El passat 26 de juny, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va celebrar el seu 75è aniversari: l’edat canònica de jubilació, que el va obligar a presentar la renúncia davant del papa Francesc. Es va obrir llavors un impàs per al seu relleu, que inicialment semblava que podia ser ràpid però que ara tot apunta que encara es pot allargar uns mesos.
I és que l’Església catalana no està passant un moment fàcil, ja que a més del relleu a Girona ara mateix té dos altres bisbats vacants: el de Solsona, després de la sonora renúncia del bisbe Xavier Novell, i el de Terrassa, ja que José Ángel Sais va ser nomenat arquebisbe de Sevilla el passat mes d’abril. Tres substitucions que se sumen als problemes de salut del bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell, que s’està tractant d’un tumor que li va ser diagnosticat fa pocs mesos. Així doncs, i excepte que es produeixi una sorpresa, tot apunta que el futur bisbe de Girona podria ser algú que s’estreni en el càrrec, com va ser el cas de Francesc Pardo ara fa tretze anys.
Visita al papa Francesc
Més enllà de les possibles dificultats per a cobrir els bisbats vacants, hi ha un altre indicador que la substitució es podria allargar uns mesos. Tal com va anunciar al mes de juny la Conferència Episcopal -presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella-, entre els propers mesos de desembre i gener els bisbes espanyols aniran a Roma per fer la perceptiva visita ad limina, en què informen el papa Francesc de l’estat de la diòcesi. Aquestes visites se solen celebrar cada cinc anys, però en el cas dels bisbes espanyols, la última es va fer l’any 2014, ja que la pandèmia ho ha endarrerit tot.
Seria lògic pensar, doncs, que sigui el bisbe Pardo qui faci la visita ad limina per tal de fer balanç dels fets més rellevants a la seva diòcesi, i que a la pròxima visita hi assisteixi ja el següent bisbe. Per tant, no seria fins la primavera o estiu vinent que s’acabaria nomenant el nou bisbe gironí. Tot i això, els tempos de l’Església són imprevisibles i en qualsevol moment sempre hi pot haver una sorpresa.
De moment, Pardo se sent amb forces per continuar, a l’espera de quin sigui el seu relleu. En aquest cas, sembla clar que aquest s’acabarà produint en el termini d’uns mesos, al contrari del que passa amb l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que malgrat haver complert també 75 anys enguany no té encara la jubilació a la vista, especialment perquè encara li queden tres anys com a president de la Conferència Episcopal.
Sigui quina sigui la seva data definitiva de jubilació, però, Pardo sempre ha manifestat que té intenció de continuar vivint a les comarques gironines, ajudant a les comunitats -que es veuen molt perjudicades per la falta de capellans- i al sevei del nou bisbe quan aquest assumeixi el càrrec. La última paraula sobre el relleu de Pardo la tindrà el papa Francesc, però molt influït pels informes i opinions que rebi des l’església espanyola i catalana. Per tant, tot apunta que el bisbe Pardo serà l’encarregat de tornar a fer l’homilia de Sant Narcís, un dels actes més destacats de les properes Fires de Girona, el 29 d’octubre.
La vicaria general
I paral·lelament al nomenament d’un nou bisbe, el bisbat també haurà d’assumir properament l’elecció d’un nou vicari general. L’actual, Lluís Suñer, que porta en el càrrec des de l’any 2002, també celebra aquest any el seu 75è aniversari. Tot i això, és probable que es mantingui en el càrrec, almenys, fins que hi hagi el nou bisbe, amb la voluntat d’ajudar-lo a ubicar-se i assentar-se en la nova diòcesi.
