«Environmental education: developing a model for initial teacher training». El 1993, aquesta llavors innovadora tesi doctoral de Daniella Tilbury a la Universitat de Cambridge, va cridar l’atenció de professors i investigadors del camp de l’Educació de la Universitat de Girona. Uns investigadors, entre aquests la que va posteriorment seria rectora de la UdG Anna Maria Geli, que van iniciar fa més de tres dècades una llarga relació amb qui, amb els pas dels anys, s’ha convertit en un referent internacional en l’educació pel desenvolupament sostenible. «Enamorada d’aquesta universitat i d’aquesta ciutat», Tilbury es va convertir ahir al migdia en nova Doctora Honoris Causa de la Universitat de Girona demanant que les universitats, i els professionals que s’hi formen, siguin més que un «mirall» que interpreta el món sinó que també ajudin a canviar-lo a través de l’educació. Una educació que, com ella mateixa va començar a proposar el 1933 quan la preocupació pel canvi climàtic estava molt menys sota el focus que actualment, ha de convertir la sostenibilitat en un element transversal en tots els aprenentatges. Una transversalitat que ha de servir, o segurament ja ha servit, per educacions unes noves generacions més conscienciades per assumir la necessitat de «canviar perquè l’impacte sobre el planeta sigui més limitat» que defensa Daniella Tilbury.

Anna Maria Geli Daniella Tilbury i Quim Salvi. | MARC MARTÍ

Actualment, i després d’una llarga carrera en universitats britàniques a Austràlia o presidint diferents Comitès de l’ONU sobre Desenvolupament Sostenible, Cultura i Educació, Daniella Tilbury viu a Gibraltar. I «allà els meus estius i els meus hiverns ja són diferents dels que eren fa uns anys». El canvi climàtic es nota al sud de la península Ibèrica i «també aquí a Catalunya» pel que, a criteri de la investigadora, és necessari «actuar per aconseguir que l’impacte sobre el planeta sigui més limitat».

En les seves intervencions, Anna Maria Geli i el rector de la UdG, Quim Salvi, van parlar de la «generosa, intensa i extensa col·laboració amb la UdG» i de «l’excel·lència i extensió de la seva recerca i el seu lideratge internacional» de Daniella Tilbury. Una trajectòria que, ahir, la nova doctora va repassar en el seu discurs d’acceptació intercalant experiències professionals amb pinzellades familiars, com la vegada que el seu marit es va perdre en la primera visita a Girona o com el naixement de la seva filla la va influir professionalment. Tant el marit com la filla de Tilbury eren presents ahir l’Aula Magna de l’antic convent de Sant Domènec al Campus del Barril Vell on, a banda de deixar clara la seva estima per la UdG, l’acadèmica i investigadora britànica va defensar el seu compromís amb la transformació de la societat a través de l’educació. Especialment l’educació superior. «Els models de negoci a la universitat han de canviar», va dir amb rotunditat Tilbury, posant com a exemple com grans centres universitaris tenen els plans de pensions dels seus professors lligats a fons que inverteixen en indústries «no descarbonitzades», en un discurs que va començar posant un exercici als presents a l’acte: «Tanqueu els ulls, no els obriu durant uns instants i penseu com imagineu aquesta mateixa universitat l’any 2050, com creieu que seran els edificis, les facultats, els espais d’aprenentatge, la docència que s’hi farà o com s’hi investigarà».

«Els models de negoci a la universitat han de canviar»

Daniella Tilbury - Doctora Honoris Causa per la UdG

Daniella Tilbury vol posar la mirada llarga, pensar en què podem fer avui per demà. El canvi climàtic, posant com a exemple les inundacions o la pujada del nivell del mar, però també la recent experiència de la pandèmia de la covid-19 fan, a parer de Tilbury, que sigui imprescindible ja un canvi que creu que ha de passar per l’educació dels nous professionals que es formen en les universitats. Universitats com la UdG, que ella coneix molt bé i de la qual en valora les seves polítiques ambientals, perquè «el procés de transformació necessita temps i les universitats compromeses amb el futur han de crear experiències que fomentin el canvi, que ha de ser tangible i visible». Un canvi que, tot i declarar-se «optimista», Tilbury creu que va «massa lent».

A Gibraltar, Tilbury treballa pel govern del territori britànic com a Comissionada de Desenvolupament Sostenible i Generacions Futures. Una feina on, més enllà de la recerca acadèmica, pot proposar i avaluar polítiques públiques que afectaran les noves generacions locals. Però, en el camp de l’educació sostenible, el seu mestratge té un abast mundial des d’aquell article del 1993 i tota la seva recerca posterior. Un aposta per l’educació pel desenvolupament sostenible que, com van recordar ahir, primer, Anna Maria Geli i després, a través d’un vídeo altres investigadors com Mercè Junyent i Pubill (Universitat de Barcelona), Jaume Ametller i Leal (UdG), Javier Benayas del Álamo (Universitat Autònoma de Madrid) i Maria Rosa Terradellas i Piferrer (UdG), ha deixat empremta a moltes universitats del món. I, de manera especial, a la Universitat de Girona.