Creat el 1952 com a Arxiu Històric Provincial de Girona amb una ordre específica del Ministeri d’Educació del govern franquista, l’actual Arxiu Històric de Girona és gestionat des del 1981 pel Departament de Cultura de la Generalitat. En el moment de la seva inauguració, a principis de la dècada dels cinquanta, l’arxiu va ocupar un espai a l’antic convent dels Caputxins al carrer de la Força. Després, des del 1962, va compartir la Casa de Cultura amb la Biblioteca Pública Provincial; i, finalment, el 1984, es va traslladar al Barri Vell, a l’antic convent dels Carmelites Descalços o de Sant Josep, a la plaça del mateix nom. Un espai que se li va quedar petit i obsolet fa temps, i que des de fa d’una més d’una dècada està en procés d’abandonar per traslladar-se a uns terrenys que té reservats al barri de Fontajau, on, de moment, continuen sense començar les obres.

Políticament, les dues parts, Ajuntament i Estat, estan d’acord amb el trasllat. I, tècnicament, ara sembla que amb l’acceptació per part del Ministeri d’Educació de la fórmula jurídica proposada pel consistori - «seria més una mutació que una cessió», en paraules del regidor de Cultura, Quim Ayats - tot plegat es podria acabar desencallant. Els terrenys de Fontajau, que són de propietat municipal, estarien disponibles perquè l’Estat hi construís un arxiu que ja té dotació als pressupostos (concretament de 13 milions d’euros), i l’Ajuntament tindria a la seva disposició l’antic convent del Barri Vell.

Un llarg trasllat que, per exemple, fa que des del 2007 diferents governs de l’Estat, tant del PP com del PSOE, hagin anat destinant petites partides pressupostàries per a estudis sobre el futur nou Arxiu Històric de Girona que no acabaven d’arribar enlloc. El 2009 va arribar un moment que, sobre el paper, semblava clau: la redacció, per encàrrec del Ministeri de Cultura, del projecte de construcció de l’edifici que hauria d’acabar allotjant el nou Arxiu Històric al barri de Fontajau. Al solar on, antigament, la Universitat de Girona hi havia tingut facultats com Dret o Químiques en barracons i, en l’actualitat, és un aparcament no regulat davant del König.

Arribats a aquell punt, la redacció del projecte de l’edifici, faltaven dues potes més perquè la taula del nou arxiu no trontollés del tot. Un va trigar anys a arribar i l’altre encara no ha fet. El primer era la partida als pressupostos generals de l’Estat, que es va acabar pactant a finals del 2018 pels pressupostos de l’any següent, i l’altre encara continua en dansa: la cessió per part de l’Ajuntament dels terrenys de Fontajau. Una cessió que, lògicament, requereix unes contrapartides. El convent de Sant Josep sempre ha estat allà, però, en una fase de les negociacions, el consistori gironí va posar sobre la taula que la compensació no fos amb l’immoble del Barri Vell, sinó amb un dels edificis de les antigues casernes al carrer Emili Grahit.

L’Estat s’hi va negar i, en els darrers mesos, les converses entres les dues parts han arribat a bon port des del punt de vista polític - Ajuntament i Estat tenen clar que l’Arxiu Històric anirà a Fontajau i que la contrapartida serà el convent de Sant Josep -, però, segons explica el regidor de Cultura, Quim Ayats, les converses a uns nivells més tècnics continuen obertes i encara no estan resoltes d’una manera definitiva. «Per a nosaltres, el redactat d’aquest protocol és molt important i, per exemple, el Ministeri ja ens ha acceptat un canvi de la figura jurídica que els hem proposat, que no serà exactament una cessió», argumenta Ayats, que deixa clar que «per a nosaltres, més enllà de l’Arxiu, que estem d’acord que és necessari, el més important és que els gironins en surtin beneficiats».