L’Ajuntament de Girona ha comptabilitzat entre 6.000 i 7.900 coloms roquers a la ciutat en dos censos, fets a la primavera i la tardor de l’any 2020. L’estudi també ha detectat que aquestes aus estan especialment concentrades a les zones de Barri Vell i Mercadal. Aquest cens quantifica pràcticament el doble de coloms que la xifra de l’últim recompte, realitzat l’any 2017, en el qual es van detectar 3.636 coloms.

Tot i això, fonts del consistori matisen que aquest increment en el cens pot ser degut al canvi en la metodologia utilitzada per fer el recompte, i no a un augment real de la població d’aquestes aus. Apunten que el 2017 es podria haver subestimat la població. En canvi, l’any passat es va encarregar un estudi «molt més exhaustiu» i específic que també determina on hi ha més aus d’aquesta espècie, explica el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés.

De fet, l’Ajuntament preveu repetir els censos bianualment, amb l’objectiu d’estandarditzar metodologies i les zones de mostreig, i així poder comparar les dades d’una forma més fiable en el futur.

Actuacions de control

En tot cas, l’Ajuntament de Girona ha planificat un seguit d’actuacions per controlar la població dels coloms, algunes de les quals ja s’han començat a posar en marxa.

Tal com explica Terés, la població de coloms depèn sobretot de dues coses: dels llocs on poden nidificar i criar, i de la disponibilitat del menjar. Les ubicacions on solen fer nius són coberts, terrats, obertures grosses o golfes d’edificis, especialment en les edificacions abandonades. En aquest sentit, des del consistori emprendran mesures que limitin aquests llocs de refugi, protegint els edificis i les estructures públiques i privades i tapiant els orificis.

D’altra banda, s’actuarà a les cornises o finestres on se solen col·locar aquestes aus. Això fa que s’acumulin excrements i generi problemes de salubritat, provocant moltes queixes. En aquest punt, s’instal·laran «mesures antiestada». Tradicionalment es tractava de punxes, però actualment també hi ha gels, que no es veuen.

En el cas d’edificis privats, «estem requerint a propietaris dels immobles perquè prenguin les mesures oportunes», explica Terés, una feina «feixuga» a nivell administratiu, sobretot per la dificultat de localitzar alguns propietaris.

Per tal de reduir l’aliment que troben els coloms a les zones urbanes, des de l’Ajuntament també està preparant una campanya de sensibilització. La campanya perseguirà l’objectiu d’explicar a la ciutadania que no s’ha d’alimentar aquest tipus de fauna urbana, perquè «tot i que algú es pugui pensar que els fan un bé, no els en fan cap», apunta el regidor. De fet, Terés recorda que donar menjar als coloms està prohibit per una ordenança municipal. Per un altre costat, també es reforçarà la coordinació amb l’empresa de neteja per millorar-la en alguns punts.

Per últim, en els punts de major densitat i incidència, des del consistori es preveuen fer campanyes puntuals de captura mitjançant gàbies, o també xarxes, previ encebament de les aus. No descarten l’ús de pinso anticonceptiu, però des del consistori són «una mica escèptics» perquè cal que els coloms s’alimentin en un sol lloc de forma regular, i a Girona es poden dispersar o trobar aliment en altres llocs.

Terés explica que més endavant, faran un altre cens amb la mateixa metodologia per comprovar si aquestes mesures han fet efecte.

Les colònies més grans s’observen en edificacions antigues, abandonades, o en general amb abundants orificis i refugis. Així, els punts de major densitat es troben al Barri Vell-Mercadal, però també s’han identificat colònies importants en altres punts de la ciutat com Pont Major, Devesa, Sta. Eugènia, Carme, Font de la Pólvora i Mas Xirgu.