La ciutat de Girona va començar l’any 2021 amb 102.684 habitants trencant així una tendència d’augment de població que havia estat constant en les tres darreres dècades amb una única excepció fa set anys, el 2014. En el primer any de la pandèmia, la capital gironina va perdre 866 empadronats dels 103.369 amb què havia acabat el 2020 en una reducció del 0,66% que, posant la lupa sobre les dades, se centra en un sector concret de la ciutat, el Barri Vell, i sent més curosos en un sol edifici: La Sopa. Segons les dades del padró municipal fetes públiques ahir per l’Ajuntament de Girona, de la davallada de 866 habitants del total de la ciutat 683 correspondrien exclusivament al Barri Vell que, teòricament, va passar en un any dels 3.964 empadronats als 3.281. Una caiguda amb l’adjectiu teòric, perquè, els registre de població del barri històric estan «dopats» pels empadronaments del centre d’acollida per a persones sense sostre que, segons fonts municipals, va fer aquest 2020 una «actualització» dels seus empadronats que «en una part important» és el que explica aquesta presumpta caiguda de més de 600 habitants al Barri Vell.
La Sopa és l’únic centre de les comarques gironines on les persones sense sostre es poden empadronar. Un dret per a qualsevol persona, però també un requisit per poder fer tràmits burocràtics (com per exemple, l’alta a la Seguretat Social o la targeta sanitària), per demanar ajudes socials o per aconseguir els papers de residència. Així, a banda, de les persones que hi dormen, moltes persones que fan, o han fet servir, els serveis del centre d’acollida estan empadronats a la Sopa. Per exemple, en un moment del 2018, La Sopa va arribar a tenir 633 persones empadronades. Moltes, però, van acabar marxant a altres localitats o els serveis socials de Girona els hi van acabar perdent la pista i són les que ara, després de l’actualització que expliquen fonts municipals, han desaparegut del total d’habitants registrats al Barri Vell.
La ciutat de Girona va passar de 103.369 habitants a 102.684 al llarg de l’any 2020, però amb l’excepció del Barri Vell, pel cas de la Sopa, la gran majoria de barris i sectors de la ciutat no van perdre població. L’Eixample continuava sent el barri més poblat amb 44.830 empadronats, que eren 46 més que un any abans i representaven el 43% del total de la ciutat, seguit de Santa Eugènia amb 17.584 (77 més i un 17%). Més enllà del barri centre - que engloba Barri Vell, Mercadal i Carme - els altres barris gironins que van perdre població van ser Montjuïc que va passar de 2.794 empadronats a 2.731; el barri Nord (que inclou Pedret, Pont Major i Campdorà) dels 4.013 als 3.970; i el barri Oest (Fontajau, Domeny, Sant Ponç, Germans Sàbat i Taialà) que va passar dels 9.834 als 9.610.
Pel que fa la a la densitat de les diferents zones de la ciutat, Can Gibert és el barri que té més habitants en funció dels seus quilòmetres quadrats una densitat bruta de 817 seguida de Font de la Pólvora amb 764 Santa Eugènia amb 726 i Sant Ponç amb 585. A l’altre costat, Sant Daniel, Pedreres, Montjuïc, Palau o l’Avellaneda amb densitats brutes per sota dels 200 en tots els casos.
Un 46% d’augment en 30 anys
La petita davallada del 0,66% en el conjunt de la ciutat de Girona trenca una dinàmica de set anys seguits pujant de població, quan del 2013 al 2014 es va passar de 97.606 empadronats a 97.542, però tant la de fa set anys com l’actual són dues excepcions en la tendència guanyar habitants que ha tingut la ciutat en les tres darreres dècades. Així, si l’any 1991 hi havia 70.447 persones empadronades a Girona, a principi del 2012 n’hi havia 102.684. És un creixement del 45,7% que, per posar-ho en context, és bastant més del 26,9% que va créixer en els mateixos trenta anys la població de tot Catalunya: de 6.080.751 a 7.716.760.
