A Girona, diversos barris s’arrelen a la terra i li fan espai per recuperar el que s’havia menjat l’asfalt. Els veïns i veïnes s’arremanguen per plantar, regar i collir les verdures i hortalisses dels horts urbans que Sant Narcís i el Barri Vell han instal·lat en espais públics. El barri de Montilivi també vol engegar-ho, però de moment té el projecte encallat per culpa d’un «problema legal».
L’objectiu d’aquestes tres iniciatives és recuperar l’ambient al carrer, convertint-lo en un espai comunitari en què es comparteixen tant les feines com les recompenses. Els barris planten per tothom. «Per collir, cadascú agafa el que vol. Si ho veus i ho necessites, és teu», explica Montse Jiménez, vocal de dinamització de l’Associació de Veïns de Sant Narcís.
De fet, aquest barri va ser el que va començar l’onada de plantacions de proximitat amb «Menja’t Sant Narcís», la primera iniciativa d’aquest tipus a la ciutat. La proposta va sortir de l’Ajuntament, després que els veïns i veïnes busquessin una solució per mantenir els espais enjardinats. «Necessitava vida verda i feia temps que ho demanàvem a l’Ajuntament. Amb el projecte hem matat dos pardals d’un tir», diu Carme Castel, presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Narcís, que explica que gràcies al teixit de persones que participen del projecte poden tenir cura dels horts i dels jardins.
Sant Narcís va instal·lar les dues primeres jardineres la primavera de l’any passat. Ho va fer al carrer Roma, en forma de «prova pilot». «Va servir de punt d’informació perquè tothom sabés què volíem fer», diu Jiménez.
A la plaça Federico Fellini del Barri Vell el projecte va començar fa just un mes, per Temps de Flors. Miquel Faura, vocal de l’antiga Associació de Veïns del barri, explica que «s’han instal·lat taules de cultiu perquè la gent del Centre Geriàtric María Gay pugui arribar-hi». «Volíem que una persona amb cadira de rodes hi accedís sense problemes, i per això estan alçades».
De moment, aquestes tres taules d’hort urbà les cuiden entre sis veïns, però l’objectiu és sumar -hi més gent. Per això, aquest mes presentaran el projecte a l’Ateneu 24 de juny. En paral·lel, s’està treballant per poder cultivar també alguna parcel·la. «Estem mirant terrenys per fer un hort a terra».
Aquests projectes col·laboratius són possibles gràcies a la implicació de tothom. Ara mateix, ‘Menja’t Sant Narcís’ compta amb vint-i-una persones que es cuiden de l’hort urbà. Primer, regaven amb regadores. «Veníem amb l’aigua de casa perquè per la pandèmia les fonts estaven tancades». Després, van aconseguir connectar una mànega i, des de fa poc, han pogut instal·lar-hi el rec gota a gota. «Ens hi estem uns 45 minuts i mentre reguem, anem arreglant la resta», diu Jiménez. Com passava a l’inici de Sant Narcís, al Barri Vell encara no tenen el tema del rec resolt i es porten l’aigua de casa.
Aquesta és també la pràctica que fan a Montilivi, on una trentena d’habitants de la zona es cuiden del rec. L’hort, excavat en un tros del terreny ubicat al costat de l’escola bressol l’Olivera, el van estrenar al mateix temps que el Barri Vell però com una «reivindicació». Això passa perquè, de moment, no tenen permís per cultivar el terreny. «Ho hem fet per demostrar com podria ser l’espai i per demanar que es desencalli la situació», diu Aitor Goñi, membre del grup de veïns impulsors.
Aquí, el plantejament és una mica diferent dels anteriors. No hi ha jardineres, sinó hort a terra. I no és un projecte en què tothom es cuida de tot, sinó que s’enfoca més com hort parcel·lat en què cada grup s’ocupi d’un petit espai. «Volíem una visió comunitària, però realista. En què es puguin compartir espais, però cadascú tingui cura d’un tros i hi planti el que necessiti», defineix Goñi.
Al Sant Narcís, han fet diferents tallers per millorar el projecte. Al gener, se’n va fer un de fusteria per construir les jardineres que ara tenen a terra. «Les hem construït entre tots». També s’han fet tallers de permacultura, «per fer horticultura basada en la sostenibilitat amb un ús eficient dels recursos. Plantem espècies adaptades a la climatologia d’aquí, a més de saber com distribuir les verdures per l’eficiència del rec».
La majoria de barris coincideixen en el que explica Jiménez: «Ens feia una mica de por que hi hagués vandalisme, però ningú toca res». «Hem de canviar les mentalitats de desconfiança i incloure a tothom», afegeix Faura.
I, de fet, aquesta és l’aposta del Barri Vell, que ha col·locat les primeres jardineres d’hort urbà en una plaça una mica apartada i amb bastant ambient nocturn.
L’objectiu és tornar-la al barri i fomentar-hi la presència del veïnat. «Si això va bé, tenim altres places amb conflictes com el mirador dels maristes -amb el centre d’acollida La Sopa al costat- que volem incloure en el projecte», acaba el veí.
