Tira endavant la construcció de fins a 105 pisos de protecció oficial en uns terrenys municipals a Domeny. El plenari de l’Ajuntament de Girona va aprovar ahir, per unanimitat, el conveni entre el consistori −que cedirà els terrenys−, l’Institut Català del Sòl −que construirà els tres blocs de pisos− i l’Agència Catalana de l’Habitatge −que gestionarà els lloguers. Fins a un màxim de vuit immobles estaran reservats a l’Ajuntament gironí.

La regidora d’Habitatge, Annabel Moya, va destacar que la construcció d’aquests habitatges permetrà destinar-los a «col·lectius d’especial protecció o d’emergència habitacional», com persones grans, famílies vulnerables o joves. «Suposa un increment del 55% del parc de l’habitatge de Girona», va defensar Moya. A més, s’inclourà un local de 150 metres quadrats per a gent jove. La previsió és que les obres acabin el 2026.

Malgrat la unanimitat, tant el PSC com Guanyem van criticar que en el conveni no es plantegi un paper per la societat municipal Vivendes de Girona, creada justament per la promoció d’habitatges de protecció oficial, o que els pisos no es gestionin des d’ens municipals. El regidor socialista Joan Antoni Balbín també va expressar que «no entenem perquè hem de comprar el local per a joves, encara que sigui a preu de cost».

Els dos grups van lamentar que el conveni «arriba tard». «El problema de manca d’habitatge el tenim ara, no d’aquí cinc anys», va dir Balbín, al que Moya va rebatre que «no oblidem l’emergència habitacional, però són dues eines diferenciades, i també calen polítiques d’habitatge a mig termini».

Per la seva banda, la regidora de Guanyem, Cristina Andreu, va atribuir l’«endarreriment de més de 10 anys» del conveni al fet que «ha estat pendent d’una aposta personal de l’alcaldessa per ubicar el Trueta» - en un inici, quan s’havia de decidir on se situarien, el consistori proposava de construir el futur equipament del Trueta en aquests i altres terrenys de la zona. Marta Madrenas va qualificar el comentari de «banalització innecessària».

Romanent a falta de comptes

Per altra banda, l’abstenció de l’oposició va permetre al govern municipal utilitzar el romanent per fer front a despeses generals. En concret, es destinaran els 1,6 milions disponibles de romanents a pagar partides que no estan contemplades als comptes d’enguany, que són una pròrroga dels de 2020 ja que no es va arribar a cap acord amb l’oposició.

Així, 464.045 euros serviran per cobrir l’increment salarial del 0,9% de la plantilla de l’Ajuntament previst per llei. 350.000 euros s’utilitzaran pel tractament de residus, sobretot a la retirada de voluminosos del carrer (com sofàs o matalassos) que ha augmentat l’últim any, i n’ha fet pujar el cost.

Hi haurà 293.000 euros destinats a recollides d’escombraries, amb la previsió que el contracte del servei s’encarirà: el contracte vigent s’exhaureix aquest mes i es va fer «en base als preus de 2011, ara es pagarà segons el cost real», va explicar la tinent d’alcaldia d’Hisenda i Règim interior, M. Àngels Planas.

Uns 250.000 euros més s’utilitzaran pel nou contracte de correus, i 190.000 euros es destinaran a bonificar els firaires de Sant Narcís, als quals se’ls reduirà un 30% la taxa a pagar per les atraccions. Es pagaran neteges especials amb 10.000 euros i una partida de 85.000 euros es destinarà a l’escola de música.

L’oposició no va impedir que s’aprovés aquest punt, però va carregar contra l’equip de govern per fer ús del romanent per «tapar forats que s’haurien d’haver negociat en un pressupost», va criticar el portaveu de Guanyem, Lluc Salellas. El portaveu considera que, al ple anterior, Madrenas «treia ferro» al fet de no tenir comptes el 2021, però que això fa que «ens gastem tot el romanent en temes que no tenen a veure amb l’àmbit social». En la mateixa línia anava el PSC. Bea Esporrín va defensar que els socialistes havien demanat ja l’any passat que es fes servir el romanent a donar suport als sectors més afectats per la pandèmia.

Planas va rebatre que l’ús del romanent es pot fer servir enguany de forma excepcional gràcies a la regla de la despesa, «però per 2022 sí que apel·lo a la responsabilitat per aprovar uns pressupostos». La regidora va afegir que, davant de situacions d’emergència per la covid, el govern ho cobrirà utilitzant les «modificacions de crèdit».