L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, es mostra optimista pel que fa a la recuperació econòmica de la ciutat. Malgrat que l’embat de la covid-19 s’ha notat especialment en el sector dels serveis, clau per deixar enrere la crisi de 2007 i on treballen un 94% dels ocupats, Madrenas defensa que Girona «va recuperant l’activitat a un ritme més alt que les mitjanes territorials». Ho atribueix a l’aposta que el seu govern ha fet des de «fa cinc anys» per «les grans transformacions globals, sobretot digitals i climàtiques». Uns sectors que ara «estan sortint reforçats» i gràcies als quals Madrenas argumenta que «la pandèmia no ens ha agafat a contrapeu».

L’alcaldessa ho va explicar ahir a la conferència inaugural del cicle «Trobades Cambra Gi», a la Cambra de Comerç de Girona. Hi va donar a conèixer les línies amb què volen reactivar l’economia de la ciutat: l’aposta per aquests dos sectors emergents - digitalització i sostenibilitat-, mentre es reforça el turisme, el comerç i la cultura, ja consolidats, així com l’agilització de l’administració.

En aquesta línia, de moment, l’Ajuntament ha presentat quatre projectes per aconseguir fons europeus per valor de 34,2 milions en eficiència energètica, mobilitat sostenible i capacitació digital, i en prepara dos més adreçats al comerç i turisme i a l’administració electrònica.

Tot i això, en el seu discurs, Madrenas no va fer cap referència a la falta de pressupost municipal per al 2021, un instrument clau per a la planificació dels projectes de l’equip de govern.

El PSC, l’única força de l’oposició disposada a pactar-los, va posar el 30 de juny com a data límit per a arribar a un acord, sense que s’hagi conegut cap avanç. Tampoc no va tractar la sensació d’inseguretat a la ciutat o l’accés a l’habitatge, temes recurrents en el debat ciutadà i que no sortir fins que va ser qüestionada al respecte per empresaris presents a la sala.

El que sí que va reivindicar és la importància de les ciutats mitjanes: «Des de la proximitat de ciutats com Girona, és més senzill resoldre millor les incerteses, els desequilibris i les noves dinàmiques». Madrenas va reclamar que aquestes ciutats mitjanes han de «guanyar pes en el debat públic» perquè juguen «un paper essencial». I més, en un canvi de tendència que ha causat la pandèmia, i que «ha accelerat aquesta reconfiguració de la potència del lideratge tradicional de Barcelona en la vertebració i cohesió territorial», va remarcar.

Sostenibilitat

Un eix principal pel qual aposta el govern de Madrenas és la sostenibilitat. En això, un dels projectes que han presentat als fons europeus vol impulsar la mobilitat sostenible a Girona. La proposta inclou la monitorització de la qualitat de l’aire, la definició de Zones de Baixes Emissions a Girona, la renovació de la flota d’autobusos - amb un projecte pilot de bus elèctric-; l’impuls de la Girocleta, i la instal·lació d’aparcaments dissuasoris a les entrades.

Un altre projecte vol rehabilitar 10 equipaments públics per millorar-ne l’eficiència energètica, optant a 17,6 milions d’euros de finançament europeu. I una tercera proposta que aspira a fons europeus va lligada a les necessitats socials i de pobresa energètica, valorada en 3 milions d’euros.

Al discurs, Madrenas va remarcar actuacions en què ja s’està treballant relacionats amb l’economia verda, com és el model de gestió dels residus impulsat a Girona de contenidors intel·ligents, ser la seu de la fira Waste In Progress i de la Sea Oter Europe o el projecte Edificat. A més, l’alcaldessa va anunciar que s’està treballant per acollir una futura Fira del Vehicle Elèctric.

Digitalització

L’altre gran sector emergent pel qual aposta el model de ciutat del govern municipal és el de la digitalització i les noves tecnologies. Així, ja han presentat un projecte a fons europeus centrat en la capacitació digital. La proposta, de 6,9 milions d’euros, engloba diverses línies: la creació de laboratoris tecnològics, la captació de talent - sobretot femení -, o la reducció de la bretxa digital, entre altres. Es farà a la futura Casa de la Tecnologia, que s’ha d’instal·lar al xalet Soler a la ctra. Barcelona. Preveu que a finals d’any el projecte estigui llest per licitar les obres.

Sobre noves tecnologies, l’alcaldessa va destacar èxits impulsats a Girona, com acollir la Mobile Week, que el Centre Blockchain de Catalunya s’establís a Girona, o cursos per reduir l’escletxa digital. Madrenas també va parlar d’un nou programa d’incubació del món del videojoc que també s’està impulsant.

El futur Trueta

Un nou motor per l’àrea urbana que va subratllar Madrenas és el parc de salut que s’ha de crear al voltant del futur hospital Josep Trueta. Impulsarà «la investigació mèdica i els serveis sociosanitaris»; justament la pandèmia n’ha evidenciat la rellevància. «Ben aviat amb el conseller Argimon us en presentarem els primers documents», va revelar.

Comerç

Però el missatge de l’alcaldessa va ser el de no deixar de banda els sectors ja consolidats a Girona. És el cas del comerç. En aquest terreny la propera acció serà «el Pla Estratègic per a la implementació d’una àrea econòmica urbana», va anunciar Madrenas, que ajudi a crear ocupació «de qualitat». També va recordar que l’actualització recent del Pla de Comerç de 2018 augura una ràpida recuperació del teixit comercial.

Turisme

Madrenas va defensar que la recuperació del turisme, un altre sector consolidat, també serà important per al conjunt de la ciutat. En aquest sentit va apuntar que «no podem demonitzar com es fa des de determinats sectors», ja que sumat amb el comerç sumen el 15% del PIB gironí, i «durant la pandèmia hem vist com era una ciutat sense visitants ni turisme: buida, amb sensació d’inseguretat, amb comerços que abaixaven la persiana, amb el nostre patrimoni més universal tancat».

També va fer una crida a les institucions gironines a unir-se «per reclamar la gestió de l’aeroport» aprofitant el debat obert del Prat, «una finestra d’oportunitat per tornar-hi a posar l’aeroport de Girona al centre», va concloure.