«La crisi del coronavirus ha revelat la nostra vulnerabilitat i la importància de restablir l’equilibri entre l’activitat humana i la naturalesa». Amb aquestes paraules, el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, venia a resumir una realitat: la covid-19 ha convertit en necessitat el que, per a molts, només eren propòsits de futur. «Necessitem un equilibri nou i millorat entre la naturalesa, els sistemes alimentaris i la biodiversitat per protegir la salut i el benestar dels nostres ciutadans i, al mateix temps, incrementar la competitivitat i la resiliència de la Unió Europea», diu Timmermans en una afirmació que, quan es passa dels despatxos de la comissió al pensament d’una adolescent gironí de tercer d’ESO, encara és més clara. «Ens hem de conscienciar que abans d’importar productes de fora perquè ens semblin més barats, o simplement perquè ens ve de gust, hauríem de pensar en el que això, o sigui comprar productes de molt lluny, està fent al nostre planeta». Aquest ja és no Timmermans, sinó Pol Martínez de l’Institut Sant Eugènia, que aquesta setmana va participar en una activitat de promoció sobre el Pacte Verd i el projecte «Del camp a la taula», organitzat per Europe Direct Girona al mercat del Lleó.

El Green Deal (Pacte Verd) impulsat per la Comissió Europea té marcats, de cara a l’any 2030, uns objectius perquè la producció i el consum d’aliments a la Unió sigui molt més sostenible quan acabi aquesta dècada. Així, per exemple, d’aquí a menys d’una dècada s’haurà d’haver reduït a la meitat l’ús de plaguicides químics als camps i dels antibiòtics en els animals i un 20% el de fertilitzants o aconseguir que una quarta part de les terres de cultiu estiguin dedicades a l’agricultura ecològica. Produir de manera més sostenible, però, també consumir aplicant criteris de sostenibilitat ambiental. «Hem d’intentar comprar productes a granel, intentar evitar comprar productes amb plàstic perquè després aquest plàstic té un procés de descomposició molt llarg i complicat», explica Marta Álvarez que, com en Pol Martínez i la resta dels seus companys de tercera d’ESO del Santa Eugènia, van participar, primer escoltant i després repartint díptics, en la iniciativa promocional al Mercat del Lleó.

Des de fa anys, Europe Direct Girona té en la conscienciació dels joves una de les seves principals línies de treball i, segons la seva directora i professora de la UdG Francina Esteve, no és per cap decisió poc meditada. «Tota aquesta vessant de formació, sovint, és més útil quan ells mateixos ho expliquen al seus pares i als seus avis que no pas si ho expliquem nosaltres directament a tota la població. La gent més gran té altres hàbits, i té clar que ha de menjar saludable, però no sempre es planteja aquestes qüestions de com puc contribuir a la sostenibilitat del planeta i a través de les generacions més joves anem fent arribar aquest missatge», detalla Esteve apuntant que la Comissió Europea ha trobat la fórmula que els Next Generation, els fons europeus, també han d’estar vinculats a aquesta sostenibilitat i, per tant, no només hi haurà l’objectiu polític sinó també els recursos per aconseguir els objectius marcats per a l’any 2030». O, en paraules de l’adolescent gironina Yadiel Amaya, que «mirem de pensar més en el nostre planeta».