La Plataforma per la Llengua denuncia que la Policia Nacional a Girona no atén en català en l'oficina d'expedició dels DNI. «Háblame e castellano. Yo hablo este idioma, el de la bandera», li va dir un agent a un veí de Banyoles. L'entitat que vetlla pel català demana a la Subdelegació del Govern que sancioni els responsables.
El passat mes de febrer, un veí de Banyoles va gravar dos agents de Policia Nacional quan es disposava a renovar el DNI a la comissaria de Girona, del carrer Sant Agustí.
L'afectat va enregistrar la conversa amb el mòbil i ara la Plataforma per la Llegua ha fet pública la gravació, que mostra com els agents no el van atendre en català. Si no que segons informa l'entitat "van incomplir el deure de garantir-li l'atenció en català i van intentar obligar-lo a parlar castellà".
Des de la Policia Nacional, fonts del cos a Girona, asseguren que estan mirant el cas. També detallen que la gran mobilitat d'agents a Girona porta a que molta gent de fora de Catalunya treballi aquí a la província i en aquest cas, a la gestió del DNI. Això provoca que algunes persones no sàpiguen el català al principi, però asseguren des del cos policial, que se'ls indica que si la persona atesa a la comissaria no vol ser atès en castellà, se'ls explica que han de derivar-los a un altre company. Alhora asseguren que no reben queixes d'aquesta tipologia a Girona i que pel servei d'expedició de DNI i passaports en reben un parell per any. També destaquen que cada dia passen 300 persones per aquest servei de Girona.
El conflicte va començar tan bon punt el ciutadà es va adreçar als funcionaris públics de l'oficina d'expedició de DNI i passaports. Des del primer moment, els agents que el van atendre no van mostrar cap predisposició a entendre'l en català ni a garantir-li el dret, legalment reconegut, de ser atès en aquesta llengua.
Cal tenir en compte, com recorda la Plataforma per la Llengua "que la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic obliga els funcionaris a garantir l'atenció en català, no solament a Catalunya, sinó també al País Valencià i a les Illes Balears". A més, la Llei de política lingüística catalana estableix que tothom té dret a relacionar-se i a ser atès "en català a l'administració", tant oralment com per escrit.
Com es pot escoltar a la gravació, el ciutadà va demanar ser atès per un policia que era allà i que semblava entendre el català, però l'agent amb qui parlava el va ignorar i, per forçar-lo a cedir, li va dir que un traductor tardaria dues hores a arribar. Durant l'estira-i-arronsa, a més, un dels policies li va retraure que parlés català amb algú que se li adreçava en castellà, argumentant que era una falta de respecte i acusant-lo de crear un conflicte expressament.
Amb frases com "las órdenes de un policía las tienes que cumplir" o "háblame en castellano, yo hablo en este idioma, el de la bandera", van intentar intimidar el ciutadà catalanoparlant perquè renunciés al dret d'expressar-se en la llengua pròpia i oficial del territori.
Queixa a la Plataforma
Després dels fets, el veí de Banyoles va presentar una queixa a la Plataforma per la Llengua. L'entitat la va atendre i ara ha presentat una denúncia administrativa a la Subdelegació del Govern de Girona. En aquesta denúncia, l'entitat demana que el subdelegat del Govern, Albert Bramon, comuniqui formalment els fets a la comissaria perquè es recordi als treballadors l'obligació de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants. A més, demana que s'investiguin els fets i s'identifiquin les persones responsables per tal d'obrir un procediment sancionador d'acord amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic o la Llei del règim disciplinari de la Policia Nacional. Amb aquest objectiu, la Plataforma per la Llengua posarà a disposició de la Subdelegació la gravació de mòbil feta pel veí, que pot ser una prova determinant en la resolució del cas.
La Plataforma per la Llengua recorda que el gener ja va denunciar uns fets similars, ja que quan un ciutadà va trucar per telèfon a la comissaria de la Policia Nacional de Sant Feliu de Guíxols i la dona que va atendre la trucada li va exigir que li parlés en castellà. En aquella ocasió, la Plataforma per la Llengua també va presentar una denúncia a la Subdelegació del Govern, però la resposta que es va rebre va ser que no s'havia pogut identificar la persona responsable i que no es constaven els fets.
