La cooperació entre ciutadania, administració i veus expertes en el procés cooperatiu «Per un nou Vell», encapçalat per l’arquitecta Itziar González Virós durant un intens mes i mig, ha donat els seus fruits. Ahir, González va exposar les principals conclusions d’aquest procés participatiu, que ha plantejat quins usos es poden donar a 15 equipaments buits del Barri Vell de Girona, i connectar-ho amb les necessitats i visions de tothom qui hi conviu i interactua.

Un procés nascut dels pressupostos participats, impulsat per tres juntes de l’Associació de Veïns, i en el qual també s’ha implicat l’Ajuntament de Girona a nivell tècnic i polític. González ha articulat aquest treball cooperatiu combinant sessions de debat en línia, rutes pel Barri Vell, un cicle de conferències d’experts amb el COAC i la UdG, i també una xerrada a l’Ateneu 24 de juny.

Necessitats del barri

Obrir una escola bressol, habilitar un punt de lectura, més comerç de proximitat o dotar equipaments amb habitatge dotacional (és a dir, la cessió d’edificis perquè hi resideixin col·lectius que tenen difícil accés a l’habitatge, de forma temporal). Aquestes són algunes de les necessitats que els veïns han expressat al llarg del debat, i, per tant, possibilitats que algun d’aquests equipaments buits podrien acollir.

Tot i això, González i el seu equip no han volgut associar un ús a un edifici. «L’ús s’adapta a l’edifici, no al revés», va apuntar. A més, des de l’equip de l’arquitecta es proposa agrupar en «nodes» diferents espais perquè els equipaments es puguin interrelacionar i cobrar un sentit conjunt. De fet, en el procés participatiu s’han acabat sobrepassant els 15 equipaments inicials, i se n’han afegit de nous que sorgien en les discussions.

La Sopa i Maristes

De la mateixa manera, el procés ha detectat punts que demanen un major treball per trobar-los un encaix diferent amb el barri. Un d’ells és La Sopa, que han trobat que «té una relació peculiar amb el seu entorn», sobretot pel que fa a les hores en què el servei no acompanya els usuaris.

Un altre punt és el de Maristes. «Es vol activar ja», va explicar González, «és molt difícil», però «és un gran forat i està fent mal, està generant espais d’inseguretat i degradació», va apuntar, detectat també a partir del treball cooperatiu que s’ha anat fent. «Han sortit sis o set projectes sobre aquest edifici de propietat pública. Cal un equipament relacional veïnal potent, potser es podria posar aquí», va suggerir.

Àrea de tempteig i retracte

Una altra proposta és crear una àrea on l’Ajuntament pugui «tutelar» la compravenda d’habitatge fent ús del tempteig i retracte. Altres suggeriments inclouen, per exemple, que l’alt valor arqueològic que s’està trobant a la Casa Pastors, en obres, pugui ser visibles; crear un espai pel jovent a l’edifici de les Sarraïnes; que la Caserna dels Alemanys aculli una cafeteria o un lavabo en tant que zona de pas; o que, des de la Generalitat, es consensuessin amb el veïnat els plans que tenen per la Casa Solterra.

Els resultats també inclouen propostes per millorar l’accessibilitat a la part alta, així com la creació de vies verdes i de rutes equipades amb lavabos, o creant zones ombrívoles; «reivindicant el carrer com a un equipament social de primera magnitud», expressava González ahir.

I ara, què?

Per ordenar-ho, González va exposar una proposta de «full de ruta», analitzant les possibilitats, i el grau de complexitat i d’urgència per implementar cada acció. De fet, la recentment nomenada presidenta de l’AV, Magalí Pons, va prendre la paraula per apuntar que ara la seva tasca serà que aquest resultat no es quedi aquí, sinó que «afecti el barri i millori la vida de veïns i veïnes, que és l’objectiu de l’associació».

Les regidores de Promoció Econòmica, Glòria Plana Yanes, i de Ciutadania - també regidora de barri - M. Àngels Cedacers van acompanyar González i van remarcar l’extensa feina feta en el procés per part de tothom. «Ens has ajudat a endreçar», va dir Cedacers, remarcant la importància d’«escoltar» les necessitats dels barris i buscar les sinergies perquè els veïns gaudeixin dels barris on viuen.