Mor Josep Mestres, mestre terrissaire de l'última família ollera de Quart

Josep Mestres "nasqué, vivia i treballava a cal Fusteret, on va aprendre l’ofici del seu pare, també mestre oller, i on després l’ha continuat al costat de la seva esposa Neus", recorden en un escrit de l'Associació de Terrissers de Quart. "Home molt afable, sociable, amistós, a qui agradava el caliu de la gent, sempre amb actitud positiva, amb tarannà conciliador, estava implicat en molts projectes relacionats amb la terrissa de Quart", posen en valor des de l'entitat.

"Quan Quart era un poble de 1.000 habitants, ens coneixíem tots", explica Eloi Mora Bonadona, president de l'Associació de Terrissaires de Quart, que reconeix que la pèrdua de Mestres ha estat un "xoc". La població havia arribat a comptar amb "entre 50 i 60 terrissers", i de totes les diverses branques de l'ofici: ollers, rajolers i terrissaires. Ara, en queden quatre, explica Bonadona. Mestres pertanyia a la darrera família d'ollers de Quart, fent equip amb la seva dona, la Neus. Al taller també hi havia treballat la germana de Mestres, la Maria Àngels.

Bonadona parla de Mestres com "l'ànima" de l'associació, i recorda com, des de l'entitat, va impulsar la Fira - Mercat de la Terrissa Catalana, o el llibre "Paraules que treballen el fang", un recull del vocabulari dels oficis de terrisser i rajoler a Quart.

Transmetre l'ofici amb passió

L'actual president de l'entitat també subratlla el paper de Mestres per "transmetre la passió" cap a l'ofici de terrisser. Fins i tot ara, que en queden tan pocs que s'hi dediquin professionalment al municipi. Mestres va obrir l'entitat a persones aficionades que hi anaven des d'altres punts del territori català. Així, des d'aleshores, l'Associació de Terrissaires Artesans de Quart fa cursets i tallers oberts a tothom. "T'ho explicava amb passió i així la gent es va anar enganxant", explica Bonadona. Això va contribuir a "anar ampliant l'associació", fet que ha estat clau per la seva supervivència.

La mort de Mestres els ha agafat enmig d'un altre projecte. Des de l'associació estan elaborant un seguit de vídeos i material gràfic que mostra "com es feien les peces més tradicionals i populars del poble, tant d'obra roja com d'obra negra", diu Bonadona, que defensa que "ho seguirem, perquè era el seu desig". Bonadona destaca de Mestres la seva "obsessió" per deixar un recull que mostri a les futures generacions com es feien les peces antigues. "En Josep ens ensenyava que per aprendre l'ofici, primer havies d'aprendre les tècniques d'abans, el que es fa a casa teva, i té raó", subratlla.

En allò relatiu a la vida social del poble, Mestres va participar en projectes com la representació de l'obra de la Passió. "Era molt conegut per tothom, i quan aixecava el dit perquè necessitava ajuda, moltes persones del poble hi anaven perquè es tractava d'ell", remarca Bonadona.

"Dignificar l'ofici de terrisser"

D'altra banda, el president de l'Associació de Terrissaires i Ceramistes de les Comarques de Girona, Josep Buixalleu, també ha lamentat la mort de Josep Mestres, que n'era el vicepresident. Buixalleu afirma que la seva mort "ens ha sobtat a tots". En un escrit, destaca de la seva persona que era un "home afable, i d'un gran valor humà, va treballar sempre per dignificar i donar a conèixer l’ofici de terrisser".

"Membre actiu, va ser un dels fundadors de l’Associació de Terrissaires i Ceramistes de les Comarques de Girona, entitat que agrupa tot el sector professional de la ceràmica i terrissa de Breda, la Bisbal i Quart", afirma Buixalleu, que afegeix: "essent la darrera generació d’una llarga nissaga de terrissers de Quart, en Josep de «cal Fusteret» comptava amb una dilatada carrera professional".