El millor de la ciutat i el millor de la muntanya. El projecte arquitectònic d’Ignasi Bosch per Sant Narcís va ser el d’oferir el millor de cada indret en un mateix espai, conformat per cases envoltades de natura. Aquesta idea és la de ciutat jardí, on els veïns i veïnes viuen en cases de poca altura amb molts espais verds comunitaris que cada dia són més difícils de mantenir i que han impulsat iniciatives de cooperació veïnal com «Menja’t Sant Narcís».

La visita guiada «Sant Narcís, un exemple de ciutat jardí» començava a la plaça de l’Assumpció, el centre neuràlgic d’aquest barri gironí. Una desena de persones s’hi havien reunit per participar en la ruta gratuïta que l’empresa Girona Explorers oferia amb el suport de l’ajuntament de la ciutat.

La ruta pretenia fer una immersió en els inicis del barri i descobrir-ne l’evolució fins al model actual. Dani López, el guia turístic, va començar la seva explicació remuntant-se a la idea inicial de construcció de Sant Narcís. «L’arquitecte Ignasi Bosch va voler unir el millor de la ciutat amb el millor de la muntanya, construint una ciutat jardí», va explicar López, mentre mostrava imatges dels primers plànols i dels inicis de les construccions.

I és que Sant Narcís és ple de cases de poca alçada amb zones enjardinades que l’envolten per oferir espais verds al veïnat. Unes zones que havien estat el gran atractiu del barri i que ara, segons van reivindicar alguns veïns i veïnes assistents a la visita, «es troben descuidats» perquè hi ha molt terreny i l’Ajuntament no destina prou recursos a fer-se’n càrrec. De fet, d’aquesta problemàtica en va sortir una de les iniciatives més mediàtiques del darrer any; la creació de «Menja’t Sant Narcís». Aquest espai d’horta urbana està ubicat al mig del carrer, sobre una part enjardinada i entre un grup de veïns en tenen cura. «Desconeixíem aquesta iniciativa», va compartir Alícia Aguado, una de les assistents a la visita. Amb la seva parella, David Bussé, resideixen a Santa Eugènia i es van animar a fer la ruta perquè «és una manera de descobrir els barris». «Els turistes els concentrem al centre, però hi ha molt per veure als altres barris», va dir Bussé, que elogiava aquesta iniciativa de sortir a descobrir els diferents nuclis de Girona.

Una altra de les assistents, Mar López, és veïna del barri però des de fa relativament pocs anys. López va traslladar-se de l’àrea metropolitana de Barcelona a Girona, i no va parar fins a poder-se instal·lar a Sant Narcís amb la seva família. «Quan vam arribar a Girona, em vaig enamorar del barri i no vaig parar fins a poder comprar -nos una casa aquí», va confessar. La família va participar en la vista per dues raons: primer, perquè «tot i que fa anys que vivim aquí, no som d’aquí i sempre est bé conèixer el lloc on vius» i, segon, perquè «m’agrada participar-hi per donar a conèixer el nostre barri a gent que no és d’aquí».

I, de fet, la participació d’alguns veïns va sumar un plus a una visita que va estar plena d’anècdotes i experiències pròpies. Anna Cabarrocas, de 83 anys, era qui més bé coneixia el barri. «M’ha fet gràcia venir; no tinc res més a fer», va dir, mentre explicava que cada dia surt a passejar «a aquesta hora». Normalment va cap al Parc Central, però dijous va decidir quedar-se al barri i unir-se a la visita. «Quasi ho sabia tot perquè soc aquí des de l’any 1962», va confessar. «El millor del barri és que és com un poble».

Aquesta visita va ser una iniciativa de l’Ajuntament de Girona, que des de l’estiu passat promou diverses visites guiades per la ciutat. L’empresa Girona Explorers n’ha fet quatre que recorren indrets que barregen natura i arquitectura: «Girona misteriosa», «Miradors de Girona» i «Parcs de Girona». A més d’aquesta «Sant Narcís, un exemple de ciutat jardí».