Salt fa un pas més cap a l’economia social i solidària. L’Ajuntament de Salt ha aprovat el Pla Estratègic d’economia social i solidària 2021-2023, que neix amb la voluntat de promoure l’activitat econòmica al municipi a través d’un model propi que sigui sostenible i amb garantia d’inclusió social. El document ha rebut llum verda durant el ple d’aquest dilluns, 24 de maig.

El full de ruta del pla inclou un total de 53 accions sorgides de l’anàlisi i diagnosi de l’estat de l’economia social i solidària (ESS) de Salt. El Pla s’ha contrastat amb les àrees municipals que hi estan vinculades i està impulsat per Espai Municipal d’Ocupació (EMO) i el Viver d’Empreses.

Quatre eixos

El paquet d’accions s’agrupa en quatre eixos d’actuació en funció de les diferents polítiques a implementar. En primer lloc, hi ha polítiques normatives i d’ús, destinades a incrementar l’ús que es fa de l’EES des de l’administració. Entre elles, destaquen les accions per implantar clàusules socials en la contractació pública.

El segon eix són les polítiques de fertilització, que adoben el terreny perquè neixin noves iniciatives d’economia social a mig i llarg termini. En tercer lloc, s’inclouen polítiques d’impuls que reforcin les iniciatives de l’ESS ja existents i promoure’n de noves. En quart lloc, polítiques de coneixement, on s’agrupen accions per millorar i avaluar les possibilitats de l’ESS. Tot plegat s’aplicarà en setze àmbits d’actuació, com l’habitatge, les finances ètiques o el món educatiu.

El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Salt, Toni Vidal, va defensar al ple que es vol «impulsar l’economia social i solidària perquè pensa en les persones» ja que té un «retorn social» i també «perquè és sostenible amb el territori».

Vidal va explicar que «tot i l'aprovació del pla en aquest moment, ja fa temps que a Salt estem treballant per al foment de l'economia social. Estem convençuts que la seva aplicació serà una millora de la nostra economia i repercutirà directament amb la qualitat de vida dels veïns i veïnes», va afirmar el regidor de Promoció Econòmica.

L’Ajuntament de Salt forma part de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines (ACGI) i també és soci fundador de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidaria (XMESS).

Suport d’IPS-CUP i del PSC

Tant IpS-CUP com el PSC van votar-hi a favor. La portaveu d’IPS-CUP, Cristina Sibina, va matisar que el seu grup donava un «sí crític». Per un costat, perquè «les economies solidàries són un eix» de la seva formació, i a més, va recordar que les accions es van iniciar entre octubre i juny de l’any 2018, durant l’anterior legislatura, quan IPS-CUP també formava part del govern saltenc.

Per contra, van criticar que hi ha «aspectes que no es valoren prou» o que no s’esmenten, com la «xarxa informal» d’entitats com els bancs del temps, grups de consum o de criança compartida, entre altres. Un altre motiu que van observar és que el diagnosi fet data del 2017, i ara, especialment amb la pandèmia, «ha quedat obsoleta».

Per la seva banda, el portaveu del PSC a Salt, Joan Martín, va expressar que des del grup socialista «creiem que el pla ha de ser un camí a seguir per portar a terme aquestes accions, que es podran encarrilar de forma adequada quan s’hagin d’executar».

Tan sols el grup de Vo va votar en contra del Pla Estratègic, carregant contra el procés participatiu i considerant que «deixa de costat els empresaris saltencs».