Els serveis socials del Gironès fan seguiment a 208 menors en situació de desemparament o que corren risc de patir-ne. Aquestes situacions greus eren de desatenció i fins i tot, maltractaments. A més, la pandèmia ha impactat de ple damunt els serveis socials bàsics de la comarca i ha provocat molta més feina a associacions que s’encarreguen del benestar d’aquests infants.
Una d’elles, el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, té un equip d’atenció a la infància i a l’adolescència (l’EAIA) que treballa per prevenir situacions de desemparament entre els 0 i els 18 anys. Actualment, del seguiment a 208 menors, 27 s’han detectat al llarg del 2021.
La coordinadora de l’EAIA del Gironès, Anna Vihé, explica que el desemparament arriba des de diferents vies com els serveis socials, l’hospital (en casos de nadons), els Mossos d’Esquadra, el telèfon d’Infància Respon...
A l’hora de tractar els diferents casos, Vihé concreta que l’objectiu és evitar que les situacions de risc desemboquin en desemparament. Per això, sempre que es pot, es treballa amb els pares i s’ofereix suport a la família. «Però quan hi ha violència o situacions molt greus que afecten la integritat física i psíquica de l’infant, és quan passen a ser tutelats», explica la coordinadora.
Dels 208 menors, més de la meitat ja no viuen amb els pares i una cinquantena s’estan a casa de familiars directes (avis o oncles) que en tenen cura. De fet, com concreta Vihé, aquesta és la mesura que se sol adoptar quan els nens a protegir tenen entre 0 i 6 anys. Una vintena de menors més s’estan en famílies d’acollida i n’hi ha 42 que viuen en centres i entorns residencials gestionats per la Generalitat.
«Noves situacions de risc»
La coordinadora explica que, si bé la pandèmia no ha fet créixer els casos de desemparament, sí que ha creat «noves situacions de risc» de patir-ne. Sobretot amb les famílies més vulnerables, perquè la covid-19 «ha evidenciat les desigualtats socials» i s’ha fet més palesa la necessitat de garantir-los ajudes i suport.
«Les nostres intervencions han crescut de manera exponencial; quan no tens garantit un habitatge digne o els subministraments, és molt més difícil poder afrontar aspectes de criança», lamenta Vihé. «I la pandèmia, allò que ha fet és augmentar aquest risc», admet la coordinadora de l’EAIA.
Més que en tot el 2020
L’augment de necessitats derivades de la covid-19, precisament, també es reflecteix amb els imports que el Consorci destina a aquestes ajudes d’urgència. L’any passat van ser 196.347 euros. Ara, en el que portem de 2021, aquesta xifra ja ha arribat als 204.362 euros. La directora dels serveis socials bàsics del Consorci, Roser Parera, explica que la pandèmia ha empobrit, sobretot, aquells qui estaven en situació irregular o vivien de l’economia submergida. I que a aquestes situacions, també s’hi ha sumat les d’aquells qui fan feines temporals o les derivades per l’impagament dels ERTO.
Parera admet que els serveis socials estan «desbordats» i posa com a exemple les dificultats amb què es troben per intentar buscar habitatge. «Els requisits que posa el mercat no ens ho fan gens fàcil; exclouen fins i tot aquells que tenen determinats ingressos, i això ens desborda perquè nosaltres no tenim resposta. Tot això genera estrès, impotència i angoixa», lamenta la directora. A més, també explica que, a l’hora de fer determinats tràmits, les administracions no han tingut en compte la bretxa digital. «Ens hem acabat convertint en tramitadors i som els qui contenim tota la part emocional d’aquells qui venen desesperats; i aquest dia a dia se’ns menja i no ens permet fer tots els acompanyaments i suports que també formen part de la nostra feina», conclou.
Degut a la pandèmia, aquest 2021 la xifra de persones i famílies que han hagut de rebre ajudes d’urgència per fer front a necessitats bàsiques ha crescut fins a un 30%. L’any passat, van ser-ne 2.785. I ara, quan encara queden tres mesos i mig per acabar l’any, ja s’ha passat a les 3.655. Per municipis, Salt és el que concentra més veïns que reben ajudes d’urgència (1.301), seguit de Llagostera i Cassà de la Selva. Aquests ajuts s’atorguen per poder comprar menjar, pagar l’habitatge o pagar l’educació i el transport. «Estem parlant d’ajudes per cobrir aquelles necessitats més bàsiques; fins i tot, persones que no poden comprar medicaments», concreta la directora dels serveis socials bàsics del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, Roser Parera.
