules màgiques», descriu. I destaca la idea subjacent: «Malgrat tot, és un cant d’esperança, tot i les dificultats de l’epidèmia i els drames familiars, la naturalesa avança, i sempre hi ha esperança».

Una instal·lació que s’allunya dels patis interiors que fa més de deu anys que solien decorar, però que han aprofitat «per reivindicar l’espai pel barri». Ternero explica que allà s’hi van eliminar les palmeres i «ara ha quedat molt abandonat». Als pressupostos participats de 2019 es va aprovar planificar i arreglar el lloc, però encara no s’ha fet. Per això ells mateixos han posat plantes aromàtiques «que a més són remeieres» en els parterres on hi havia les palmeres, esperant «que es quedin allà».