Deu persones, un matí i martells, serres, radials... Tota mena d’eines per retirar un «4 llaunes» que acumulava anys abandonat a Rocacorba. Un element que ja pràcticament formava part del paisatge, farcit de gorgs i vegetació, encastat enmig de la riera de Rocacorba. Cada cop que hi havia riuada, «l’aigua anava absorbint el cotxe», mentre, a la vegada, alguns components s’anaven desprenent del vehicle i es quedaven riu avall.

«El vam treure perquè creiem que era tòxic i contaminant, no només a nivell visual, sinó que malmetia l’entorn», apunta Gerard Freixes, de Klassmark, els impulsors de l’acció i també organitzadors d’esdeveniments esportius d’alt nivell. Freixes ho diferencia de «relíquies» -com, per exemple, el Manhattan de les Gavarres- que «fan gràcia trobar-les, formen part de la nostra història». «Però aquest cotxe es va estimbar i es va quedar allà, enmig de la riera», lamenta Freixes.

Justament la riera fa de línia divisòria entre els municipis de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri. «Dins d’un municipi, és evident que coses així es retiren, però quan no se sap de qui és, genera més debat», explica Freixes. Un dels esdeveniments que organitzen és el Trail Rocacorba, que passa just pel costat de l’antic Renault L4. Cada cop que se celebrava (des de fa deu anys), es fixaven en el fondal on el cotxe treia el cap, i algun participant sempre preguntava a Freixes què hi feia un cotxe allà. «Sempre el teníem en ment», diu.

Una feina en cadena

Fins que el matí del passat dijous, 27 de maig, un grup de voluntaris i col·laboradors de Klassmark van dirigir-se cap al 4L. Comptaven amb mans expertes, de bombers que sabien tallar i desballestar cotxes. També van endur-se generadors elèctrics de l’empresa Movigu, de Cornellà del Terri, per poder endollar les radials i altres instruments que duien. Fins i tot motoserres, per si calia tallar alguna branca.

Així, van baixar amb un 4x4 fins a tocar del vehicle abandonat. I allà va començar una feina en cadena: mentre uns serraven la ferralla, uns altres la pujaven fins a la «pick-up» per omplir-la amb les parts de ferro. Un cop la «pick-up» ja era plena, pujaven fins al camí on hi havia el camió d’un dels col·laboradors. Les tasques van començar a les 8 del matí i es van allargar fins a la una del migdia, explica Freixes. «Els talls més grossos feien un metre per un metre». Quan van tenir el vehicle completament trossejat i carregat al camió, el van portar a desballestar-lo, on finalment aquest Renault clàssic va acabar dins una premsa. I la riera va tornar a deixar pas a la naturalesa.

Deixar una «petjada positiva»

Aquesta no és l’única acció que ha impulsat Klassmark relativa a la preservació del medi ambient. L’organització compta amb un fort component de compromís ambiental, sota el lema «No nature, no future». De fet, en les activitats i curses que organitzen procuren conscienciar sobre la crisi climàtica, i fins i tot apliquen una «taxa ambiental» a pagar pels participants. «La naturalesa no és gratuïta, està en una situació molt fràgil i se li han de retornar els bons moments que ens aporta», defensa Freixes. Però més enllà d’aquesta feina de conscienciació entre els participants, sempre que poden, passen a l’acció.

«La naturalesa no és gratuïta, està en una situació molt fràgil i se li han de retornar els bons moments que ens aporta»

Amb el confinament, explica Freixes, es van fixar en els reptes esportius que els atletes professionals feien a través de les xarxes socials. I així es van inspirar per fer «reptes ambientals». «Els que utilitzem el medi som els que l’hem de salvar, si tothom qui l’utilitza deixa una petjada positiva a la natura, la cosa canvia molt», defensa Freixes. En aquesta línia, abans van fer altres accions ambientals, com una neteja de plàstics en 16 cales de difícil accés a la zona nord del Cap de Creus. Tal com explica Freixes, aprofiten la «resistència i capacitat» que tenen com a esportistes, per emprendre tasques en llocs on altres entitats «no hi tenen tant accés».