Girona va homenatjar ahir Jordi Vilamitjana i Pujol posant el seu nom al parc del costat de l’institut Santa Eugènia, conegut fins ara com ‘de Mas Masó’. Llicenciat en Filologia Hispànica i Catalana, Vilamitjana (Girona, 1957 – 2014) es va dedicar a l’ensenyament, especialment a la secundària, durant més de trenta anys. Del 1997 al 2013, va exercir de professor a l’institut del barri.

Per agrair-li la seva dedicació i vocació per motivar els joves, l’anterior junta de l'Associació de Veïns ha liderat aquesta iniciativa per preservar el seu nom a un espai públic de Santa Eugènia, el barri que tant s’estimava. A l’institut, «invertia hores i hores a conversar amb els alumnes per fer-los veure que, tot i les dificultats, sempre hi ha opcions de futur», va destacar de la seva faceta educativa l’exdirector de l’Institut Santa Eugènia, Jordi Vilarrubí.

Part dels assistents reunits al parc de Jordi Vilamitjana i Pujol durant l'acte de descoberta de la placa. Aniol Resclosa

El d’ahir va ser un acte emotiu per commemorar la seva pèrdua, però també festiu. «Per la gent de Santa Eugènia-Can Gibert avui és una festa, per retre homenatge a un personatge inspirador i entusiasta», va dir Albert Quintana, representant del teixit associatiu d’aquests barris. I sí que va ser-ho, una festa. Una celebració que va començar i acabar al ritme dels tambors del grup de diables Son Barri, acompanyat de la dansa dels tres cap grossos de Santa Eugènia: en Tomàs, la Gènia i el Dimoni. Durant el discurs, Quintana va recordar dos articles «memorables» de Jordi Vilamitjana. El primer, ‘jo soc perifèric’, en què el gironí afirmava: «em sento més perifèric que cèntric; més dels barris que del melic; més de les persones que de les pedres». El segon va ser ‘Somiar Girona’, un article publicat pòstumament i que descriu com seria la Girona ideal a ulls de Vilamitjana. Aquest últim article, va explicar Quintana, es va escriure a petició de Núria Terés, qui també va morir prematurament i de qui s’ha donat el nom a un parc a pocs metres. «Dos apassionats de l’educació, de la ciutat i d’aquest barri. Me’ls imagino conversant, d’un parc a l’altre», va compartir Quintana.

L’acte va ser tan emotiu, que fins i tot el cel va deixar anar alguna llàgrima durant els parlaments de les cinc persones que li van adreçar unes paraules davant del públic assistent. Alfons Petit, cap de redacció del Diari de Girona, va rememorar la personalitat de Vilamitjana, amb qui va coincidir a la secció d’opinió del diari. «Sabia recuperar el passat i mirar el futur», va dir, i va destacar la sèrie que va escriure pel Dominical sobre gironins i gironines amb històries marcades per la guerra. Del parc, Petit va dir: «És un lloc on ell estaria a gust; respira calma, una de les característiques que en Jordi traspuava per tot el cos».

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i Isabel Marsà, parella de Jordi Vilamitjana, durant l'acte. Aniol Resclosa

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va fer especial èmfasi en el vessant social de Vilamitjana. «És un reconeixement a un home que posava per davant la ciutadania i no la ciutat, les persones i no les pedres», va recordar. El regidor responsable del Nomenclàtor, Martí Terés, va dir que «els feia especial il·lusió poder dedicar espais de la ciutat a persones que tant s’ho mereixen, per tota la seva trajectòria».

Entre els assistents, es va repartir un recordatori on en Jordi apareixia disfressat d’Obèlix amb els seus alumnes i fent el pregó del 2008. La captura fa al·lusió al seu «sentit de l’humor», que tots van destacar. Sobre la imatge hi ha escrit: «Què fas aquí? Corre a estimar! És l’única cosa que paga la pena viure i t’ho estàs perdent». Són les paraules d’en Jordi, les que va deixar escrites pel seu comiat d’aquesta vida.