Pablo Nonato Panduro (Perú, 1981) i Joel Yaicate Saavedra (Perú, 1985) són la parella de gimnastes que conforma el Duo Vitalys. Aquests dos artistes presenten avui el seu número de la disciplina mà a mà en el Festival Internacional del Circ l’Elefant d’Or,  que se celebra a Girona. La funció també es podrà veure diumenge i, si es classifiquen per la gran final, dilluns.

No és el primer cop que Duo Vitalys actua a Girona. De fet, hi van estar el 2018 amb el Circ Charlie Rivel. Aprofitant l’avinentesa, van decidir intentar batre el Rècord Guinness mundial d’ascens d’escales en equilibri de contacte cap amb cap, que fins aleshores tenien els vietnamites Giang Brothers. 

Els peruans ho van aconseguir pujant 97 graons per l’escalinata de la Catedral de Girona -amb set d’afegits perquè el monument en té 90- en tan sols 52 segons.

Rècord mundial de pujar esglaons cap a cap a Girona

Rècord mundial de pujar esglaons cap a cap a Girona Tapi Carreras

Tampoc és el primer cop que participen en el Festival Internacional del Circ l’Elefant d’Or. Ja hi havien estat el 2016 a Figueres, essent la primera vegada que treballaven a Europa. «A Europa, es valora molt l’art circense i per nosaltres, festivals com aquest són una gran oportunitat per obrir-nos més portes». 

De fet, va ser a partir del seu pas per Figueres, diuen, que «ens van anar sortint feines aquí». Per això, van decidir fixar la seva residència a França.

Els inicis del duo

Tots dos van formar-se en el circ sense venir-ne de família. Yaicate és gimnasta i ho practicava com a hobbie. «Aquest món em va atrapar perquè m’encanta l’esport». El peruà va fer un màster d’entrenador al circ social La Tarumba de Lima 

Nonato, en canvi, era esportista professional d’arts marcials i va formar part de la selecció del Perú. Quan aquesta etapa es va acabar, va començar a interessar-se pel circ. «Tenia la condició física per fer-ho. A més, és com un esport perquè consisteix a treballar amb el cos».

El Duo Vitalys va sorgir quasi com una casualitat. Es van conèixer en una escola de gimnàstica i van començar a entrenar junts «per provar, quasi com un joc». Un any després, començaven l’espectacle conjunt.

Ara fa nou anys que treballen i expliquen que han anat millorant de forma quasi autodidacta. «Al Perú, no tenim escoles d’alt rendiment de circ; vam aprendre el més bàsic i després, vam seguir entrenant pel nostre compte».

Per poder presentar un bon número, normalment entrenen unes quatre hores diàries junts. Després, Nonato fa musculació i Yaicate, tècnica d’equilibri. «Hem d’entrenar molt tots dos per treballar el contacte. No és el mateix entrenar al terra que amb una persona, on els dos tenim moviment», diu Nonato. Un altre punt clau del seu número és «la confiança». 

I ambdós artistes coincideixen a dir que la part més difícil «és el cap a cap», quan Yaicate s’aguanta sobre Nonato només amb el contacte d’aquesta part del cos. 

Com que tots els exercicis que fan requereixen «molta concentració», expliquen que la part que més gaudeixen és la «de l’aplaudiment» perquè «ens dona a entendre que estem fent un bon espectacle». També confessen que sempre, abans de sortir a l’escenari, hi ha nervis. «Miro d’equilibrar el neguit amb la por de fallar», diu Yaicate, que reconeix que «confiem molt en el que fem perquè entrenem molt».

Al festival, no venen a guanyar. «Venim a mostrar al públic què sabem fer i a donar el 100%. Si guanyem serà benvingut, però no és l’objectiu».